Situació
El poble de la Tor de Querol és situat a l’esquerra del riu d’Aravó. La seva església parroquial, dedicada a sant Esteve, és al bell mig de la població.
Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 27’ 58” N - Long. 1°53’ 32” E.
El poble de la Tor de Querol es troba a uns 9 km aproximadament de la Guingueta d’Ix, en direcció nord-oest, per la carretera N-20. (MLIR)
Història
Una de les primeres mencions del lloc i de la parròquia de la Tor data de l’any 1177, en què Arnau de Saga, el seu germà Bernat Ermengol i llur mare Matelio, restituïren a Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, l’ecclesia Sancti Stephani de Turre, que havien retingut injustament durant molt de temps.
Posteriorment, l’any 1269, hom sap que Bernat Fereix, procurador dels feus reials, concedí a Ramon d’Enveig dues parts senceres de les dècimes de la parròquia de Turre.
Ja al segle XIV, l’ecclesia Sancti Stephani de ça Tor fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, segons consta en la relació d’esglésies visitades que ha pervingut d’aquells anys; així mateix, hom té notícia que el capellà de Turri contribuí a la dècima recaptada l’any 1391 a la diòcesi d’Urgell.
L’església de Sant Esteve és un edifici profundament reformat al segle XVIII, d’una sola nau, prolongada per un santuari cobert amb volta apuntada. A banda i banda del temple s’obren capelles laterals, que evidencien diversos estils arquitectònics. Conserva a l’interior una notable col·lecció de retaules barrocs. En el seu estat actual no s’observa cap estructura d’època romànica. (MD-MLIR-EVS)
Frontal d’altar
A l’església de Sant Fruitós d’Iravals es conserven les restes d’un frontal d’altar procedent de l’església de Sant Esteve, centrat per la Mare de Déu i amb la representació, a banda i banda, de l’aparició de Crist als deixebles després de la resurrecció i l’entrada de Jesús a Jerusalem.
ECSA - A. Roura
Hom trobà a l’església parroquial de Sant Esteve de la Tor de Querol, fa uns quants anys, fragments d’un antipendi, que es conserva actualment a l’església de Sant Fruitós d’Iravals.
Els fragments d’aquest frontal havien estat incorporats a l’altar d’època barroca per a utilitzar les posts. Ara, com hem dit, són a l’altar d’Iravals (Durliat, 1975; Sureda, 1981, pàgs. 102, 369). La Mare de Déu, asseguda amb l’Infant Jesús al mig de la falda, ocupa la part central de l’antipendi. La Majestat de Maria és presentada sota un arc trilobat. El cap de la Mare porta per damunt del vel una mena de còfia amb una punxa al cim. Els plecs del vel són estilitzats, i es repeteixen a cada banda de la cara. No duu nimbe.
Té el rostre allargat, molt fi, i l’esguard fix li dóna un aire hieràtic. El Nen Jesús nimbat no és presentat de cara al poble sinó girat cap a la dreta, amb la mà dreta alçada per beneir. És probable que al compartiment superior esquerre hi hagués l’adoració dels Reis Mags, en direcció dels quals es gira Jesús.
En el compartiment superior esquerre s’ha conservat la pintura de l’aparició de Crist als seus deixebles després de la Resurrecció. Crist és figurat dret i nimbat, l’esguard fix mirant cap endavant i les mans esteses en direcció dels dos grups apòstols, que fan un total d’onze, disposats a dreta i esquerra de la escena. Tots miren en direcció al Ressuscitat, però, cosa digna de menció, només n’hi ha cinc de nimbats. Al compartiment de dalt a la dreta hi ha restes de l’entrada de Jesús a Jerusalem: l’ase i un asenet amb colors blancs molt vius. Aquest antipendi, d’influència bizantina molt marcada, cal situar-lo dins la primera meitat del segle XIII. Hom ha reconegut la mà o la influència del mestre d’Avià, que treballà també a Guils —poble veí de la Tor—, a Sallagosa, etc. (MD)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 288
- Pladevall, 1983, pàg. 142
- Cazes, 1990, pàg. 89
- Baraut, 1990-91, vol. X, doc. 1 727, pàgs. 247-248
Bibliografia sobre el frontal d’ara
- Durliat. 1954-55, pàgs. 293-306
- Dictionnaire des églises de France, 1966, pàg. 74
- Durliat, 1975, pàgs. 67-69
- Sureda, 1981, pàg. 369