Situació
Aspecte del costat sud-est amb l’absis restaurat fa pocs anys.
ECSA - J.A. Adell
La capella de Sant Bartomeu de Calassanç s’emplaça a l’extrem de ponent de la penya del castell, mirant a tramuntana.
Mapa: 31-12 (288). Situació: 31TBG826557.
Per a anar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent. (JBP)
Història
Una vegada conquerit definitivament el castell de Calassanç l’any 1102, el bisbe Ponç de Roda-Barbastre procedí a consagrar la nova església del castell, tal vegada una antiga mesquita, i ho féu en honor de sant Salvador i de sant Bartomeu el 24 d’agost de 1103; tot seguit, la lliurà al monestir de Santa Maria d’Alaó, amb els consegüents drets parroquials. El rei Pere I concedí immunitats als assistents a la fira anual de Sant Bartomeu, i dotà la fundació amb un “pal·li molt bo”.... L’any 1110 és documentat un alou al terme de Castre, el qual era propietat de l’església de Sant Bartomeu de Calassanç.
Els monjos d’Alaó reivindicaren més tard la propietat plena d’aquesta capella en virtut d’un document fals atribuït al rei Pere I i l’elevaren a la dignitat prioral. El priorat benedictí de Sant Bartomeu de Calassanç perdurà fins el 1750, en què el bisbe de Lleida l’uní al Seminari de Lleida. (JBP)
Acta de consagració de Sant Bartomeu del castell de Calassanç (24 d’agost de 1103)
El bisbe Ponç de Roda-Barbastre, a requesta del rei Pere I d’Aragó, consagra l’església del castell de Calassanç en honor de sant Salvador i sant Bartomeu, a fi de commemorar-ne l’expugnació.
"Anno ab incarnacione millesimo CIII, imperante divina clemencia gloriosissimum dominum regem Petrum Aragonensium. Predicte ordinavit consecrare ecclesiam castri Calasanci, cuis precibus veniens reverentissimus domnus Poncius Barbastrensis episcopus die festivitatis Beati Bartolomei apostoli quo die ipsum castrum, divina oppitulante misericordia, restitutum est sancte christianitatis: dedicavit ibi ecclesiam in honore sancti Salvatoris et sancti Bartolomei. Et ut semper festivitas ipsius dedicacionis et ejusdem restitucionis in memoria haberetur, constituit eidem [episcopus], afirmante gloriosissimo rege, ut annuatim eodem die undique populorum [ca]terve concurrentes in eodem loco feira aberetur et ut in vigilia aut [in ipsa] festivitate lezda a nemine daretur, sive quatuor dies ante [festivitatem] et quatuor post festivitatem venientibus sive redentibus, in toto regno suo, alicui injuria unde inferretur aut pignus auferretur. Quod si quis contra preceptum regis et excomunicacionem domni pontificis agere temtavisset, pro perpetrato sacrilegio episcopo canonicam exaccionem, domino vero regi solidos XL reddere cogeretur.
Post has constituciones dedit eidem prefatus rex, in dotalicio ejusdem ecclesie, pallium valde obtimum et quamplura alia dona que inferius scripta habentur ita."
[O]: perdut.
A: Còpia del segle XII: RAH, Cartoral d’Alaó, foli 75 i 75v, ex O.
a: Serrano: Noticias y documentos históricos del condado de Ribagorza hasta la muerte de Sancho Garcés, Madrid 1912, pàgs. 35-36, ex A.
b: Ubieto: Colección diplomática de Pedro I de Aragón y Navarra, Saragossa 1951, doc. 128, pàgs. 391-392, ex A.
