Resultats de la cerca

Tot i no haver deixat traces documentals ni arquitectòniques, aquest enigmàtic castell ha de cercar-se a les proximitats del lloc de Bar o les Cases de Baro, situat a 640 m d’altitud a la dreta de la Noguera Pallaresa, aigua amunt de la confluència amb el riu Escós L’única menció que ens ha arribat d’aquest castell se situa en el context del govern del comte Ramon de Pallars i és donada per l’historiador musulmà ibn Idharí L’any 904 el senyor de Lleida, Llop ibn Muhammad, que havia derrotat el comte Guifré de Barcelona i havia emprès la fortificació del castell de Balaguer per…

Aquesta església és la parròquia del poble d’Alguaire Tot i que del lloc i el castell d’Alguaire se’n tenen referències des del segle XI, quan encara era sota domini musulmà, de la parròquia de Sant Sadurní se’n sap ben poca cosa, tot i que sembla que el temple va ser aixecat entre el final del segle XII i el segle XIII a l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis de 1168 encara no surt esmentada L’any 1157, el bisbe de Lleida Guillem Pere atorgà als hospitalers les esglésies del terme d’Alguaire, però la primera menció directa de l’església no apareix fins l’any 1361, en una visita…

Aquest castell fou construït a instàncies del rei Alfons el Bataller durant la campanya contra Lleida i Fraga que emprengué l’any 1116 D’acord amb la tàctica militar de l’època, el rei aragonès, tot i l’oposició dels sarraïns, construí el castell d’Hagon com a posició avançada des d’on els seus homes havien d’hostilitzar la ciutat de Fraga constantment Així, segons reporta J Salarrullana, ho consignen Annals Compostellans “Post hoec Adefonsus… inde Leridam et Fragam vastando peragravit, et super Fragam castrum quod dicitur Hagon aedificavit, quod postea sarraceni expugnare molitl…

Vensilló és en l’actualitat un enclavament del terme municipal, a llevant dels Alamús, on hi ha el santuari de la Mare de Déu de Vensilló, successor d’una església romànica L’origen d’aquest lloc cal cercar-lo en el període musulmà És esmentat en el Antiqui termini civitatis Ilerde com a domini d’origen islàmic No se’n tenen referències directes fins l’any 1161, en què els templers establiren a un nombre de veïns les torres d’Avinsello i d’ Avinquin sembla que haurien estat una donació del comte de Barcelona als templers Amb la desaparició de l’orde del Temple l’any 1312,…

Tot i que el topònim Sudanell sembla indicar un assentament d’origen musulmà i que surt esmentat al discutit document dels Termini antiqui civitatis Ilerde com un nucli integrat dins de l’hipotètic territori de Lleida anterior a la conquesta de l’any 1149, la primera menció del castell de Sudanell és del 1187 Probablement, Sudanell es convertí en castell en reorganitzar-se aquest sector amb motiu de la construcció de la nova sèquia de Torres El 1187 Alfons I donà a Gueraua, esposa de Pere de Puigverd i filla de Guerau de Jorba —de la família Cervera— i Saurina, el castell de…

Situació Una de les tombes excavades a la roca, del conjunt d’unes dotze que formen aquesta necròpoli Jl Rodríguez Aquesta necròpoli és situada al nord del riu Sió a menys de 500 m, a l’oest de Flix, a la partida de terres anomenada del Pedregal Mapa 33-14360 Situació 31TCG265311 Hi ha un camí que ve de la carretera que va de Balaguer a Artesa i segueix la riba dreta del riu fins a l’indret on hi ha les tombes, poc abans del terme de Flix Necròpoli Necròpoli de tombes excavades a la roca de forma rectangular o lleugerament trapezial Actualment es conserven unes dotze sepultures, pràcticament…

Vall-de-roures fou conquerida per primera vegada el 1132 per part d’Alfons I d’Aragó, el Bataller Pels volts del 1157 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV conquerí definitivament la vila El castell de Vall-de-roures era d’origen musulmà i fou refet per ordre d’Alfons I el Cast El 1175 aquest mateix comte rei va concedir al bisbe de Saragossa i a l’església catedral de Sant Salvador de la mateixa ciutat la Pena d’Asnarlagaia, que comprenia Vall-de-roures A partir d’aquest moment el bisbe de Saragossa esdevingué senyor de la vila, en feu del rei El castell actual, situat a la part alta de…

Situació Aquesta necròpoli era situada en un turó de la riba esquerra del Ter, al terme municipal de Sant Julià de Ramis, uns 6 km al nord de la ciutat de Girona JBM Necròpoli La necròpoli de les Goges fou excavada l’any 1991 Els enterraments, 207 tombes distribuïdes en diversos rengles, eren orientats, com és normal, d’est a oest, amb els peus situats a llevant La major part de les tombes havien estat cavades a la roca i eren rectangulars n’hi havia amb els angles escairats i també amb els angles lleugerament arrodonits Algunes de les tombes eren pisciformes i d’altres, gairebé trapezials…

El poble de Gavasa s’alça a 644 m d’altitud, al sector central del terme, a la vora del barranc homònim Hom sap que la titularitat de les rendes parroquials de l’església de Gavasa fou molt disputada entre les comunitats d’Alaó, Gualter Ponts, Solsona i la Seu d’Urgell Així, segons un instrument farcit pels monjos del monestir de Ripoll, els comtes Ermengol IV d’Urgell i Llúcia de la Marca dotaren el monestir de Santa Maria de Gualter amb les esglésies del castell de Gavasa, això és Sant Martí dins la vila i Sant Andreu als afores, en alou, amb les primícies i pertinences 1079 D’altra banda,…

Castissent s’aixeca dalt d’un turó a 721 m d’altitud, des d’on es domina la riba de la Noguera Ribagorçana, a uns 15 km a l’oest del nucli de Fígols La primera notícia d’aquest castell és proporcionada per l’historiador musulmà ibn ‘Idārī L’any 904 el senyor de Lleida, Llop ibn Muhammad, sortí cap al comtat de Pallars i prengué, entre altres, els castells de Sarroca de Bellera, de Castissent i de Mola de Baro, i feu un gran nombre de morts i captius entre els quals el fill gran del comte Ramon, Isarn L’any 1066 Galind Bradila vengué al comte Ramon IV de Pallars una vinya situada…