Resultats de la cerca

Segons informà Josep Pella i Forgas en la seva obra del 1883 * , al costat del cementiri de Fontclara hi havia uns grans sarcòfags de pedra, rectangulars o trapezials “ en forma de gran ataúd ” L’autor esmentat no precisà quin era el nombre de sarcòfags, ni cap altre detall Només indicà que eren com els de Sant Climent de Peralta

Només una única referència informa de l’existència en època medieval d’aquesta fortalesa En la convinença signada entre Ermengol VIII d’Urgell i Arnau de Castellbò, datada el 1194, s’esmenta un lloc anomenat Castronovo , prop de Vilamitjana Sens dubte correspon a l’actual casa dita Castellnovet No hi ha elements atribuïbles a l’antiga edificació, avui dia totalment desapareguda

Com altres castells del rodal, aquesta fortalesa va pertànyer a la família Anglesola Així apareix en el testament de Bernat d’Anglesola de 1182 En els fogatjaments del segle XIV el terme de Miralcamp encara consta a mans del mateix llinatge Una notícia de 1462 informa que el comte Hug de Cardona va entrar a la vila i el castell de Miralcamp, d’on s’emportà cap a Bellpuig dotze rossins i altre bestiar gros i robes Més endavant Miralcamp va passar a altres senyors El 1831 la localitat era dels Medinaceli, com a marquesos d’Aitona

A 1 km vers llevant de la vila de Sant Esteve d’en Bas es troba la masia de la Dou, una de les més antigues i importants de la comarca Unida a la casa hi ha la capella de Santa Margarida, molt probablement d’origen romànic, ja que el casal és documentat des de l’inici del segle XIII Consta que al segle XVIII, el papa Pius VI concedí a aquesta capella un altar perpètuament privilegiat, i posteriorment, Pius IX li atorgà altres gràcies i indulgències Segons informa l’historiador F Monsalvatje, a la seva sagristia es conservava un quadre que representava sant Esteve Màrtir, de…

El 1222 fou atorgada una carta de franquícia per Guillem de Castellvell i el seu fill Guillem de Montcada als habitants de puig d’Espill i de la Conillera, establerts al terme de Castellví de la Marca Aquest document ens informa d’un reduït nombre de persones que en aquest lloc, sens dubte, tenien capella En el nucli actual de cases conegut per la Conillera Grossa hi havia una capella dedicada a sant Marc evangelista Es creu que es trobava situada entre les cases de Cal Pascol i Cal Curt de dita barriada Una petita finestra de mig punt i una mena de campanaret de pedra ben polida…

La capella de Sant Mateu de la Quadra de Vallirana, del terme del castell de Cervelló, pertanyia a la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, segons consta en l’acta de consagració d’aquesta, del 1231 Posteriorment la Quadra de Vallirana depengué de l’hospital d’Olesa de Bonesvalls, fundat pels Cervelló el 1262 El 1508 s’esmenta com a capella eremítica i solitària El 1630 l’església era sufragània de la de Cervelló El 1804 els veïns de la Quadra de Vallirana, havent edificat una nova església, demanaren permís per a traslladar-hi el Santíssim El 1805 l’ajuntament de la Quadra de Vallirana…

L’esment documental més antic pel qual es té constància del lloc d’Adraén data del 835, i correspon a un precepte pel qual l’emperador Lluís el Piados, a precs de Calort, abat de Sant Serni de Tavèrnoles, concedí la protecció i la immunitat per al monestir de Sant Salvador de la Vedella entre els indrets on els monjos d’aquest darrer cenobi tenien possessions consta el lloc d’Atrasenne , que cal identificar, sens dubte, amb Adraén A banda d’aquesta primera menció, es troba esmentada la parròquia d’ Addragigno en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell De fet, s’han trobat poques…

El petit nucli d’Iscles es troba a la riba dreta del barranc d’Iscles, afluent de capçalera de la Valira, aprofitant un monticle estratègic bé que dominat pels quatre costats per muntanyes, cosa que es creu que li donà nom “illa” El castell d’Iscles, documentat des de l’any 972, tingué especial importància a la segona meitat del segle X com a baluard fronterer del comtat ribagorçà i nus de comunicacions transversals entre la Terreta i l’Isàvena coll del Vent, coll de les Toralles Això explica que el seu districte comprengués el riu o vall d’Iscles i també bona part de l’actual terme de…

El topònim del lloc de Pià, grafiat Apianum , figura en la documentació medieval des de l’any 902 A la darreria del segle X, concretament l’any 991, és consignada la seva església parroquial en una escriptura per la qual la comtessa Guisla, juntament amb els altres executors testamentaris de Gausfred I, comte del Rosselló, atorgaren —seguint els desitjós expressats en el testament del comte— la “Villa Apiano com sua ecclesia, que dicunt Sanch Quiric’ , a la seu episcopal d’Elna Del segle XIII, una referència documental informa d’un conveni signat l’any 1287 entre els homes de Pià i Guillem de…

A ponent del poble d’Ivorra hi ha el santuari de la Mare de Déu d’Ivorra, que té els seus orígens al segle XI La seva primera referència data de l’any 1076, en què els comtes d’Urgell, Ermengol IV i Llúcia, feren donació de les esglésies d’Ivorra a la canònica de Solsona, especificant que l’església de Santa Maria “ est fons villam ” i que tenia a prop la capella de Sant Protasi D’aquesta manera, doncs Santa Maria d’Ivorra va passar a dependre de Solsona, circumstància ben reflectida en les diferents butlles papals posteriors, que confirmen les possessions de la canònica solsonina, així com…