Resultats de la cerca

Es troba en un replà que fa el vessant de la muntanya que davalla des del coll de Vans fins al riu, al límit del terme de Fórnols Allà on la gent del país afirma que hi havia un castell només hi ha un munt d’enderrocs plens de bardissa Tant per la situació com per les restes existents això és ben possible hi ha indicis de parets, i són clarament visibles uns carreus treballats Tanmateix, no és documentat, i no es coneix ni tan sols el nom històric, ja que l’actual és derivat del d’un propietari del lloc

En una concòrdia signada entre el comte Ramon Berenguer IV i el comte Ponç Hug d’Empúries, l’any 1138, apareix un Bernat de Campmany Campman i els seus fills, als quals el comte d’Empúries hagué de tornar allò que els havia pres És possible que en aquest moment ja existís el castell de Campmany Segons els Gesta comitum Barcinonensium , l’any 1288 un exèrcit francès ocupà el castell de Campmany Al poble de Campmany han restat diversos fragments de les muralles de la població i diverses torres, de planta circular o rectangular, i fins i tot l’església, que formava part de la fortificació…

La primera cita documental que es coneix de l’església de Castellestaó és tardana, data del 1314, amb motiu de la visita que per delegació de l’arquebisbe de Tarragona es feu a les parròquies de l’ardiaconat de Tremp, entre les quals consta l’església de Castellastohel Tanmateix, hem de pensar que la parròquia de Sant Pere de Castellestaó Castell d’Estaó devia formar part de “ ipsas parrochias de valle Stacione ” esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell Castellestaó hauria estat el centre de la valle Stacione vall d’Estaon, d’on hauria pres el nom —o a la inversa— L’any 1904…

Les seves escasses ruïnes es troben a 1 km al N del repetidor de Telefònica que hi ha dalt de les comes de Burbre, sobre una roca, en el serrat de les Cabanetes, del qual ha pres el nom No hi ha referències documentals de la presència d’una fortificació en aquell indret Tot i que la memòria popular assenyala el castell com un monestir, la tipologia i la situació fan que més aviat sembli un petit castell, destinat al control dels passos alts entre la vall de Castellbò i la vall de Sant Joan Sobre la roca que el sustenta hi ha un gran tarter de rocs, restes possibles d’una mota, si bé també hi…

Aquest castell es trobava en el mateix lloc on ara hi ha les ruïnes del poble de Vilamflor, a la falda oriental de la muntanya de Mata Negra L’any 1030 el comte Ramon IV de Pallars Jussà feu donació de la vila de Vilamflor en alou a Vidal i els seus descendents en endavant, els veïns haurien de pagar-li els delmes i prestar-li els serveis convinguts Vilamflor figura entre els castells i els llocs que Ramon IV havia pres al seu germà Guillem II, segons les querimònies que l’any 1057 tingueren lloc entre els dos comtes cosins, Ramon V i Artau I Al llarg dels segles XIII i XIV apareixen…

Situat dins l’antic terme del castell de Gurb Fou una capella dependent de la parroquial de Sant Andreu de Gurb Les primeres notícies corresponen a deixes que li feren els anys 1240 i 1241 i se l’anomena de Sant Jaume de Vilafreser per trobar-se situada a migdia del mas d’aquest nom, però el costum dels habitants del terme de Gurb de trametre un romeu a Sant Jaume de Compostella perquè pregués per tots, quan el terme es trobava en necessitat per causa de les epidèmies o d’altres adversitats, feu que canviés el nom primitiu pel del Romeu, perquè el romeu tenia el costum d’iniciar el seu camí…

És possible que sigui el mateix lloc de Siranto , on tenia béns al segle X Sant Genís de Bellera De tota manera, la parrochia de Aseranto , al comtat de Pallars, i el castell de Sas, van ser adquirits per Lavaix a partir de reiterades donacions dels senyors de Sas-Bellera Així, l’any 1065 Ramon Baró, fill de Matrona, donà al monestir l’alou amb el seu delme que tenia per compra i qualsevol dret a la parròquia d’Asserant, entre el mont Erir i la Carbonera en foren testimonis principals el bisbe Arnulf i el clergue Pere Aquest mateix Ramon Baró i la seva muller Bellícia amb els fills Guillem i…

Aquest castell, situat antigament en el poble homònim, és documentat des del final del segle XI Entre el 1092 i el 1093 Clexne, la seva muller i els seus fills permutaren amb el comte Artau II i Tedball, prior de Gerri, dues terres que tenien in castro Mont Ardido , a l’apèndix de Santa Cecília El castell de Montardit es vincula a un llinatge nobiliari ben conegut L’any 1095 Guerau Ramon de Montardit donà al monestir de Gerri tot l’alou que tenia al castell i terme de Montardit, en remei de l’ànima del seu pare Ramon, que ja havia fet aquesta donació anteriorment Enard Mir de Montardit en el…

L’actual veïnat de Guarda-si-venes, situat al nord-oest de la vila de Guissona, va tenir el seu origen en un castell o guàrdia documentat des del segle XI En un judici celebrat l’any 1024 sobre unes terres que Guillem de Lavansa havia pres indegudament al bisbe Ermengol d’Urgell, consta que “ Guardiasiveniunt ” era un dels límits del terme de Guissona El castell de Guarda-si-venes surt explícitament citat per primera vegada l’any 1040 en la segona consagració de la catedral de Santa Maria de la Seu Segons aquest document, el castellum Guardasivenen es trobava integrat, com molts d’altres,…

Prop de la Vinyola, al sud-oest d’Enveig, hi ha el mas de Santa Eulàlia, que ha pres el nom d’una antiga església parroquial, avui desapareguda, que hi hagué a l’indret El primer esment d’aquesta església és de l’any 1011, en què, en una butlla, el papa Sergi IV confirmà a Sant Miquel de Cuixà el seu alou de Santa Eulàlia, a la Cerdanya Es tracta de la mateixa església que es consigna el 1043, en una donació que feu Ponç a Santa Maria de la Seu d’Urgell i al bisbe Ermengol d’una peça de terra situada al comtat de Cerdanya, al territori de Llívia, en el terme de la villa d’Enveig o de Santa…