Resultats de la cerca

Els orígens de l’església parroquial de la Fuliola es remunten al final del segle XI, en el moment de la repoblació del lloc El 1080 el comte d’Urgell Ermengol IV cedí a Guillem Isarn la quadra de la Fuliola, al pla del Mascançà, més enllà del castell d’Almenara El comte encarregà a Guillem Isarn que, a la quadra, hi bastís una fortificació per a la defensa dels habitants contra els sarraïns, i es reservà la meitat dels delmes Segurament Guillem Isarn aixecà també l’església del lloc, vinculada al bisbat d’Urgell En el seu testament del 1093, llegà la…

El castell de Sarroca, dit també Sarroqueta per distingirlo de Sarroca de Bellera, aprofitava, com el seu nom indica, l’espadat d’una penya situada a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, que controla la vall de Barravés i el vell camí de Llesp L’indret de Sarroca és esmentat en l’acta de consagració de l’església del monestir de Lavaix datada l’any 1015 segons aquest important document, Gamisa, conjuntament amb la seva esposa Sança i el seu germà Dacó, dotaren el monestir amb un alou a Sarroca la Roca El Llibre dels Feus recull l’instrument d’evacuació i donació del segle XI del…

La quadra de la Fuliola, al pla del Mascançà, més enllà del castell d’Almenara, fou conquerida pel comte Ermengol IV d’Urgell, que la donà al gener del 1080 a Guillem Isarn amb la condició que hi bastís una fortificació per defensar els habitants del lloc En el seu testament del 1093 Guillem Isarn llegà el castell de la Fuliola a Santa Maria de Solsona Posteriorment el castell apareix en altres mans El 1280 el rei Pere el Gran concedí una carta de poblament a la Fuliola, per tal que els seus habitants retornessin a casa seva, d’on havien fugit a causa de les lluites…

Els habitants de les valls d’Andorra i els canonges de la catedral de la Seu d’Urgell signen un seguit d’acords referents a prestacions pecuniàries, judicials i militars Aquest acte confirma l’anterior concòrdia de l’any 1162 "In nomine Domini, amen Noverint universi quod nos Arnaldus de Samortenhis, licenciatus in legibus et judex maior ordinarius comitatus Fuxi, vidimus, tenuimus et de verbo ad verbum in mei presentia perlegi fecimus per notarium publicum infrascriptum quoddam publicum instrumentum, cuius quidem instrumenti tenor talis est In Christi nomine Notum sit cunctis hominibus,…

L’any 1090, en l’acta de consagració i dotació de l’església de Santa Maria d’Organyà, Guitard Isarn i Gebelina, senyors de Caboet, donaren a la nova canònica, entre altres béns, la vila de Ministrells, a la vall de Sant Joan De la seva església, dedicada a sant Jaume, tradicionalment sufragània de Santa Eulàlia d’Asnurri, no es tenen notícies documentals

Les notícies sobre aquesta fortificació són indirectes L’any 1037 Estefania, vídua de Guillem, i el seu fill Bernat, comte de Pallars, vengueren la vila de Burgo a Miró Bardina Pocs anys més tard, el 1046, els seus fills i marmessors, Isarn i Ardmàn, en compliment de les seves disposicions testamentàries, donaren la vila al monestir de Sant Miquel de Cuixà

Es desconeix l’indret on era edificada aquesta església, l’existència de la qual es coneix gràcies al testament, datat l’any 1098, del canonge Isarn, que deixà al seu fill Pere, i després de la mort d’aquest a la canònica de Santa Maria de la Seu, l’església de Sant Pere, situada a Arcavell, amb les terres i les vinyes que li pertanyien

D’aquest castell, documentat al segle XI, es desconeix totalment el lloc on era emplaçat, però, tot i això, se sap que formà part del territori del comtat de Berga Una de les primeres notícies data entre el 1068 i el 1095, temps en què Hug Dalmau de Cervera, senyor del castell de Cervera, i el seu fill Ponç Hug juraren fidelitat al comte Guillem Ramon de Cerdanya pels castells de Sant Esteve, Castellfollit, Vasel, Ferran i Malacara Aquest jurament anà seguit d’una convinença, en la qual apareixen juntament a Hug Dalmau de Cervera, la seva muller Adalèn i llur fill, l’esmentat Ponç Hug De ben…

Aquesta església, d’història molt desconeguda, apareix esmentada en el document conegut com a fals VI de Gerri , en la donació de béns que féu el comte Isarn a favor del monestir de Gerri, datat l’any 930, però de redacció posterior La seva situació a la vall de la Barcedana és sols una hipòtesi difícil de comprovar en l’estat actual de coneixement de la documentació relativa a aquest territori

El lloc d’Erasús és conegut des del segle X, però no és fins el 1050 que és documentada la torre d’Erasús Ermengarda, filla del vescomte Isarn de Pallars, l’havia deixat al seu marit Arnau Dacó, identificat com a senyor de Montferrer Com que Erasús era inclosa dins el terme de Castellciutat, és possible que al principi del segle XII, quan aquest passà al vescomtat de Castellbò, la vila d’Erasús també s’hi integrés