Santa Maria de Jonqueres (Barcelona)

El monestir femení de Santa Maria de Jonqueres de Barcelona es troba entre el grup d’esglésies més importants d’una sola nau i volta de creueria, alçades al final del segle XIII i al començament del segle XIV.

Tot i amb això, cal distingir diverses etapes en l’evolució de l’orde i en la construcció del monestir.

Des del 1214 trobem aquestes religioses instal·lades a la rodalia de Barcelona, dins el terme de Sant Vicenç de Jonqueres, prop de Sabadell.

Sota la regla benedictina en un primer moment, i posteriorment sota l’orde militar d’Uclés (Conca) o de Sant Jaume de l’Espasa, acollia les filles de la noblesa.

El 1261, després de no haver prosperat l’orde al seu primer emplaçament, obtingueren del bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, una seu definitiva en l’espai inclòs actualment entre la plaça d’Urquinaona, la Via Laietana i el carrer de Jonqueres.

El monestir subsistí fins el 1820, que fou convertit en hospital militar. Ni l’església gòtica ni el claustre foren conservats en el seu espai originari, sinó que foren desmuntats i traslladats al carrer d’Aragó (l’església en 1869-71 i el claustre el 1888); patiren moltes reformes i el conjunt passà a ésser anomenat parròquia de la Concepció.

La data de construcció és incerta, però sembla probable que l’inici de l’edificació del convent i de l’església es remunti al 1293, i que el conjunt fos inaugurat vers el 1300. Tot i amb això, l’església que persisteix avui dia, dita de la Concepció, i que prové del monestir de Jonqueres no fou consagrada fins el 1448, i els estudis comparatius fan pensar que la fàbrica data del primer quart del segle XV.