Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Colomer d’Aós de Civís (Anserall)
Art romànic
Situació El colomer d’Aós de Civís, un dels més ben conservats de la zona J Tous Aquest colomer és a llevant del poble d’Aós, a l’altra banda del riu Mapa 34-9182 Situació 31TGH717079 L’itinerari per arribar a Aós de Civís és el mateix que s’ha ressenyat en la monografia dedicada a Sant Pere d’Aós de Civís Colomer Aquest colomer es conserva en molt bon estat, segurament gràcies a la seva reutilització posterior És de planta quasi quadrada, de 3,80 m × 4,05, amb uns murs de 80 cm de gruix L’aparell és força sòlid, fet amb pedra a penes desbastada, unida amb terra Hi ha moltes restes de l’…
Domus de Torreferrada (Santa Eulàlia de Riuprimer)
Art romànic
Situació Vista d’un dels murs exteriors de la domus , amb la porta on hi ha una ferramenta romànica M Anglada Aquesta domus es troba situada damunt una mena d’altiplà que hi ha al nord-oest de Santa Eulàlia de Riuprimer i cavalcada sobre una penya, sobre el mas de la Codina Domina tot l’altiplà Aquesta domus figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 31,3 —y 39,9 31 tdg 313399 Per arribar-hi cal anar per la carretera de Vic a Moià i Calaf per Súria al km 8,2, a mà esquerra, hi ha el camí que amb un recorregut de 800 m…
Tríptic de la Redempció (Vallespir)
Vista general del tríptic realitzat en coure repujat i decorat en tota la seva superfície ECSA - A Roura En una collecció particular d’una família originària de l’alt Vallespir, es conserva un tríptic romànic de gran valor No es coneix amb exactitud el seu lloc de provinença, que tant podria ser el monestir d’Arles com alguna de les nombroses esglésies o capelles de l’alt Vallespir que en depenien El tríptic, que fins ara ha restat inèdit, és constituït per tres làmines de coure decorades per embotició fa 32 cm d’alçada, 18 cm d’amplada la part central i 9 cm les laterals totalment obert fa…
Sancti Gregorii Magni homiliae in Ezechielem
Foli 1, amb diverses inicials, en les quals hom pot apreciar ja els nous corrents gòtics insinuats G Llop Manuscrit conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 25 que conté 182 folis de 29,5×18,5 cm a dues columnes, escrit en lletra semigòtica amb tinta negra i vermella Hom en desconeix l’origen, però figura ja a l’inventari de l’any 1368 amb aquestes paraules altro libra sens posts apellat homilia de sant Gregori super Ezechielem Modo est cum postibus allis * Quedaria així avalada la teoria de la procedència vigatana A part l’interès que tenen les caplletres tant per la decoració com pel dibuix…
Santa Cecília de Terrades
Art romànic
Situació El poble de Terrades es troba a les anomenades Garrotxes d’Empordà, pels contraforts pre-pirinencs del sector nord-occidental de l’Empordà És a l’esquerra del Rissec i forma un nucli agrupat al centre de la vall, que en aquest indret forma una cubeta envoltada de muntanyes el massís de Santa Magdalena, la Roca de la Penya Mapa 258M781 Situació 31TDG868845 Hom pot arribar a Terrades des de Figueres per la carretera local de Figueres a Albanyà la població es troba després de Llers, a 13 km de Figueres També s’hi pot anar agafant, a Figueres, la carretera comarcal de Besalú i Olot i,…
Sant Esteve de la Tor de Querol
Art romànic
Situació El poble de la Tor de Querol és situat a l’esquerra del riu d’Aravó La seva església parroquial, dedicada a sant Esteve, és al bell mig de la població Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 27’ 58” N - Long 1°53’ 32” E El poble de la Tor de Querol es troba a uns 9 km aproximadament de la Guingueta d’Ix, en direcció nord-oest, per la carretera N-20 MLIR Història Una de les primeres mencions del lloc i de la parròquia de la Tor data de l’any 1177, en què Arnau de Saga, el seu germà Bernat Ermengol i llur mare Matelio, restituïren a Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, l’ecclesia Sancti Stephani…
Sant Fruitós de Llofriu (Palafrugell)
Art romànic
Situació L’església de Sant Fruitós es troba al centre del reduït nucli de poblament compacte de Llofriu, a la plaça major Mapa 334M781 Situació 31TEG110425 L’anomenat “Ramal” és el camí que porta des de la carretera comarcal de Palamós a Girona C-255 fins al poblet de Llofriu, en uns 400 m de recorregut S’agafa a mà esquerra d’aquesta carretera, entre el trencall que mena a Palafrugell i la Barceloneta el barri situat al llarg d’aquesta carretera comarcal que pertany a la parròquia de Llofriu Història El lloc de Llofriu, en època medieval, pertanyia al terme del castell de Palafrugell És…
Sant Feliu de Savassona (Tavèrnoles)
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est, erigida damunt una penya a l’indret de la qual hi ha diversos jaciments d’època molt antiga, amb la pedra del sacrifici i altres, reutilitzats també en època medieval J Pagans-TAVISA L’església de Sant Feliu, o Sant Feliuet, es troba situada en un planell, a frec de cingle, davant per davant del castell i església de Sant Pere de Savassona, a llevant d’aquesta Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 45,4 —y 45,7 31 tdg 454457 Per anar-hi cal…
Sant Jaume de Queralbs
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental A primer terme, el porxo o nàrtex J Vigué L’església parroquial de Sant Jaume de Queralbs es troba a l’extrem de ponent de la població, que està unida per una bona carretera de 7 km amb Ribes de Freser Aquesta es troba a 1 236 m d’altitud, en un replà graonat del vessant dret del Freser, posat en una solana L’atri, o galilea de l’església, situat davant el seu mur de migdia, mira a la vall, limitada a migjorn per la serra d’Estremera, mentre que darrere s’inicia el gran massís pirinenc que s’enfila vers Fontalba i…
Sant Martí de Maçanet de Cabrenys
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis, de mur llis, bé que amb la seva part superior ressaltada per una seqüència d’arcuacions cegues, damunt les quals hi ha un fris de dents de serra F Tur L’església de Sant Martí és el temple parroquial del municipi de Maçanet de Cabrenys, situat a 370 m d’altitud, a la confluència de dues valls afluents al riu d’Arnera, que baixen del puig de les Salines i del roc de Frausa, les valls de les rieres d’Ardenya i de Frausa La vila era fortificada, i a la part més alta del nucli antic, a la rodalia de l’església, hi ha…