El lloc de Salou i el seu terme foren concedits l’any 1152 pel príncep de Tarragona, Robert d’Aguiló, amb l’assentiment del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i de l’arquebisbe Bernat Tort, a Pere de Rasura, per tal de repoblar-lo i edificar-hi un castell prop del mar. Hom sap que aquesta donació no reeixí, ja que l’any 1194 el rei Alfons I, fill de Ramon Berenguer IV, en recompensa pels serveis prestats pel seu alferes major Ximèn d’Artusella, li atorgà el territori de Salou, amb el port i l’estany de la Pineda. Aquesta segona concessió de Salou també restà sense cap efecte, ja que fou anul·lada el 1197 davant les reclamacions de l’arquebisbe per haver estat feta sense el seu consentiment.
El 29 de març de l’any 1211 Guillem de Tarragona, amb l’aprovació del rei Pere I, va condonar la jurisdicció que tenia sobre els termes de Salou i el seu castell, la Pineda i Alió a l’arquebisbe Ramon de Rocabertí, facultant-lo per a la seva adquisició dels posseïdors. Així fou com l’any següent l’esmentat prelat va adquirir de Guillem de Tarragona, per 5 000 sous, els castells de Salou i la Pineda, i ho regalà tot al paborde i al capítol de la seu tarragonina. Posteriorment, l’any 1245, l’arquebisbe Pere d’Albalat decidí fer de Salou i la Pineda dos termes separats; ell es quedà el de Salou i deixà el de la Pineda al paborde, per tal de posar fi a les dissensions promogudes entre els seus oficials i els de la pabordia. El lloc i castell de Salou restà en endavant com a jurisdicció exclusiva dels arquebisbes de Tarragona. Posteriorment, el 1391, la Pineda també passà a formar part de la senyoria dels prelats tarragonins.
Salou era format per una fortalesa o torre, i el seu terme estava al càrrec d’un batlle, que fou privatiu fins el 1411, quan l’arquebisbe designà un sol batlle amb jurisdicció sobre Vila-seca, Salou, la Pineda, Barenys, Vilafortuny, Mascalvó, Masricard i la Canonja. La torre serví primordialment per a vigilar la costa. Com que suportà amb massa freqüència els atacs dels barbarescos, va haver de ser habilitada: el 1408 el rei Martí ordenà destinar 200 florins per a reparar la torre, per tal com era derruïda, ben segur arran de la destrucció de Miramar. A més, calgué posar un guarda a la torre de Salou, com ja s’havia fet altres vegades, a la manutenció del qual van haver de contribuir diferents pobles de la Comuna del Camp.
Hom ignora quin fou l’emplaçament exacte del castell i si es correspon amb alguna de les diferents torres situades a la costa.