Resultats de la cerca

Aquesta torre es troba sobre el poble de Queralbs, i al comtat de Cerdanya Mai no degué ésser un castell termenat, ja que en la documentació conservada de Queralbs no apareix esmentat cap castell Per tant, devia ésser una torre de vigilància o guàrdia, com generalment tenien els darrers pobles de les valls, amb la missió de controlar els camins que portaven cap a les valls veïnes El lloc de Queralbs és documentat a partir de l’any 938, quan en el testament d’Aureça, monja, aquesta deixà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, on segurament professà, diversos béns, alguns dels quals eren…

Sorgida tardanament, arran de les turbulències feudals, era una important domus propietat de Guillem de Corts, el “marover” del castell de Biera, el qual la vengué el 1283 al cavaller Simó de Freixe, que l’adquirí amb part dels diners de la venda dels seus drets a la castlania de Freixe al paborde de Solsona

Documentat tardanament a partir de la donació del lloc, cap al 1250, a l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, formà part de la comanda de Cervera Dins del context d’enfrontaments feudals, en els darrers anys del segle XIII, Galderic d’Oluja, amb els seus homes, “havia esuait e robat lo castel de Porcherisses, de la casa del Espital” Es mantingué dins de la jurisdicció dels hospitalers fins a la fi de les senyories, al segle XIX

Domus de Santa Coloma de Montbui Domus erigida a Santa Coloma de Montbui actualment Santa Margarida que domina la població Pròpia dels enfrontaments feudals del segle XIII, formava part del conjunt de domus que el vescomte de Cardona pretenia emprar per tal d’afermar el seu domini de la Conca d’Òdena La infeudà als Montbui, i l’enfrontament entre els Cardona i els Montbui a mitjan segle XIII permeté que aquests hi afermessin el control Precisament, l’acolliment dins de la domus d’Arnau Tort, que havia fet mal en un molí de Berenguer de Cardona, fou adduït pel vescomte contra el…

És molt probable que faci referència al terme de Begues una notícia de l’any 898, procedent de les fonts àrabs, segons la qual a l’indret de Bighassh , en el camí de Barcelona, tingué lloc una batalla entre feudals i musulmans El lloc pertanyia al terme del castell d’Eramprunyà L’església de Sant Cristòfol, situada al coll de Begues al lloc dit actualment la Rectoria, apareix documentada l’any 981 Tot i l’antiguitat testimoniada pels documents, no ha pervingut fins avui cap vestigi de l’edifici primitiu, ja que fou totalment refeta l’any 1579 Hom sap que el 1391 aquesta antiga…

Santuari construït l’any 1125 Fou reedificat el 1423 arran de la donació de la imatge de la Mare de Déu per part dels senyors cognomenats Manresa segons la llegenda, l’escultura fou arrabassada als àrabs pels Manresa, als quals els atorgà drets feudals i el privilegi d’enterrar als seus membres sota la cripta de l’altar A petició del noble de la comarca Salvi Arrupit, el 6 de juny de 1484 ei sant pare Sixt IV va concedir un perpetuum de cent dies d’lndulgència als creients que pelegrinessin a la capella de la Mare de Déu Posteriorment el bisbe de Girona concedí quaranta dies més…

L’existència d’aquest castell o torre es coneix a través de dues escriptures datades, respectivament, els anys 1114 i 1157 Segons el primer document, Galceran, la seva esposa Ermessenda i llur fill Galceran, cediren en feu el dit any 1114 a Ponç Guillem i a la seva muller Sança el castell de Carruçumers, també dit torre de Galceran “ ipsum kastrum de Charrucumerrs cui voccant Turrem de Godceran ”, amb la meitat de la dècima i altres drets en canvi d’acomplir uns determinats deures feudals Una quarantena d’anys més tard, el 1157, uns personatges amb idèntics noms que els del…

Antiga església, ara totalment desapareguda, situada a l’emplaçament de l’actual monestir de Sant Jeroni de la Murtra El 1025 trobem documentat Rigolf de Poià, i el 1031 Guillem Rigolf, que dóna a Sant Cugat unes vinyes de Poià Potser es devia tractar d’un mateix propietari important, els descendents del qual van portar durant diverses generacions el mateix nom de Rigolf Fins i tot en la toponímia el nom de puig Rigolf va acabar substituint el de Poià Dins l’alou dels Rigolf trobem esmentada des del 1143 la capella de Sant Martí de Poià, a la qual Maria Rigolf llegava un camp Encara que a…

La seva situació privilegiada sobre una altura que domina la vall del torrent de Femosa afavorí el fet que Juneda es convertís en una de les defenses més orientals de la taifa de Lleida Les fonts no ens parlen del castell fins que ja era a mans dels senyors feudals L’esment més antic del castell i el lloc de Juneda es troba al testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera, senyor del lloc, de l’any 1133, en el qual féu donació del castell de Juneda al seu nét Pere en alou, de la mateixa manera que el tenia pel comte El castell i terme de Juneda acabà, però, a mans del germà…

El terme del castell de Rajadell apareix citat el 950 castro Agello En canvi, dels senyors del castell no en sabem gran cosa, només que el 1025 apareix un Miró de Rajadell que no sabem si és el senyor eminent o bé un feudatari o un castlà No és fins al 1113 que figuren com a senyors del castell de Rajadell Pere i Ramon Folc, que eren membres de la família Cardona, amb la qual la família Rajadell tingué moltes vinculacions durant els segles següents En aquest mateix temps, al principi del segle XII, apareixen diversos personatges amb vinculacions feudals en el castell El 1123 és…