Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Santa Maria de Jonqueres (Barcelona)
Art romànic
El monestir femení de Santa Maria de Jonqueres de Barcelona es troba entre el grup d’esglésies més importants d’una sola nau i volta de creueria, alçades al final del segle XIII i al començament del segle XIV Tot i amb això, cal distingir diverses etapes en l’evolució de l’orde i en la construcció del monestir Des del 1214 trobem aquestes religioses installades a la rodalia de Barcelona, dins el terme de Sant Vicenç de Jonqueres, prop de Sabadell Sota la regla benedictina en un primer moment, i posteriorment sota l’orde militar d’Uclés Conca o de Sant Jaume de l’…
Sant Vicenç de Jonqueres (Sabadell)
Art romànic
Situació Vista del temple des del costat septentrional J M Masagué L’antiga església parroquial de Jonqueres és situada al nord de la ciutat de Sabadell, a 176 metres d’altitud És edificada al punt més alt d’un petit tossal que s’alça a l’interior d’una gran clotada, molt a la vora de la riba dreta del riu Ripoll És de propietat municipal i, en aquests moments, fora de culte Adossades a les parets de tramuntana i de migdia, hi ha sengles construccions paràsites Mapa 36-15392 Situació 31TDG252026 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Sabadell a Castellar i Prats de Lluçanès Al…
Sant Miquel (la Roca del Vallès)
Art romànic
Antiga capella situada més amunt de Can Company, en un entreforc de torrents, on A Gallardo en va veure les ruïnes el 1932 Sembla anterior al segle XIII i es diu que depenia del monestir de Jonqueres El 1404 tenia un benefici fundat ja d’antic Es va aterrar i abans del 1794 Manuel Riba la va traslladar vers el costat del mas Company Va quedar sense culte al segle passat i ara només en resten alguns vestigis
Santa Magdalena de Maià de Montcal
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Magdalena de Maià des del costat sud-est J M Melció L’església de Santa Magdalena de Maià de Montcal o Santa Maria de Jonqueres es troba al límit de llevant de la Garrotxa, al sector muntanyós del cantó de tramuntana del terme, al cim d’una serralada que es desprèn del massís de la Mare de Déu del Mont, a l’esquerra de la riera de Segueró i dominant el veïnat de Jonqueres Mapa 257M781 Situació 31TDG810744 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-260, de Besalú a Roses Poc després d’haver passat el quilòmetre 6,…
Castell de la Borrumira (Viladecavalls)
Art romànic
La primera menció del castell de la Borrumira és de l’any 1114 en una definició que fa la filla de Ramon de Gonteres del mas de Gonteres, que es troba a prop de Burriana Un membre del llinatge cognominat Borrumira apareix el 1193 comprant un obrador a Terrassa Al segle XIII Ramon de Vice de Borrumira empenyora la casa forta de Borrumira, que té com a feudatari de Guillem de Terrassa El 1376 Francesc de Muntanyans dóna a Pere ses Gonteres una peça de terra on abans havia estat el castell de ça Borrumira Aquesta casa forta tingué diversos senyors tant laics com eclesiàstics Ramon de Castellet,…
Esglésies del Barcelonès anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Barcelonès anteriors al 1300 C Puigferrat Badalona Santa Maria de Badalona Sant Martí de Poià Sant Salvador de Can Peixau Capella de Pomar Barcelona Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona Capella del Sant Sepulcre Santa Llúcia abans capella de les Onze Mil Verges Capella del Palau Reial Major Capella del Palau Comtal Menor Sant Just i Sant Pastor Capella de Sant Celoni Sant Miquel Sant Jaume Santa Maria del Mar Santa Maria del Pi Sant Joan del Pi Sant Cugat del Rec o del Camí Sant Pau del Camp Sant Pere de les Puelles Sant Sadurní de Tolosa El monestir…
Castell d’Alcoletge
Art romànic
Situació Restes del mur perimetral de la fortalesa en el sector oest ECSA-JI Rodríguez Les restes del castell són al capdamunt del tossal dels Morts, el punt més alt de la població d’Alcoletge 229 m de cota màxima El topònim recorda que en aquest indret hi hagué el cementiri de la població des del final del segle XVIII o l’inici del XIX fins al començament del segle XX Mapa 32-15 388 Situació 31TCG079135 Per a arribar-hi, des de la carretera C-1313, cal agafar el desviament que mena al poble Pel costat nord de l’església parroquial puja un carrer que condueix a l’esmentat tossal, a ponent del…
Esglésies del Vallès Occidental anteriors al 1300
Art romànic
Mapa del Vallès Occidental, amb la senyalització de totes les esglésies anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies M LI Ramos Barberà del Vallès Santa Maria de Barberà Santa Coloma i Sant Jaume del Castell Castellar del Vallès Sant Esteve de Castellar Vell Sant Feliu del Racó o de Valrà Santa Maria del Puig de la Creu Sant Pere d’Ullastre Mare de Déu de les Arenes Sant Martí de can Masseguer Castellbisbal Sant Quintí de Can Pedrerol de Baix Sant Vicenç de Castellbisbal Santa Magdalena i Santa Margarida Sant Joan de Benviure Cerdanyola del Vallès Sant Martí de…
Santa Maria del puig de la Creu (Castellar del Vallès)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera J M Masagué L’església de Santa Maria corona el puig de la Creu, que ateny 664 m d’altitud Aquesta muntanya fa de divisòria entre els termes de Castellar del Vallès i Sentmenat La línia fronterera passa justament pel bell mig de l’església El temple, de propietat particular, està molt reformat, i té adossades diverses edificacions, en una de les quals resideixen intermitentment els masovers, gràcies a la presència dels quals l’edifici es conserva en bon estat Mapa L36-15392 Situació 31TDG252092 Hom pot arribar-hi a peu, amb mitja hora escassa, per la…
Mare de Déu de l’Esperança de Masricard (Tarragona)
Art romànic
L’indret de Masricard es troba al sud del poble de la Canonja Segons E Morera, el nucli medieval de Masricard s’establí sobre una villa romana i la seva colonització fou primerenca, segurament un xic posterior al 1128, any en què Masricard fou concedit en feu per tal de bastir-hi un castell nogensmenys, no s’ha localitzat cap document que avali aquest fet Vers mitjan segle XIII es té referència d’un tal Ricard, que hauria donat nom a l’indret una neta d’aquest, dita Saurina de Santaoliva, l’any 1273, feu donació a la seva neta Saurina amb motiu del seu casament amb Bernat de Centelles, de…