Resultats de la cerca

El lloc de Llauró apareix en la documentació medieval a partir del segle IX, concretament en un precepte de Lluís el Piadós de l’any 814, en el qual la villa Laurosone és consignada com a límit nord de Ceret A partir d’aquest moment són molt nombroses les escriptures conservades que d’una forma directa o indirecta fan referència a la vila de Llauró Des de la fi del segle XII hi ha constància documental d’una família senyorial cognomenada Llauró, els membres de la qual molt probablement foren els castlans del lloc, ja que els senyors eminents, almenys al…

Situació Interior de l’església parroquial, amb la volta de canó apuntat, molt modificada al segle XVIII ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Martí és situada al centre del petit nucli de poblament de Llauro, situat a la dreta de la ribera del Mener, tributària del Rard Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 6,6” N - Long 2° 44’ 33” E Llauró, a la regió dels Aspres, és 22 km al sud-oest de Perpinyà, per la D-25 i la D-615 Història El nom de Llauró apareix per primera vegada en un precepte de Lluís el Piados, de l’any 814, com a afrontado de Ceret, sota la forma…

Aquesta ermita, al nord del terme, enfilada a la riba esquerra del Tec, és documentada des de l’any 1235, en què Ramon de Llauro, clergue d’Elna, li feu un llegat En l’actualitat s’hi celebra un popular aplec a la diada del sant

Aquesta capella es troba dins del nucli urbà de la vila de Morellàs, en el sector de migdia, al carrer de Santa Magdalena, al qual ha donat nom Segons A Cazes, aquesta església és documentada des de l’any 1235, que el clergue d’Elna Ramon de Llauro va fer diversos llegats a les esglésies de Santa Margarida, Sant Corneli, Sant Amanç, Santa Maria de Morellàs i Sant Ferriol Santa Maria de Morellàs correspondria a Santa Maria Magdalena de Morellàs L’any 1368 hi ha notícia del benefici instituït a la capella de Santa Magdalena per la universitat de Morellàs, del qual gaudia aleshores el clergue…

Mapa dels castells i fortaleses militars del Rosselló anteriors al 1300 MLI Ramos Alenyà Castell de Boaçà Argelers Vila fortificada d’Argelers Castell de Pujols Castell de Tatzó d’Avall Castell d’Oltrera Torre i construcció del puig de Miravent Torre de la Maçana Bages de Rosselló Poble i castell de Rard Baixàs Vila fortificada de Baixàs Banyuls de la Marenda Construcció del puig de les Forques abans puig d’Espill Fortalesa de Puig Sec Castell Serradillo Mota del puig del Mas o de Banyuls Banyuls dels Aspres Vila fortificada de Banyuls Torre de la Guàrdia Mota de la Vila Vella de Banyuls Baó…

Situació Capella rural d’origen romànic, situada al costat d’una riera a la qual ha donat nom ECSA - A Roura Aquesta capella és situada prop del llogarret dels Hostalets, a migdia, vora la ribera de Sant Amanç, a la qual dóna nom Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 36, 6” N - Long 2° 42’ 47, 4” E Per a arribar-hi, cal anar fins als Hostalets, seguint la carretera D-2, i després d’aquell veïnat, girar a mà esquerra i prendre un caminet que remunta la riba dreta del riu de Sant Amanç Història La primera referència de Sant Amanç és de l’any 1235, en què apareix entre el conjunt d’esglésies…

Situació Absis de l’església, amb un parament fet de perfecta carreuada, bastit sobre un potent sòcol ECSA - A Roura L’església de Sant Joan centra i presideix la població d’Oms Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 32’ 36” N - Long 2° 41’ 50” E Per a arribar a Oms a partir de Perpinyà, cal agafar la carretera D-612 fins a Tuïr i després la D-615 fins al coll de Llauró, on cal agafar la D-13 Oms és a 5 km del coll de Llauró per la D-13 Història Els Oms AFE/PP Oms és una de les viles més antigues del Rosselló Se’n tenen referències documentals des del final del segle IX El…

La vila de Vivers s’esmenta per primera vegada en la documentació l’any 987, en què els germans Servusdei, prevere, Arnau i Heribert, donaren a l’abadia de Santa Maria d’Arles el seu alou de Pladecorts Planicurtis , situat al territori de Vivers i de Laccendo o Laccerto aquesta delimitació incloïa des de Riba alta fins al territori de Castellàs i el Tec Consta, d’altra banda, que l’esmentat alou havia estat propietat d’una dona dita Énvio i que els havia estat adjudicat per una sentència judicial Tot el territori delimitat és una vasta àrea que correspon a la part meridional de l’actual…

Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 74 Liber glossarum et e timologiarum , foli 5v, amb la representació d’una capçalera “P”, dibuixada amb uns elements fitomòrfics molt senzills Arxiu Mas Liber glossarum et e timologiarum , meitat superior del foli 5v, amb un fragment del petit tractat de música que té el còdex Arxiu Mas Segons l’opinió de Beer * , aquest és un dels manuscrits del segle X sorgits del taller de Ripoll, o potser adquirits durant l’abadiat de Guidiscle 970-979 o de Sunifred 979-1008 Consta de 158 folis en pergamí, escrits en lletra Carolina la seva decoració, extremadament…