Resultats de la cerca

La vila Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on destaca l’església parroquial de Santa Maria ECSA - J Todó Diversos estudis i excavacions han determinat l’existència de nombrosos poblaments pel voltant de Vilafranca, des del neolític i l’època ibèrica fins a la dominació romana D’aquí que alguns historiadors han intentat confirmar el pas de la Via Augusta romana per Vilafranca i identificar Antistiana amb el nucli originari de la vila Tot i que aquesta determinació no ha estat possible, l’existència de nuclis de població des de temps reculats es justifica per la situació central de la…

La vila de Moià sorgí entorn d’una església i un palau que eren el centre d’un alou comtal aprisiat pel comte Guifré el qual dotà la primitiva església de Santa Maria de Moià, que fou consagrada el 939 pels bisbes Jordi de Vic i Guilarà de Barcelona, a precs del comte Sunyer i del seu fill Ermengol, comte d’Osona Ambdós comtes confirmaren les donacions del comte Guifré i en feren d’altres, mentre que el bisbe Jordi de Vic subjectava a la parròquia de Moià diverses esglésies anomenades Sant Feliu de Rodors, Sant Pere de Ferrerons, Santa Coloma de Sasserra, Sant Andreu de Castellcir, Sant…

La vila de Santpedor sorgí entorn de l’església de Sant Pere d’Or, on a la segona meitat del segle XI es formà una sagrera, que es documenta el 1081 encara que en alguns documents de l’alou comtal de Sant Pere d’Or apareix el nom de vila, devia ésser amb el caire de conjunt d’explotació agrària important Per mitjà de tres donacions 1064, 1081 i 1113 els comtes cediren la propietat de l’alou de la vila i de l’església de Sant Pere d’Or al monestir de Sant Benet de Bages Però, amb tot, els comtes retingueren una sèrie de drets senyorials per haver estat els aprisionadors del lloc, la qual cosa…

La vila de Graus és situada a la vall de l’Éssera, en la confluència de les aigües d’aquest riu amb les de l’Isàvena Tradicionalment ha estat el centre sòcio-econòmic de la Ribagorça occidental Històricament, la seva posició excepcional sobre l’Éssera convertí el nucli en un important punt estratègic de la línia fronterera entre les zones cristiana i musulmana L’indret, poblat pels musulmans, ja disposava d’un castell, situat a la penya del Morral, del qual parla la crònica d’al-Rāzī L’any 1063 fou objecte d’un intent de conquesta per part del rei Ramir I d’Aragó, el qual, després d’assetjar…

Aquest casal es troba no gaire lluny del llogaret de Beders És una casa fortificada, de forma quadrada, amb dos pisos molt alts, i té quatre torres garites als corresponents angles Segons A Salsas, el casal fou edificat al segle XVI i no conserva res de romànic No es tenen referències documentals d’aquest casal, que fou el bressol d’un dels llinatges més importants de la Cerdanya, els Cadell Els primers membres coneguts apareixen documentalment a la primera meitat del segle XIII A l’abril del 1222, Nunó Sanç, senyor de la Cerdanya, des de Perpinyà, amb motiu dels molts serveis que n’havia…

Les primeres mencions que es tenen sobre les Borges Blanques són molt escadusseres i poc clares Segons el topònim que identifica l’indret, el lloc tindria l’origen en un assentament andalusí Aquest sector, tot i estar envoltat de fortaleses cristianes, no devia ésser conquerit fins poc abans de la caiguda de Lleida Aquesta característica li conferí un caràcter fronterer molt clar Les Borges Blanques devia restar a mans de la corona des de la conquesta, fins que el 1206 el rei Pere I en féu donació al cavaller Esteve de Marimon perquè el repoblés Pocs anys després el lloc de les…

La vila de Vilagrassa, a 335 m d’altitud, és emplaçada prop de la riba esquerra del riu d’Ondara Havia format una vila closa murallada Originada probablement en una villa romana del Baix Imperi, de la qual s’han trobat interessants mosaics, els seus precedents històrics medievals s’han de cercar en un moment posterior al domini musulmà, quan el terme fou conquerit vers el 1056 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I des d’aleshores Vilagrassa esdevingué un enclavament estable de la frontera cristiana Incorporada, doncs, als dominis més occidentals del casal de Barcelona, Vilagrassa mantingué…

Les vies de comunicació Restes del camí medieval al congost de Tresponts, que comunicava l’Alt Urgell i la Cerdanya amb les terres de ponent T Pollina A l’Alt Urgell, comarca comunicada pel curs del Segre i dels seus afluents, un dels factors de creixença de la Seu i de les viles situades en el camí que vorejava el riu fou precisament la seva situació privilegiada al llarg d’una important via romana de comunicacions el nexe d’unió entre la Cerdanya —on confluïen les de Barcelona i Occitània— i el territori musulmà de Lleida era una de les principals vies segons indiquen tots els documents…

La referència documental més antiga de la vila de l’Arboç és dels anys 1057-1071, data en què el comte Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis feren una donació-infeudació a Raimon Arnau Ja en aquest document s’esbrinen dues característiques fonamentals que és una quadra in terra herma i un domini comtal excepte medietatem de dominio, qui inde exierit quem ibi retirent ad suum domenge Així l’Arboç va néixer com una unitat independent jurisdiccionalment, però lligada a l’àrea militar del castell de Castellet, també de propietat comtal, del qual va dependre tot i ser declarada vila reial…

Situació Aspecte del costat sud-est amb l’absis restaurat fa pocs anys ECSA - JA Adell La capella de Sant Bartomeu de Calassanç s’emplaça a l’extrem de ponent de la penya del castell, mirant a tramuntana Mapa 31-12 288 Situació 31TBG826557 Per a anar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBP Història Una vegada conquerit definitivament el castell de Calassanç l’any 1102, el bisbe Ponç de Roda-Barbastre procedí a consagrar la nova església del castell, tal vegada una antiga mesquita, i ho féu en honor de sant Salvador i de sant Bartomeu el 24 d’agost de 1103 tot…