Resultats de la cerca

Aquest castell, ara desaparegut, apareix documentat en el testament de Bernat d’Anglesola de 1182 com una de les seves possessions En el fogatjament de 1365-75 el terme de Fondarella consta que era de G Moliner, amb 39 focs Després passà al capítol de Lleida

Es conserva molt poca documentació sobre aquest castell Hom ha apuntat la possibilitat que aquesta fortalesa i la de Montesquiu fossin un únic castell El lloc de l’Astor surt esmentat per primera vegada en un document datat el 1235 Segons el fogatjament del 1358 aquest lloc pertanyia als successors de Berenguer de Guàrdia

Escasses són les notícies històriques sobre aquesta església La primera referència de l’església de Santa Coloma és de l’any 1314, en la visita arquebisbal a les parròquies de l’ardiaconat de Tremp En el fogatjament del 1381, Santa Coloma de Bellera, amb tres focs, consta dins la baronia de Bellera L’any 1904 era sufragània de la Bastida de Bellera

Com a conseqüència de la desfeta de Balaguer que avortà la revolta nobiliària contra el rei, l’any 1280 Guillem de Bellera lliurà aquest castell a Pere II, de mans del qual el recuperaria un any després, amb la prestació prèvia d’homenatge feudal En el fogatjament del 1381 consta amb quatre focs com a domini de Joan de Bellera

Segons el fogatjament del 1381, aquesta vila, ara totalment abandonada, era de domini dels comtes de Pallars Passà posteriorment als ducs de Cardona No s’han trobat notícies de la seva església, dedicada a sant Martí, fins al segle XVIII, en la visita pastoral del 1758 a l’església de Santa Maria de Pessonada, de la qual Sant Martí era sufragània Actualment està totalment arruïnada, a l’igual que el poble

Les primeres notícies del castell d’Aleny daten del 1085, data en què surt esmentat el terme d’aquesta fortalesa en un document de venda d’un alou al monestir de Sant Vicenç de Cardona El 1193 Guillem Bernat traspassà el castell d’Aleny a l’abat de Sant Vicenç de Cardona Segons el fogatjament conegut com el de les Corts de Cervera, datat vers l’any 1378, aquesta fortalesa encara romania en poder de l’abat de Cardona

Fou conquerit en la minoria d’edat del comte Ramon IV de Pallars Jussà per Arnau Mir de Tost Guillem Guitard de Caboet el deixà al seu fill Bernat en el seu testament del 1110 Consta en el fogatjament del 1381, amb dotze focs, en mans de Berenguer d’Abella i inscrit dins la vegueria de Pallars Des del segle XV formà part de la baronia d’Abella Les restes del castell, conegudes com la torre del Baró, és troben en el turó on hi ha bastit el poble

El nucli de Saranyana, avui abandonat, és situat als vessants orientals de la serra d’Oliana El castell i el lloc de Saranyana s’esmenten l’any 1025 en una donació que el monjo Galindo va fer al monestir de Tresponts Aquesta donació consistia en un alou que tenia al terme dels castells de la Salsa i de Saranyana Un altre document de l’any 1029 recull que el Guadello de Saragnana és a la part meridional de Yappendicio de Sant Just, de Validan En el fogatjament del 1381 Assarunya consta com a possessió dels Josa

Del castell que donà nom al poble de Castellestaó, conegut popularment com “el castell”, no hi ha referències anteriors al 1300 Els orígens de l’indret semblen ser molt antics, si considerem la valle Stacione vall d’Estaó com la denominació medieval de la Vall Fosca En aquest sentit, el “castell d’Estaó” podria haver estat el primitiu centre de la vall, d’on va prendre el nom Castellestaó consta en el fogatjament del 1381 com un feu de Joan de Bellera Al segle XVII encara depenia dels Bellera i l’any 1831 n’era titular el marquès de la Manresana

Aquesta església fou la parròquia del terme del castell d’Escumó, documentat des de l’any 1068 En un primer moment fou una dependència de la pabordia de Mur, però més endavant acabà subjecta a l’abadiat d’Àger Així consta l’any 1648 Actualment no resta cap vestigi d’aquesta església i se’n desconeix el titular Cal cercar el seu emplaçament a prop del castell d’Escumó, a l’est del terme municipal, tocant a l’Ametlla del Montsec Escumó, segons el fogatjament del 1381, era del paborde de Mur i tenia tres focs