Resultats de la cerca

Ermita o capella situada a la part meridional del poble de Juià Fa molts anys que està sense culte i ruïnosa, segons el testimoni de Monsalvatje del 1909, però conserva encara el perímetre dels seus murs fins a l’indret del teulat i un campanaret d’espadanya perpendicular a la façana Es creu que és l’antic monestir femení de Sant Joan Salerm, que per manca de comunitat es va refondre el 1368 amb dos priorats empordanesos de Santa Margarida de Vilanera i de Santa Coloma de Matella Devia ser una petita comunitat de donades que seguien la regla de Sant Benet i es devia originar, com…

Aquesta església era situada al peu de l’actual Secà o Secanet de Sant Pere, barri perifèric al nord de la ciutat de Lleida Segurament estigué dedicada a sant Pere Fins fa uns vint anys, en l’encreuament de la carretera que puja al Secà amb la d’Albesa hi havia les restes d’una estructura murària de forma cúbica, constituïda per cinc filades de carreus horitzontals que arribaven als 180 cm d’alçada, i que podria ser la cantonada sud-occidental de l’església El seu tipus d’aparell, carreus de 30 cm d’alçada falcats amb còdols, és l’habitual a la zona durant el segle XII i XIII Cal afegir que…

Situació Malgrat la distància, la fotografia mostra perfectament la línia ondulada que formen els forats de la resclosa, alguns dels quals, però, han estat totalment desgastats per l’aigua J Bolòs Forats d’una resclosa d’un antic molí, situats al costat sud del pont proper al molí de Vilardell Aquesta resclosa figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 × 18,1 —y 60,2 31 TDG 181602 Cal seguir la pista que hi ha parallela a la riera de Merlès i que podem agafar al Cobert de Puigcercós, si venim del nord, o a Vilalta, si venim…

Situació Església d’una sola nau, amb un absis decorat per arcuacions i lesenes llombardes, i el campanar d’espadanya constituït per un mur perpendicular a la nau J Pahissa L’església de Sant Sebastià és a la part alta del poble d’Estaron, i s’hi arriba per una carretera que surt de la carretera de Llavorsí a Esterri d’Àneu JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH515105 Història La primera menció, i per ara l’única que es coneix de la vila d’Estaron, és la deixa d’una vinya situada en aquest terme a favor del monestir de Sant Pere del Burgal, feta pel comte Borrell en el seu testament…

Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 197, aquest manuscrit, on solament hi ha una gran inicial 14 x 3,5 cm al començament del text foli 1v, és una obra de pergamí amb lletra Carolina i aplicació de tinta i vermell Consta de 88 folis més V que, procedents de l’arxiu catedralici vigatà, foren aplegats per Josep Gudiol, ja que formaven part de l’escrit de Virgili La seva cronologia pertany al segle XI * i la seva realització és producte de diverses intervencions Fa 30 x 26 cm Caplletra “T” del foli 1v, dibuixada amb una estructura bastant peculiar i amb una mena de rosassa al seu interior…

El primer senyor que coneixem del lloc de Jafre s’anomenava Artal de Jafre Aquest Artal, cavaller, apareix, segons Lluís Constans, signant l’acta de fundació d’una capellania, instituïda pel vescomte Dalmau de Rocabertí Això no obstant, segons Francesc Monsalvatje, l’any 1277, en un document és esmentada la venda dels delmes de la parròquia de Jafre feta, en una època anterior, per Artal —potser el del document precedent— al prior del monestir de Sant Miquel de Cruïlles aquest instrument del 1277 és, precisament, el reconeixement que féu Arnau de Bordils, fill d’Artal, d’aquesta venda Abans d…

Situació Vista interior de les ruïnes d’aquesta capella curiosament situada al peu i a poca distància de la seva homònima, assentada dalt del turó Arxiu Gavín Les ruïnes d’aquesta església són al costat de l’ermita del mateix nom El turó on hi ha les dues capelles de la Mare de Déu de Montserbós és al costat mateix de la carretera de Tremp al Pont de Montanyana, a uns 7 km del Pont JAA Mapa 32-12289 Situació 31TCG138692 Història A causa de la coincidència de situació i d’advocació d’aquesta església, de la qual tan sols romanen ruïnes, amb el temple que hem estudiat en la monografia precedent…

Situació Sala de l’antic palau, soterrada a la banda nord del recinte medieval de la ciutat, prop dela catedral, amb la volta de canó de perfil apuntat i dividida actualment per un mur perpendicular ECSA - J Ponsich Les restes de l’antic Palau Comtal es conserven al llarg de l’antiga muralla nord del recinte medieval, prop de Sant Joan el Vell Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 41’ 42” N - Long 2° 53’ 48” E Història Els comtes de Rosselló, d’antuvi installats a Castellrosselló, adquiriren els anys 961-974 la major part de l’alou de Perpinyà, i sembla que vers el 991, amb l’adveniment…

El lloc de Trullars Truliars figura entre els dominis que Rotruda, filla de Berà I, comte de Rasés i de Barcelona, cedí el 844 al seu fill Oriol tanmateix, sigui perquè morí sense descendència o sigui per una altra raó, Trullars passà a la seva germana Anna, la qual el 876 cedí la vila al comte Radulf i a la seva esposa Ridlinda “villa Truliarescum omnes suosvilares” Posteriorment, l’any 972, la comtessa Ava de Rosselló i el seu fill Sunyer I, bisbe d’Elna, donaren en alou a Santa Eulàlia d’Elna, la vila de Trullars Truliars , juntament amb la seva església Molt probablement al segle XI…

Situació El portal és al sud-est del reduït nucli del poble Albanyà, a l’inici de l’estret carrer de Sant Llorenç de la Muga Era l’antiga entrada al poble pel camí que hi arribava, seguint el curs del riu, des de Figueres i Sant Llorenç de la Muga Aquesta entrada va quedar obsoleta en ésser construïda l’actual carretera de Figueres a Albanyà, que arriba a la població pel cantó nord-oriental Mapa 257M781 Situació 31TDG770838 Fortificació En aquest lloc resten elements del portal d’entrada i de la fortificació adjacent L’estructura de la porta presenta diversitat d’elements De dins a fora hi ha…