Traducció
"L’any de l’encarnació mil cent tres, governant per la clemència divina el molt gloriós senyor el rei Pere d’Aragó, aquest va manar consagrar l’església del castell de Calassanç, per això, escoltant els seus precs va venir el reverendíssim senyor Ponç, bisbe de Barbastre, el dia de la festivitat de Sant Bartomeu apòstol, que és el dia que, amb l’ajuda de la misericòrdia divina, aquell castell va ésser retornat a la santa cristiandat, i va dedicar l’església en honor de sant Salvador i de sant Bartomeu. I a fi que es conservés perpètuament la memòria de la festivitat de la consagració i de la seva recuperació va decretar el mateix bisbe, i ho va confirmar el gloriosíssim rei, que cada any aquell dia es tingués una fira amb l’assistència de molta gent vinguda de tots els pobles, que en la vigília i en la mateixa festivitat ningú no pagués la lleuda i que no es fes cap injustícia ni es prengués cap penyora, en tot el seu regne, als que anessin o retornessin de dit lloc els quatre dies abans i quatre dies després de la dita festivitat. I si algú anés en contra del precepte reial i atemptés contra l’excomunió decretada pel senyor bisbe, que sigui obligat pel senyor rei a pagar al senyor bisbe quaranta sous com a exacció canònica.
Després d’aquestes constitucions l’esmentat rei va donar com a dotació a aquesta església un pal·li molt bo i molts altres béns que més avall es troben descrits."
(Traducció: Antoni Pladevall i Font)
Església
Planta de l’església, ampliada posteriorment amb dues grans capelles que formen una espècie de creuer.
J.A. Adell
Es tracta d’un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil lleugerament apuntat. És capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un estret arc presbiteral de mig punt, que arrenca, com totes les altres voltes, d’una senzilla imposta aixamfranada.
La porta s’obre a la façana sud, a tocar de l’angle sud-oest, i és feta amb un arc de mig punt, emfasitzat per dues arquivoltes en degradació que s’emmarquen amb una motllura bisellada, que forma un guardapols. L’erosió tan acusada que pateix la pedra sorrenca de la portada ha donat a les arquivoltes, de perfil angulós en origen, un caràcter arrodonit molt peculiar.
Al centre de l’absis s’obre una finestra, de doble esqueixada, i a la façana de ponent hi ha una altra finestra, de les mateixes característiques i, com aquella, amb l’arc superior monolític. En aquesta mateixa façana oest trobem una altra finestra, ran de la volta, rectangular, i de factura tardana molt refeta en la recent restauració que ha patit l’edifici. Aquesta restauració, entre altres coses, ha suprimit les restes del campanar d’espadanya, d’un sol ull, que hi havia sobre la testera d’aquesta façana.
Porta de l’església, molt austera, situada a l’extrem occidental del mur de migdia.
ECSA - J.A. Adell
Les façanes són totalment mancades d’ornamentació. El volum de l’edifici, molt adaptat al terreny, és alterat per dues capelles afegides als seus costats sud i nord. L’adaptació de l’església al terreny fa que el nivell de l’interior sigui uns quants graons sota del nivell exterior de la porta i que tota la part oest de la nau sigui ocupada per una àmplia escalinata.
L’aparell és format per carreus, perfectament tallats, sense polir, i molt erosionats, disposats en filades uniformes i regulars, que es fan més irregulars a l’absis. Aquesta irregularitat, però, no és suficient per a suposar un procés constructiu complex, en una obra, essencialment unitària, construïda al segle XIII, que difícilment pot identificar-se amb l’església consagrada el 1103. (JAA)
Bibliografia
- Pasqual, s.d., vol. VIII, pàgs. 582-584
- Caresmar, 1756
- Villanueva, 1851, vol. XV doc. 37, pàgs. 284-286
- Serrano, 1912, pàgs. 35-36
- Yela, 1932, pàgs. 71-72
- Ubieto, 1951a, docs. 128, 129 i 141
- Chesé, 1972, docs. 189, 443 i 560
- Riu, 1979, II, pàgs. 227-256
- Boix, 1982, doc. 472
- Villanueva, 1982, docs. 14 i 15
- Iglesias, 1985-88, vol. 1/1, pàgs. 161-165