Resultats de la cerca

La primera i única notícia coneguda d’aquesta capella, avui desapareguda, és de l’any 1294, moment en què el rei Jaume II va donar dotze sous anuals dels seus rèdits del forn de Siurana per al manteniment d’una llàntia a la capella de Sant Joan del castell de Siurana, a la vegada que el batlle general de les Muntanyes de Prades restava obligat a fer una aportació igual Avui no en resta cap senyal identificable

Aquesta capella és documentada l’any 969, en què l’abat Sal la del monestir de Sant Pere de Vellanega es queixà als comtes de Pallars contra Duran, que havia robat unes vaques, motiu pel qual, en concepte d’indemnització, aquest fou obligat a donar al monestir l’església de Sant Fructuós, situada dins del terme del castell de Mur Aquesta notícia permet establir un origen privat per a aquesta església En el document de dotació de l’església de Santa Maria de Mur, de l’any 1069, s’esmenten diferents terres situades prop d’altres terres de Sant Fructuós En una d’aquestes…

Fins a mitjan segle XII el lloc de Claravalls formà part del castell d’Areny D’ençà i a partir de l’empenta del llinatge senyorial que prengué el seu nom, és quan es troben citats el castell i el terme de Claravalls Segons M Iglesias, el lloc passà dels Claravalls als Pellicer i després als Calassanç 1448, que en portaren el títol baronial i tenien representació pròpia a les corts del regne Els Calassanç foren personatges cèlebres del seu temps havien fet fortuna com a partidaris dels Antequera i gairebé monopolitzaren el càrrec de conseller general del quart comtat de Ribagorça al llarg del…

Els orígens d’aquesta església es troben al final del segle XII L’any 1196 s’autoritzà la construcció de la capella de Santa Maria de Vilarnau que tingué el patrocini d’Arnau de Çableda i Anglesa, la seva muller, senyors del lloc Aquest matrimoni cedí a l’altar i la capella de Santa Maria una sèrie de cases que eren de la casa forta de Vilarnau, prop de la porta forana, tres quarteres de vinya, el mas de Calevines , la meitat del delme de tot el terme de Vilarnau i dels molins de Vilarnau, un farraginal, un hort i d’altres drets i terres S’establí també que un sacerdot residís a la casa de…

L’actual església gòtica de Santa Maria, a llevant del castell, on domina la població, té els precedents en un temple anterior, del qual tenim notícies des del segle XII Fou seu d’un priorat dependent de Sant Pere d’Àger i a partir del segle XVI esdevingué el cap de l’oficialat de Castelló de Farfanya, dins l’arxiprestat d’Àger L’església de Santa Maria de Castelló va ser donada pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva muller Elvira a l’abadia d’Àger el 1108 La subjecció a Sant Pere d’Àger fou confirmada en les butlles papals dels anys 1162 i 1179 L’any 1182 Mir de Castelló prengué l’…

Les primeres notícies històriques sobre aquesta fortalesa corresponen a l’any 986, data en què en el precepte que el rei Lotari va atorgar al monestir de Sant Cugat del Vallès consta que feia de termenal del castell de Clariana un puig anomenat Guardiola d’Albarells L’any 1086, en acudir Berenguer Sunifred de Lluçà al castell d’Albarells per consagrar l’església de Sant Martí d’Albarells, segurament eren senyors del terme Bernat Onofre i el seu nebot Guillem de tota manera, la família Albarells, cavallers — milites — que segurament procedien d’ascendència castlana, consten com a senyors del…

Castèl-Leon és situat al capdamunt del turonet a la solana del qual s’assenta la vila d’Es Bòrdes 852 m d’altitud Elcamí d’accés és bo i segueix els carrers de l’esmentada població Castèl-Leon té una situació privilegiada, ja que domina l’aiguabarreig del riu Joèu i la Garona, que en la transició entre el Mijaran i el Baix Aran forma ací una vall angosta El camí que passa pel seu peu era i és punt d’entrada obligat a l’Aran des l’Occitània francesa, tant pel Pònt de Rei com pel portilló de Bossòst Aquesta posició estratègica i defensiva explica alhora que Castèl-Leon fos la força…

Les primeres notícies que confirmen l’existència de l’església de Sant Martí de Juïnyà són de l’any 977, en què el comte de Besalú i bisbe de Girona, Miró Bonfill, feu donació a la canònica de Santa Maria de Besalú, que acabava de fundar, de l’església de “ Sancti Martini de luviniano ” Aquest mateix any, l’església torna a ésser esmentada en la concòrdia establerta entre Miró Bonfill, en qualitat de bisbe de Girona, que es comprometia a donar els sants olis a l’església de Santa Maria de Besalú I les seves sufragànies, i l’abat d’aquesta, que acceptava donar allotjament al primer amb set…

Aquest castell coronava la massa rocallosa que domina el poble de Palairac, al nord El poble actual és el resultat d’un trasllat d’hàbitat, ja que el vilatge medieval s’organitzava al voltant del castell, al cim del turó Resta poca cosa de la fortificació, sobretot recognoscible a través de l’acondiciament del roquer per a bastir-hi la fortalesa, que consistí a aplanar l’indret Hom veu també diversos retalls a la roca Al costat nord-oest, sembla que hi ha un fossat artificial, que defensava el sector més accessible del castell A més, el castell era defensat per un recinte de pedra parcialment…

La notícia més reculada del lloc de Serradui és de vers l’any 958, en què l’abat Quint concedí al monestir de Lavaix unes vinyes que tenia per compra a Serradui L’any 1086 és documentat ja el territorio i poc després el chastro Safarrue 1093 Tal vegada la senyoria de Serradui fóra una de les tinences més antigues, perquè ja a la segona meitat del segle XI apareix força fragmentada Un instrument del 1070 reporta una convinença entre els homes de Serradui i els homes de Sant Esteve del Mall feta en presència dels senyors Sango Garcés, Sango i Ximeno Fortunyons, Guillem Servideu, Sango Sanç i el…