Situació
Façana principal, molt modificada, de l’antiga parròquia del poble de Benifallet, ara convertida en capella.
ECSA - J. Colomé
L’antiga església parroquial de Benifallet és situada al sector superior del tossal on s’aixeca el poble. Actualment, es troba adossada a un habitatge per la banda de l’epístola.
Mapa: 32-19 (497). Situació: 31BF912390.
Des de Tortosa s’arriba a Benifallet per la carretera T-301. L’església comunica amb el carrer de l’Ermita per una porta auxiliar oberta a la sagristia. La façana principal, però, s’obre a un costerut passeig que, fent ziga-zaga, puja des del sector inferior del poble. (VAB)
Història
El lloc de Benifallet és esmentat per primera vegada l’any 1153, en el document de donació del castell de Miravet a l’orde del Temple. El capellà de Benifallet contribuí a la dècima papal del 1279. El 1314 el bisbe de Tortosa Francesc de Paolac visità la parròquia de Benifallet, en la qual inspeccionà l’església i feu una enquesta sobre la moralitat dels laics.
L’actual església parroquial fou construïda el 1635. A partir d’aquest moment l’antiga parròquia esdevingué una capella de la vila. (CPO)
Església
L’estructura primitiva de l’edifici és força senzilla. L’obra medieval, datable entre els segles XIII i XIV, és de planta rectangular, d’una sola nau amb tancament recte a la capçalera. La volta de l’edifici és de canó de perfil apuntat, actualment arrebossada. Estructuralment, cap element no diferencia la nau del presbiteri, només una lleugera elevació del nivell del terra en el sector corresponent a aquest darrer. El paviment actual és modern a la capçalera i de rajoles bastes de terrissa a la nau. Es conserven algunes rajoles de ceràmica vidrada, amuntegades, que podrien correspondre a una pavimentació més antiga.
En alçat els murs són homogenis, sense pilars ni contraforts de reforç. Es troben recoberts amb pintures modernes de poca qualitat. Destaquen el cor, situat als peus de l’església, i una capella situada a sota, al mur de l’epístola. El primer és posterior a la construcció original. La segona fou bastida en època medieval, encara que possiblement també amb posterioritat a la construcció de l’edifici. Aquesta capella, d’1 m de profunditat, no sobresurt exteriorment respecte al volum de l’església; és oberta per un arc de mig punt motllurat, apuntat.
Sobre l’altar, d’obra, es conserva, en força mal estat, una franja amb pintures gòtiques, al centre de les quals es representa la imatge de Crist.
Als murs de la nau hi ha encastades quatre làpides, que pertanyen totes a la família dels Pinyol, com demostren els escuts. Destaca la del mur de l’evangeli de la nau, que conté dues inscripcions emmarcades per tres escuts. La primera es refereix a la mort i sepultura de Berenguer Pinyol, el 1298; la segona a la de Bernat Pinyol, datada el 1300.
A l’exterior, l’estructura reflecteix la simplicitat del volum interior. Els murs són fets de carreus lleugerament desbastats col·locats en filades horitzontals seguint una mínima ordenació. Cap finestra no trenca l’homogeneïtat dels murs laterals ni de la capçalera. La teulada és de dues aigües, actualment d’uralita, que substitueix les antigues teules.
La façana està totalment arrebossada, cosa que fa pensar que el seu parament no devia ser de més qualitat que el de la resta de murs. A la base hi ha la porta d’accés, descentrada respecte a l’eix vertical de l’edifici. És situada a un nivell superior al del paviment exterior, per la qual cosa presenta al seu davant tres esglaons. És d’arc de mig punt adovellat, amb una motllura que en recorre el perímetre exterior a manera de guardapols i que determina igualment la imposta dels muntants. Aquests són fets de blocs de pedra calcària, mentre que l’arc i l’esmentada motllura són de pedra sorrenca.
Al damunt de la porta, al nivell corresponent al cor interior, s’obre una finestra rectangular d’arc escarser que per la seva estructura sembla més moderna que l’edifici primitiu. La façana és coronada per un senzill campanar d’espadanya d’un sol ull.
La sagristia és una construcció afegida posteriorment a la capçalera de l’església, que es diferencia clarament del perímetre originari. És un espai senzill, de planta rectangular i sense cap particularitat arquitectònica. (VAB)
Bibliografia
- Rius, 1946, vol. I, pàg. 167
- García, 1993, pàgs. 162-163