Castell de Llastarri (Tremp)

L’actual despoblat de Llastarri (tres focs el 1381 i el 1553) s’emplaça al bell cim de la carena (1 211 m d’altitud), de manera que vist des dels 700 m del clot de Sopeira sembla realment un niu d’àguiles penjat damunt la serra de Sant Gervàs. L’etimologia d’aquest topònim preromà, basc, està relacionada segons J. Coromines amb el nom col·lectiu de planta “llasto”. D’antuvi, el lloc tenia dues bones qualitats, ja que controlava el coll homònim, de pas obligat en aquest sector si tenim en compte el congost d’Escales, i, d'altra banda, les seves vinyes eren força apreciades pel monestir d’Alaó.

Ja des d’un primer moment s’observa l’interès dels monjos d’Alaó per adquirir o plantar vinyes a Llastarri (833), i justament a la partida anomenada el Vinyer (852). Entre les diverses ofrenes (Bonsó el 912, Altemir prevere el 960) destaquen la feta per Oriolf, qui donà una part del seu alou a la casa de Santa Maria i Sant Pere d’Alaó, per al remei de la seva ànima i dels seus pares, en concret de l’alou que tenia dels seus pares Ató i Bellavia, i aqueixos per canvi amb el comte Ramon I, en el castell de Llastarri: terres, vinyes, cases, casals, eres, pallers, molins, prats, garrigues, boscos, etc., amb fonts, horts i arbres, aprisiat o per aprisiar, romput o per rompre (960). Malgrat que els primers documents citen l’apèndix o el suburbi de Llastarri (852), sembla que en principi fou una vila del pagus d’Orrit fins a mitjan segle X. El castell de Llastarri, segons un diploma com a mínim retocat, va ésser lliurat per la comtessa Garsenda, el seu fill Unifred II de Ribagorça i els seus germans al monestir d’Alaó i a l’abat Oriolf amb tots els homes francs i els censos (970); de fet no consta cap més adquisició alaonesa al terme, ans al contrari, l’any 974 els monjos vengueren una propietat que tenien per donació comtal. Així mateix, pot semblar contradictòria la presència al final de segle d’un “Dacó de Llastarri senyor”, però aquest fora abat d’Alaó en temps de la secularització (igual que el fill Arnau). De tota manera el fet decisiu que explica l’adscripció de Llastarri a l’abadiat exempt d’Alaó, fins a la desamortització del segle XIX, es va produir l’any 1217, en què Berenguer de la Meitat concedí al monestir i a l’abat Berenguer de Cornudella el castell de Llastarri.