És possible que sigui el mateix lloc de Siranto, on tenia béns al segle X Sant Genís de Bellera. De tota manera, la parrochia de Aseranto, al comtat de Pallars, i el castell de Sas, van ser adquirits per Lavaix a partir de reiterades donacions dels senyors de Sas-Bellera. Així, l’any 1065 Ramon Baró, fill de Matrona, donà al monestir l’alou amb el seu delme que tenia per compra i qualsevol dret a la parròquia d’Asserant, entre el mont Erir i la Carbonera; en foren testimonis principals el bisbe Arnulf i el clergue Pere. Aquest mateix Ramon Baró i la seva muller Bellícia amb els fills Guillem i Dalmau, el 10 de març de 1068 lliuraren, a més, per la seva salvació eterna, la parròquia, el feu i tot el que pertanyia al vilar d’Asserant. L’any 1129, però, Ledgarda de Sas, per prescrit que havia fet el seu senyor i marit Miró Guerreta en testament (1126), retornà a Lavaix el vilar d’Asserant que aquest havia pres amb les seves pertinences. La devolució va ser efectiva, ja que l’inventari del final del segle XII esmenta Asserant entre els alous monàstics. Després perdem el rastre d’aquest vilar que deduïm que és trobava a la vall del riu d’Erta, vora Massivert.