Resultats de la cerca

La ceràmica islàmica coneguda a partir de les intervencions arqueològiques efectuades en el conjunt medieval de Balaguer pot ser agrupada en 20 sèries identificades, de les quals 3 botella, ancolia i catúfol encara no estan perfectament definides No hem incorporat les sèries relacionades amb la construcció teula, totxo i tovot, ni amb la terrisseria soleres malgrat que també pensem que poden tenir funcions culinàries relacionades amb el pa, barres i tres peus, totes elles ben conegudes a la ciutat de Balaguer al segle XI Vaixella de taula Safa A dalt, una mostra de vaixella de taula d’època…

L’existència d’aquest castell és dubtosa Tanmateix, el topònim, d’origen aràbic i que significa “castell del senyor”, fa pensar que potser hi hagué una fortalesa a Castrocit en època islàmica o tal vegada ocupada per mossàrabs, avui del tot desapareguda El primer esment del lloc de Castrocit és de vers l’any 988

El lloc de Nonasp té l’origen en una fortalesa islàmica que el 1133 va ser conquerida per Alfons I d’Aragó, el Bataller Tanmateix, la conquesta definitiva va ser obra del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, vers el 1157, moment en què la vila i el castell de Nonasp van passar a formar part dels dominis de Ximèn d’Artussella i dels seus descendents El 1248 Nonasp passà als templers, que hi establiren una sotscomanda L’església parroquial de Nonasp és documentada des del final del segle XII Apareix també en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 Actualment és un edifici gòtic…

Es desconeix la situació exacta del despoblat de Torbaví, el qual, segons una referència documental, es trobava prop del torrent de la Femosa, entre Artesa de Lleida i Castelldans, al sector nord-est de la comarca Sembla que aquest indret tingué el seu origen en una antiga explotació islàmica després de la conquesta feudal, el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona assignà la tasca de repoblació d’aquest lloc a un tal Miró de Torbaví, tal com sembla confirmar-ho una referència documental posterior, de l’any 1173 La primera notícia de l’església d’aquest indret data de l’any 1279…

Els dos pobles de Sant Feliu d’Amunt i Sant Feliu d’Avall degueren formar-se a l’entorn d’una església primitiva dedicada a sant Feliu, advocació, cosa curiosa, que no es correspon ni a la de l’església de Sant Feliu d’Amunt, dedicada a santa Maria, ni a la de Sant Feliu d’Avall, que es troba sota l’advocació de sant Andreu Segurament l’església de Sant Feliu era la que subsistia encara al segle XV en el territori de Sant Feliu d’Amunt amb el nom de “Sant Feliu lo Vell”, de la qual seria interessant retrobar l’emplaçament Molt probablement es tractava d’una església anterior a la invasió…

Situació Restes de l’església, molt desfigurades, que coronen el tossal homònim J Giralt Les ruïnes d’aquesta església romànica són situades al tossal de Sant Domènec, un turó de forma allargada d’eix est-oest que s’alça a l’esquerra del Farfanya i que té quatre nivells en la part superior En el nivell més baix, situat a l’oest, trobem les ruïnes de la capella romànica Molt a prop, en el mateix tossal, també es poden veure les restes de la capella barroca que la substituí i d’altres estructures que poden remuntar-se a l’època islàmica Mapa 32-13327 Situació 31TCG118349 Per a arribar-hi cal…

El lloc del Penal és situat al sud-oest del terme de Bellcaire Avui dia és tan sols el nom d’una partida del terme i no queden restes de la primitiva torre o castell ni del lloc on era emplaçada Les primeres referències documentals són del 1139, arran de la segona repoblació de Bellcaire, on la “torre destruïda” del Penal consta com a límit, amb la particularitat de comptar a més amb un albacar o tancat per al bestiar, de construcció islàmica i abandonat en el moment de referència El 1291, el testament de Bernat Cortit de Balaguer esmenta el “castell i vila” del Penal com a deixa…

Aquest castell era situat a ponent de la població, a la part més enlairada L’origen de la localitat, segons J Lladonosa, es remunta a la repoblació que el cavaller Pere de Montoliu féu del terme d’una torre islàmica a partir de l’any 1178 El 1213 el rei Pere I donà el castell de Montoliu al canonge de Lleida Pere de Todenyà Al segle XIV el lloc tenia 24 focs L’any 1831 era de jurisdicció del capítol de la seu de Lleida Actualment no queda res del castell, a excepció del nom del carrer que puja a la part més alta de la població, on s’ha fet una placeta mirador, acabada al desembre…

Situació Un aspecte de les roques on s’adossaven els habitatges medievals ECSA-J Bolos Les ruïnes d’aquest antic vilatge, centrades per les anomenades Roques de Vimpèlec, es troben vora el camí de la Calçada o de Vimpèlec, uns 3 km a llevant d’Alguaire, a la dreta del reguer de la Mitjana i vora els termes municipals de la Portella i de Vilanova de Segrià Mapa 32-14 359 Situació 31TCG022224 Nucli urbà Es tracta d’un antic assentament situat prop d’un aflorament rocós, orientat est-oest Aquesta penya rocosa presenta gran quantitat d’orificis o cavitats dipòsits de diferents mides i formes,…

Actualment Gebut és una partida situada a migdia del terme municipal El despoblat de Gebut es localitza sobre un dels tossals del primer nivell de la terrassa de la ribera dreta del Segre, en un indret que domina una panoràmica molt àmplia de l’horta del baix Segre Era un sector densament poblat per moriscos De la seva església de Santa Maria, se n’han descobert recentment vestigis durant les excavacions del castell i vilatge de Gebut L’origen de l’actual despoblat de Gebut s’ha de buscar en una de les fortaleses islàmiques més importants de la taifa de Lleida El lloc i el castell de Gebut…