Resultats de la cerca
Es mostren 122 resultats
Sant Miquel (Fondespatla)
Art romànic
L’ermita de Sant Miquel és situada en un tossal al sector de ponent de la vila de Fondespatla Sant Miquel és el patró de la població, i consta que al segle XIV ja hi havia una capella en aquest indret
Sant Benet de Lluçars (Tolba)
Art romànic
L’ermita de Sant Benet s’alça al nord-oest de Lluçars, ja als vessants de la serra de l’Ametllera Tradicionalment Sant Benet ha estat sempre centre de devoció i de romiatge per part dels pobles de la rodalia, i de fet aquest sant és el patró de Lluçars Tal vegada la seva gènesi coincideix amb una primera repoblació duta a terme pel monestir d’Alaó a la zona JBP En l’actualitat, el santuari de Sant Benet és un edifici de factura barroca que substituí totalment les construccions anteriors Fou bastit el 1735, segons consta en la façana de ponent JAA
Sant Hilari de Llastarri (Tremp)
Art romànic
Un diploma de l’any 974 esmenta ja Sant Hilari de Llastarri, patró encara de la població, i que recorda el gran monestir de Carcassona Era segurament l’església d’un castell Aquell any l’abat Oriolf i els monjos d’Alaó van vendre al prevere Odequer i Bradila una terra circumdada i termenada que tenia el monestir per donació del comte Unifred, al castell de Llastarri i “sota Sant Hilari”, a la vora del Torm pel preu d’un cavall Després, al igual que el castell de Llastarri, fou de l’abadiat exempt d’Alaó Les esglésies de Llastarri eren sufragànies de Sopeira, fins i tot després de…
Sant Jordi de Riquer (Montmaneu)
Art romànic
Aquesta església es trobava situada dins de l’antic terme del castell de Riquer No es coneix que exercís funcions parroquials, segurament sempre fou una sufragània o capella de la parròquia de Sant Bartomeu de Carbassí Depengué de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, si bé més tard el terme passà al monestir de Santa Maria de Montserrat i segurament l’església també Les primeres notícies del castell i de l’església corresponen a l’any 1103, que es jurà el testament de Pere Bremond, la qual cosa es feu sobre l’altar de Santa Maria de l’església de la mateixa advocació del castell de Riquer El difunt…
Sant Jaume d’Espitlles (Santa Margarida i els Monjos)
Art romànic
Aquesta capella era l’església del castell o casa forta d’Espitlles, esmentada al segle X També estava sota l’advocació de Santa Maria El primer document que coneixem que hi fa referència és relativament tardà Correspon a l’any 1337, en què Gaufred de Voltzania, cavaller, que en tenia cura, deixà els seus béns a aquesta església L’any 1397 la regia Ramon Berenguer d’Espitlles, que la cedí el 1414 a Bartomeu Sellarès La capella és esmentada amb el nom de Sant Jaume d’Espitlles el 1421 El 1727 era en ruïnes, i en una visita pastoral del 1748 es recordà que encara hi havia un benefici a l’…
Castell de Gerundella (Balaguer)
Art romànic
El castell de Gerundella era, juntament amb el d’Alcorassa i el principal de la Suda o Castell Formós, un dels tres castells que componien el sistema defensiu de la ciutat de Balaguer a l’edat mitjana Era situat a continuació de la fortalesa d’Alcorassa, vers occident, i les seves muralles arribaven fins al torrent anomenat també de Gerundella A l’interior hi havia, segons sembla, la petita església de Sant Miquel —patró de la casa dels comtes d’Urgell—, la qual havia estat de l’ardiaca de Barcelona Ermengol Guitard, que pel seu testament datat l’any 1110 l’havia llegat al…
Sant Sebastià de Coscollera (Vilanova de Meià)
Art romànic
Aquesta església no apareix fins molt tard Mai no degué tenir funcions parroquials i depengué del priorat de Santa Maria de Meià La quadra de Coscollera era habitada amb anterioritat a l’any 1137, quan el lloc de Coscollera apareix documentat en un capbreu del monestir de Santa Maria de Meià amb dos focs que pagaven censos al monestir Però, segons Roig i Jalpí, en aquesta quadra es concentrava un important nucli de població que fou destruït l’any 1395 per un exèrcit gascó enviat pel comte de Foix, i ja no es reconstruí, car el prior de Santa Maria manà aixecar una vila prop del monestir…
Santa Maria Magdalena de Vergós Guerrejat (Estaràs)
Art romànic
El primer esment de la parròquia de Vergós Guerrejat és de l’any 1235, en què consta que el rector de Clarà Solsonès era patró de l’església de Santa Maria Magdalena de Vergós Guerrejat i rebia el quart del delme de la parròquia, juntament amb el de Santa Fe i el del Sant Sepulcre L’any 1312 l’ardiaca de la Seu d’Urgell Galceran Sacosta, futur bisbe de Vic, va visitar la parròquia de Santa Maria Magdalena de Vergós Gareyat , dins el deganat de la vall de Lord També ho féu Guillem de Viver, canonge de Guissona, l’any 1315, en nom del mateix Galceran Sacosta La parròquia de Vergós…
Santa Maria de Montalbà (els Banys d’Arles)
L’església parroquial de Santa Maria de Montalbà de l’Església és documentada l’any 1278 en el testament de Beatriu, filla del difunt Arnau de Montdony i veïna de Palaldà, la qual llegà 5 sous al rector de la dita església A més d’aquesta notícia, l’església de Montalbà sembla no haver deixat cap més rastre de la seva història en temps medievals, tot i que possiblement un bon rastreig en la documentació local en forniria més dades Tot i així, per la data del document citat, és evident que la primitiva parròquia de Montalbà era un edifici d’origen romànic del qual avui dia no queda cap rastre…
Sant Cristòfol (Oristà)
Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà Degué estar vinculada a la parroquial de Sant Andreu d’Oristà Les primeres notícies es remunten a l’any 922 en una transacció sobre una vinya situada a Oristà a les adjacències de la casa de Sant Cristòfol L’església subsistí fins als terratrèmols de l’any 1450 aleshores fou quan es concedí al rector i als parroquians d’Oristà el permís per a reedificar la capella de Sant Cristòfol en el puig de Sant Joan, on sembla que s’aixecava l’antic castell d’Oristà i aquesta desconeguda capella de Sant Joan, que devia ésser la del castell Sembla que el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina