Resultats de la cerca

Figura entre els castells de la senyoria del vescomte Ramon de Vilamur que el 1282 va haver de lliurar al procurador del rei Pere el Gran per haver-se rebellat en contra seva

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Vallformosa No degué passar de capella rural Fou domini del paborde de la seu de Manresa i del monestir de Sant Pere de la Portella, així com alguns particulars posseïren la quadra de Vallformosa El lloc és documentat des del 977 i l’església apareix esmentada el 1282 Degué dependre del paborde de Manresa, però el 1311 el patronat era exercit pel monestir de la Portella Al segle XIV la quadra de Vallformosa, no sabem si també l’església, era propietat de Ramon d’Àrea o Saera, que la deixà al seu fill Berenguer, i el 1374 passà a…

El primer document que parla del nucli de Tolse és una donació de l’any 1167, en quç l’abat Berenguer i els monjos del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles atorguen a un tal Martí Bernat i a la seva muller Maria el mas de Tolse en determinades condicions El mas Tolse apareix també en la concòrdia de l’any 1176 Possiblement a causa d’aquest document hom ha dit que la capella d’aquest mas era romànica Actualment en resten molt pocs vestigis, i el tipus de paraments que es conserven no sembla pas que sigui romànic En alguna fotografia de l’any 1880 hom pot veure la porta d’entrada, amb dues…

Torre situada sobre la confluència de les valls de Cabrils i d’Évol i prop del curs de la Tet És de planta quadrada Els 3 metres inferiors de l’edifici són atalussats els seus murs tenen un gruix d’uns 170 cm Per damunt d’aquesta base hi ha uns murs més prims amb una alçada d’uns 7 m La longitud de les parets superiors és de 6, 5 m La planta que hi ha arran de terra és dividida en dues petites sales, cobertes amb sengles voltes de canó lleugerament apuntades Una obertura permetia de comunicar aquestes sales amb el pis principal Al primer pis hi havia un doble rengle d’espitlleres a la cara NE…

La torre del Mar era situada, com el seu nom indica, en un indret proper a la costa La zona és ocupada avui per un polígon industrial El terreny forma una plana que descendeix en lleugera pendent vers el mar Els moviments de terra han esborrat tots els petits accidents geogràfics que hi podien existir potser els més marcats serien les petites rieres o torrents, i tenim constància, per antics documents, que hi existia un llac Tot i que ara l’indret on s’alçava la torre queda inclòs dins el centre urbà de la ciutat, antigament n’era força allunyat Controlava, des de la seva posició, tant la…

Esmentada el 1381, subsisteix encara, transformada en cortal És d’arquitectura gòtica tanmateix, els vestigis d’una necròpoli paleocristiana descoberts ocasionalment als seus encontorns fan pensaren un origen més antic Podria haver succeït l’antiga església Sant Pere

Aquesta església fou la capella de la fortalesa d’Atsat, documentada l’any 1306 És situada a la part baixa de l’antic recinte del castell i avui dia encara es manté dreta Segons alguns autors, podria haver estat la primitiva parròquia de l’indret

D’aquesta capella en ruïnes, situada dintre l’antiga demarcació religiosa de Sant Julià del Llor, no en coneixem cap notícia històrica, però pel seu titular i pels elements que en resten prop de la casa de Cal Sastre, dintre el nou municipi de Bonmatí, es podria haver originat en època romànica

El lloc de Salou i el seu terme foren concedits l’any 1152 pel príncep de Tarragona, Robert d’Aguiló, amb l’assentiment del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i de l’arquebisbe Bernat Tort, a Pere de Rasura, per tal de repoblar-lo i edificar-hi un castell prop del mar Hom sap que aquesta donació no reeixí, ja que l’any 1194 el rei Alfons I, fill de Ramon Berenguer IV, en recompensa pels serveis prestats pel seu alferes major Ximèn d’Artusella, li atorgà el territori de Salou, amb el port i l’estany de la Pineda Aquesta segona concessió de Salou també restà sense cap efecte, ja que fou…

A Fontcoberta devia haver una casa forta Segons Constans 1985, pàg 118 l’any 1096 surt documentat un Berenguer Bernat senyor d’aquest lloc El 1198 trobem un Ramon de Fontcoberta “Raimundi de Fontecooperto” No sembla pas, però, que n’hagi restat res d’aquesta construcció, ja que can Pujol, una de les masies més senyorials del terme, és d’època moderna