El poble de Gavasa s’alça a 644 m d’altitud, al sector central del terme, a la vora del barranc homònim. Hom sap que la titularitat de les rendes parroquials de l’església de Gavasa fou molt disputada entre les comunitats d’Alaó, Gualter (Ponts), Solsona i la Seu d’Urgell. Així, segons un instrument farcit pels monjos del monestir de Ripoll, els comtes Ermengol IV d’Urgell i Llúcia de la Marca dotaren el monestir de Santa Maria de Gualter amb les esglésies del castell de Gavasa, això és. Sant Martí dins la vila i Sant Andreu als afores, en alou, amb les primícies i pertinences (1079?).
D’altra banda, el cavaller Rotlan Ramon, senyor d’aquestes contrades i del castell de Peralta, deixà en el seu testament, datat el 1095, una llàntia a l’església de Gavasa. Així doncs, múltiples esforços anaren encaminats a cristianitzar una contrada que presentava un alt grau d’integració al món musulmà, tal com indiquen l’antroponímia local i els esdeveniments.
No s’ha d’oblidar, però, que davant l’empenta dels almoràvits lleidatans la frontera féu fallida i, segons registra la versió alaonesa, les esglésies del terme de Gavasa foren cremades i destruïdes. En aquest sentit, l’apòcrif alaonès registrà noves consagracions d’esglésies, i això en temps del prevere Joan de Gavasa (1115), el mateix que havia redactat uns quants anys abans l’esmentat testament de Rotlan Ramon.
Restaurada la situació abans del 1126, la parròquia de Gavasa continuà vinculada a la diòcesi urgel·litana. L’any 1153 apareix un tal Ramon, “abbatis de Gavasa”, com a testimoni en la donació de Santa Maria del Vilet.
En la dècima papal recaptada al bisbat d’Urgell l’any 1391, l’església de Gavasa fou taxada en 12 sous. Fins l’any 1956 la parròquia de Gavasa estigué vinculada al bisbat d’Urgell i depenia de l’oficialat d’Areny. L’actual església parroquial de Gavasa, dedicada a sant Miquel, és un simple edifici d’una sola nau amb un campanar de torre quadrada.