Resultats de la cerca

La vila de Batea es troba al cim d’un petit tossal de 376 m d’altitud, al sector meridional del terme El seu castell és esmentat l’any 1153 en la donació que el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV féu als templers del castell de Miravet amb tots els seus termes segons aquesta escriptura, la fortalesa de Batea formava part de l’ampli territori del castell de Miravet Tot i la reculada menció del lloc, l’existència de la seva església parroquial no consta documentada fins a la darreria del segle XIII, en què el seu rector figura en les relacions de les esglésies que contribuïren a la dècima…

Vista del conjunt d’aquest mas, antiga casa forta situada en un dels accessos de la vall de Castellbò ECSA – A Villaró Situació Es troba damunt d’una roca, a la mateixa carena de la Torre dels Moros, baixant cap a Aravell Mapa 34–10215 Situació 31TGC660925 Per arribar al Mas d’Iscle s’ha de prendre la pista que puja directament d’Aravell al mas És l’única casa que es troba pel camí, a un parell de quilòmetres del poble Història No hi ha referències documentals sobre els orígens del Mas d’Iscle, que apareix al Spill… com a mas dependent directament de la vila de Castellbò Per les seves…

Situació Portada de l’església romànica, reaprofitada a l’edifici actual, d’estructura barroca ECSA - R Aceña L’església parroquial de Santa Maria és al nucli urbà de la població de la Morera del Montsant Mapa 33-17445 Situació 31TCF194706 Per a arribar a la Morera de Montsant cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent JAA Història La colonització cristiana de la Morera s’ha de datar a partir del 1170 arran de la donació de l’indret a favor d’Arnau de Salforès per part d’Albert de Castellvell A partir d’aquesta època es devia bastir l’església del lloc, que en un primer…

Creu coral de Centelles És conservada al Museu Episcopal de Vic, on és catalogada amb el número 77 d’inventari La imatge del crucificat, d’època gòtica, no correspon a aquesta creu G Llop Al Museu Episcopal de Vic i catalogada amb el número 77 d’inventari, es conserva una creu coral procedent de Centelles Aquesta creu actualment té associada la figura d’un crucificat núm d’inventari 4 064 d’estil gòtic, procedent de Solsona i datable del segle XIV, segons J Bracons Catàleg de l’escultura gòtica del Museu Episcopal de Vic , 1983 La creu, que fa 234 cm d’alt per 130 d’ample, és formada per dos…

Bibliothèque Nationale de París Ms Lat 2341 Còmputs pasquals Un dels folis inicials del còdex, amb unes taules emmarcades per una estructura arquitectònica Un altre dels còdexs de possible procedència ripollesa segle XI, citat per J Gudiol * , bé que per alguns és més que dubtós que sigui escrit a Ripoll, és el Ms Lat 2 341 de la Bibliothèque Nationale de París es tracta d’una miscellània composta per 273 folis escrits sobre pergamí 27, 50 × 36, 50 cm, que inclou texts com l’ Smaragdus foli 14, S Augustinus, Adversus quinque haereses… foli 136, Virgilius Tapsensis, Dialogus…

Imatge d’una Verge que hom creu conservada al Fogg Art Museum de Cambridge Massachusetts, segons una fotografia del 1907 Arxiu Mas D’un suposat conjunt d’un davallament, tal com ja va assenyalar R Bastardes 1980b, pàg 125, només ha pervingut la imatge de la Verge conservada al Fogg Art Museum de la Universitat de Harvard, Cambridge Massachusetts des de l’any 1925 ob cit, pàg 126 La imatge va ser trobada, segons consta en una fotografia de l’any 1907, juntament amb altres, a l’església de Santa Maria de Taüll clixé núm C-1 300 de l’Arxiu Mas En aquesta fotografia apareixen les quatre peces que…

Situació Façana principal, molt modificada, de l’antiga parròquia del poble de Benifallet, ara convertida en capella ECSA - J Colomé L’antiga església parroquial de Benifallet és situada al sector superior del tossal on s’aixeca el poble Actualment, es troba adossada a un habitatge per la banda de l’epístola Mapa 32-19 497 Situació 31BF912390 Des de Tortosa s’arriba a Benifallet per la carretera T-301 L’església comunica amb el carrer de l’Ermita per una porta auxiliar oberta a la sagristia La façana principal, però, s’obre a un costerut passeig que, fent ziga-zaga, puja des del sector…

Situació Interessant església romànica de Sant Feliu i Sant Pere de Fontcoberta, que mostra, integrats en la seva arquitectura, molts detalls decoratius i escultòrics característics de les construccions del segle XII F Tur L’església dedicada a Sant Feliu i Sant Pere és situada a l’antic nucli de Fontcoberta Mapa L38-12295 Situació 31TDG828659 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Banyoles a Figueres i desviar-se a 3 km en la urbanització anomenada Malianta per una carretera asfaltada i senyalitzada A uns 2 km l’església és perfectament visible a la dreta JMC-JRM Història Aquesta església…

Situació Hom considera que aquest campanar ha estat bastit amb restes de la torre de l’antic palau comtal dels segles XI i XII M Anglada El campanar de Sant Pere de Vilamajor és una torre quadrada exempta, situada al sud-est del temple parroquial, a la dreta de la façana És emplaçada a la part alta de la població, a 305 m d’altitud sobre el nivell de la mar Mapa L37-14364 Situació 31TDG492151 Ocupa el sector antic del poble, conegut com la Força, en part aïllat per la riera, fins on arriba la carretera o brancal d’uns 2 km que s’inicia a Sant Antoni de Vilamajor, a la carretera de Llinars a…

Situació Absis de l’església, ornat amb arcuacions llombardes i sobrealçat posteriorment per una fortificació que ocupa la part més ben conservada de l’edifici ECSA - A Roura És situada al mig del recinte del castell de Canet L’itinerari per a arribar a aquesta església és el mateix assenyalat en la monografia precedent Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 29,4” N - Long 3° 0’ 33,6” E Història Esmentada el 1075, fou l’església parroquial de Canet durant l’època del romànic El 1386, Andreu de Fenollet hi fundà un priorat, el qual sembla haver tingut una existència molt breu Al principi del segle…