Resultats de la cerca

Les ruïnes de l’antiga església de Sansor se situen en el poblet homònim, localitzat a la plana, vora el riu Segre Consta que, a la darreria del segle XII, el temple de Sancor fou saquejat pels exèrcits del comte Ramon Roger de Foix i del vescomte Arnau de Castellbò, defensors de l’heretgia càtara, i se n’emportaren tots els ornaments Cal lamentar que el document manqui de precisió sobre els ornaments que van extreure de l’església romànica, perquè s’hauria conservat una llista d’objectes de culte d’època romànica Per un document datat l’any 1290, hom…

Tot i que se n’ha perdut memòria, sembla pertinent d’identificar aquesta església amb Santa Maria del Coll, que segons diu la seva acta de consagració era emplaçada “ in civitatem Rotam, prope flumen Isavana ” L’any 1018 els seus fundadors, Ató i la seva dona Cenó amb llur fill Garcia, i Adalmà amb la seva dona Genebona i llur fill el prevere Apó, invitaren el bisbe Borrell de Ribagorça per tal de consagrar-la a honor de Santa Maria, sant Pere i sant Esteve, i la dotaren amb llibres, ornaments litúrgics i béns immobles, cosa que també van fer altres fidels D’acord amb les diverses referències…

El primer esment d’aquesta església és de l’any 1165, en què entre les signatures d’un document de donació de béns a la catedral de Tortosa hi figura la de Ramon, capellà de Tivissa Aquest Ramon, prevere i capellà de Tivissa, signà també un document del 1189 en què Albert de Castellvell rebia del monestir de Santes Creus quatre-cents sous, deixant com a garantia de devolució les pastures de Tivissa El capellà de Tevice és documentat també en la dècima papal del 1279 El bisbe Francesc de Paolac visità la parròquia de Tivissa el 1314 En aquesta visita es deixa entendre que l’església de…

Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i el Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment estan exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un…

Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 197, aquest manuscrit, on solament hi ha una gran inicial 14 x 3,5 cm al començament del text foli 1v, és una obra de pergamí amb lletra Carolina i aplicació de tinta i vermell Consta de 88 folis més V que, procedents de l’arxiu catedralici vigatà, foren aplegats per Josep Gudiol, ja que formaven part de l’escrit de Virgili La seva cronologia pertany al segle XI * i la seva realització és producte de diverses intervencions Fa 30 x 26 cm Caplletra “T” del foli 1v, dibuixada amb una estructura bastant peculiar i amb una mena de rosassa al seu interior…

L’església de Santa Maria de la Seu tenia un altar dedicat al Sant Sepulcre, que, com a tal, ja apareix documentat l’any 1045 amb els altars de Sant Jordi i Sant Just Però el mateix any consta una deixa de terres a la “ domum Sancti Sepulchri de ipsa Sede ”, i l’any 1057, en el testament de Guillem, aquest deixa tots els seus béns que tenia a Somont, Paradís, Baltinyà, Formiguera, Sardina, Quintmesó, Cases Noves, Campareny, Cabrisags…, com també ornaments litúrgics, a l’església del Sant Sepulcre de la Seu, església edificada pel seu avunculo , el sacerdot Miró Vivén Si bé…

Situació Absis molt malmès d’aquesta antiga capella castellera ECSA - F Tur Les ruïnes de l’antiga església de Santa Valdesca són al costat de l’església nova, al cim del turó del castell de Monesma Mapa 32-11 251 Situació 31TCG040768 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’indica en la monografia anterior JAA Història Manquen referències documentals que puguin illustrar aspectes de la història d’aquesta església Tanmateix, d’acord amb la seva ubicació, sembla lògic pensar que fou una església vinculada al castell De fet, encara a l’edat moderna consta que els comtes de…

L’església de Santa Maria de Palau, coneguda inicialment com a Santa Maria del Castell, és l’església més antiga construïda dins els murs de la vila medieval de Bagà bastida com a capella particular o oratori del castell dels barons de Pinós al principi del segle XIII, possiblement abans que el noble Galceran III atorgués la carta de població l’any 1233 La capella, molt propera a la nova vila, molt més que la parroquial de Sant Esteve, acollia els vilatans en totes les celebracions religioses i aquest fet provocà conflictes de jurisdicció eclesiàstica L’any 1255 el degà del Berguedà determinà…

Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i del Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment són exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un seguit…

Aquesta església, que encara avui té culte com a parròquia, tot i que supeditada a la de Noves de Segre, és documentada des d’antic encara que l’edifici actual respon a una construcció moderna No hi ha vestigis de l’església consagrada pel bisbe d’Urgell, Nantigís, a precs del prevere Adeudat, que havia reconstruït i engradit l’edifici antic, i construït de nou un campanar La notícia queda recollida en el trasllat del segle XI del testament d’Adeudat, del 8 de maig del 901, on prega als preveres Elet i Volfi i als seus germans Andalec i Dacolina que dotin l’església de Sant Fruitós amb un…