Resultats de la cerca

L’existència d’aquesta església és constatada l’any 989, en l’acta de consagració del temple de Sant Pere dels Molins, on s’esmenta una terra que fou de Tatila, prevere de Felegares , i una altra que fou d’Exipio totes dues eren situades al serrat de la Santa Creu, que és on caldria establir la localització de l’església L’any 1078, Baró At de Felegars i la seva esposa Bonadona, amb llurs fills Baró i Guillem, lliuraren al cenobi d’Alaó els delmes dels seus dominis senyorials Pocs mesos després van fer el mateix Guillem Mir de Felegars i els seus fills Pere i Bernat…

Al document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell s’esmenta el lloc de Coniuncta , que ha estat identificat com a Junyent Els anys 1024 i 1045, ipsos lunnents , és esmentat com a límit de la vila de Llacunes L’any 1071 es publicà el testament de Ramon, que deixà la vila de Biscarbó a la seva muller Maria i als seus fills Gerbert, Guillem i Tedball, mentre que el seu fill Pere fou objecte d’altres llegats L’any 1081 els seus fills Gerbert i Guillem feien testament conjuntament, en el qual deixaven la vila de lunnent a la canònica de Santa Maria de la Seu, menys…

Les poques notícies que es tenen d’aquest castell se circumscriuen als darrers anys del segle XI i al començament del XII L’any 1089 els comtes Artau II i Eslonça i Ot, bisbe d’Urgell, vengueren el castell de Rocafort, juntament amb les viles de Buseu i Vila-rubla, a Guillem Guitard de Vallferrera pel preu d’un cavall i 1 500 mancusos Deu anys més tard el mateix Guillem Guitard, abans d’emprendre el pelegrinatge a Terra Santa, restituí el castell i les viles referides al monestir de Gerri, al qual anteriorment el comte Guillem II n’havia fet donació Guillem Guitard n’esdevingué feudatari i…

Aquest castell, del qual resten uns minsos vestigis al poble, donà origen a un llinatge homònim, senyor del terme fins al final del segle XIV La notícia més antiga d’Alentorn és del 1054, quan la parròquia d’Alentorn apareix entre el patrimoni de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre Dels anys 1152 o 1153 hi ha referència, pel testament de Bertran d’Alentorn, que aquest llegava el seu castell d’Alentorn als seus fills Bertran i Berenguer Posteriorment, el 1178, l’acta testamentària de Berenguer d’Alentorn dóna notícia del llegat que féu als seus fills Guillem i…

Aquest castell era situat al poble de Mont de Roda, a 783 m d’altitud, aigües avall i a la banda esquerra de l’Isàvena, entre el barranc de Sant Esteve i el de Solans Tradicionalment formà part del terme de la ciutat de Roda i, per tant, fou un domini de plena jurisdicció del capítol Tanmateix, s’hi originà una senyoria a partir del 1080, quan el bisbe Ramon Dalmau concedí a l’ardiaca Pere, al seu germà Bernat i als seus nebots, l’alou dit Serra de l’Oliva en canvi d’ésser homes fidels i de tributar la meitat dels delmes Demència aportà en dot a Dodó Pere aquesta honor que el 1103 vengueren…

El lloc de Beranui és conegut des de l’any 871, en què és documentat com a centre de la vall homònima drenada per l’Isàvena Una interpretació estricta de les notícies històriques situaria la creació i organització d’aquest castell entre el 1054 i el 1059, car en la primera data Ramir I d’Aragó i de Ribagorça bescanvià amb Eisolina les viles de Veranui i Pardinella per la meitat de Castelló de Tor, mentre que un diploma del 1059 reporta la donació que féu el mateix rei als germans Bernat i Amat Ricolf, fills d’Eisolina, del castell anomenat de Beranui, amb la seva vila, de la vila…

La primera notícia històrica sobre aquest castell és de l’any 1061, en fer testament Pere Miró de Ponts, senyor o castlà de Puigverd Pere Miró determinà que, un cop morta la seva muller Sicarda, aquest castell passés a llur fill Arnau, juntament amb els de Ponts, Solsona, Agramunt, Almenara i Oliola En el cas que Arnau morís sense fills legítims aquests castells passarien al seu altre fill Bernat Si tant Bernat com Arnau morien sense fills legítims, després de la mort de la seva dona Sicarda, els castells es repartirien de la manera següent el seu germà Ramon es…

Les notícies sobre aquesta fortificació són indirectes L’any 1037 Estefania, vídua de Guillem, i el seu fill Bernat, comte de Pallars, vengueren la vila de Burgo a Miró Bardina Pocs anys més tard, el 1046, els seus fills i marmessors, Isarn i Ardmàn, en compliment de les seves disposicions testamentàries, donaren la vila al monestir de Sant Miquel de Cuixà

El poble de Sant Martí de la Morana o de la Plana és al sud-oest del terme, a 551 m d’altitud La primera notícia sobre el lloc és del 1067, any en què els esposos Arnau i Guisla, amb llurs fills, atorgaren a Bertran de Santmartí, a la seva muller Loreta i als seus fills la senyoria que tenia Miró Gauspert in Sancti Martini i a la Morana Pocs anys després es documenta l’existència d’un castell a l’indret pel testament de Berenguer de Santmartí, datat el 1081 aquest personatge, emparentat amb l’esmentat Bertran de Santmartí, deixà a la seva esposa Geralda, amb la…

La primera referència sobre el lloc de Vilaplana és de l’any 1041, quan se celebrà un judici en presència de la comtessa Constança i del seu fill Ermengol III, comte d’Urgell, sobre l’alou de Vilaplana que els germans Ramon, Geribert, Rodlan i Arnau reclamaven al seu germanastre Guitard El castell de Vilaplana apareix l’any 1042 1044 com a afrontado de ponent del castell de la Clua, que Amaltruda, germana del bisbe d’Urgell i vescomte d’Osona Eribau, i els seus fills Ramon, Eribau i Arnau van donar a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica l’any 1045 el bisbe Guillem d’Urgell…