El lloc d’Erasús és conegut des del segle X, però no és fins el 1050 que és documentada la torre d’Erasús; Ermengarda, filla del vescomte Isarn de Pallars, l’havia deixat al seu marit Arnau Dacó, identificat com a senyor de Montferrer.
Com que Erasús era inclosa dins el terme de Castellciutat, és possible que al principi del segle XII, quan aquest passà al vescomtat de Castellbò, la vila d’Erasús també s’hi integrés.