Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Sant Salvador de la Calçada (Gelida)
Art romànic
Aquesta capella devia ser situada prop del barri de Sant Salvador de la Calçada i segurament es trobava a ponent del dit barri, on encara existeix avui dia el pou de la capella La primera notícia documental és del 1216, any en què Arnau de Perelló, de Martorell, fa un llegat de sis diners a la capella de Sant Salvador Novament és esmentada l’any 1286 pel fet que Guerau VII de Cervelló fa donació perpètuament a l’església de Sant Salvador de la Calçada i als procuradors d’aquesta capella d’un cens d’un parell de capons, però sense cap dret de senyor, que el dit Guerau percep tots els anys de…
Sant Andreu Xic o de les Viles (Tona)
Art romànic
Aquesta església es trobava dintre el terme del castell de Tona Encara que la tradició recollida pel bisbe Antoni Pasqual en l’acta d’una visita pastoral de l’any 1690 vol que aquesta església, que té la mateixa advocació que la parroquial, sigui la primitiva del terme, aquest fet no es confirma en cap document L’acta de consagració de l’any 889 de l’església de Sant Andreu de Tona, no situa l’església consagrada en cap lloc concret, com seria al puig o al costat del castell Com que l’edifici del castell no correspon al temple de l’any 888, queda dempeus el dubte Les primeres notícies del…
Sant Cristòfol de la Coscollosa (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
L’església de Sant Cristòfol, avui dia arruïnada, fou el temple de l’antic vilatge de la Coscollosa, situat al nord-oest de Sant Martí de la Morana, damunt el tossal dit de Sant Cristòfol Una de les primeres referències documentals del castell d’aquest vilatge data del 1040, que és esmentat com a castellum Coscoliose en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu El 1098, en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, consta que foren confirmats a aquesta canònica els delmes, les primícies, les oblacions i els drets de defunció del terme de Choschonosa , la qual cosa…
Sant Pere d’Ambigats (Barberà de la Conca)
Art romànic
A la banda meridional del terme, a la partida dita d’Ambigats, hi havia l’ermita de Sant Pere d’Ambigats Aquesta església és documentada l’any 945, quan els comtes de Barcelona, Sunyer i Riquilda, la donaren al monestir de Santa Cecília de Montserrat, tot especificant en l’escriptura de cessió que es trobava “ in campo Barberano ” Al segle XIII, hom té referència que el rector de la parròquia de Barberà de la Conca pledejà amb l’abat de Santa Cecília de Montserrat a causa dels drets que el primer reivindicava sobre l’església de Sant Pere, però una sentència dictada l’any 1252 assignà a l’…
Sant Roc d’Enviny (Sort)
Art romànic
Situació Edifici molt matusser de la fi de l’època romànica o almenys construït amb tècniques de l’esmentat període ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Roc es troben al caire d’un serrat, a 1 km del poble d’Enviny per un camí que en alguns trams conserva l’empedrat antic JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCG443966 Història No es coneixen dades documentals d’època medieval sobre aquesta església, que en la visita del 1758 es fa constar que tenia el retaule ruïnós i es prohibí dir-hi missa fins que no fos reparat MLlC Església Planta de la capella, amb contraforts de contenció adossats…
Sant Jordi d’Alta-riba (Estaràs)
Art romànic
Situació Església molt modificada que conserva, però, d’època romànica, la nau i absis, ara convertit en sagristia ECSA-E Pablo L’església de Sant Jordi és situada en un indret aïllat i enlairat del nucli urbà d’Alta-riba, envoltada al sud-oest per l’antic cementiri Mapa 34-14 361 Situació 31TCG641194 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior XSB Història És possible que en un primer moment aquesta església hagués tingut consideració de parròquia, tot i que quan se’n comencen a tenir notícies apareix sempre com a sufragània de Santa Fe L’any 1183…
Castell d’Albons
Art romànic
Segons Joaquim Botet i Sisó, aquest castell depenia de la família des Torrent, que el tenia en feu pel senyor de Torroella de Montgrí L’any 1272, en produir-se el bescanvi entre Dalmau de Rocabertí i l’infant Pere, com a representant del rei, esdevingué senyor de Torroella aquest infant i, de fet, el castell d’Albons fou incorporat a la corona En un document del mateix 1272, una mica més tardà que el precedent, hi ha esmentada una Beatriu de Llagostera i d’Albons Albornis , casada amb Arnau de Llagostera Quan el 1303 es relacionen tots els torts fets pel comte d’Empúries contra el rei o el…
Castell de Timor (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
L’actual agregat de Timor, totalment despoblat, té el seu origen en un castell, el seti del qual avui és ocupat per la masia anomenada la Torre de Timor El castell de Timor donà lloc al llinatge del mateix nom, que s’emparentà amb els Queralt de Santa Coloma i esdevingueren senyors d’aquest important castell i vila de la Conca de Barberà al començament del segle XIII El 1131 ja apareix documentat Arnau de Timor L’any següent Alaric, el primer castlà o feudatari del terme conegut, cedí al seu fill Ramon el castell de Timor juntament amb altres castells propers Aquesta nissaga conservà el…
Sant Miquel de Canyelles (Aiguafreda)
Art romànic
Situació Vista de la façana de migdia de l’església M Anglada Al mateix vessant dret de la vall de l’Avencó, on es troba la capella de Sant Salvador, però a la cota 600 i en un total despoblat, hi ha la capella al mig d’una pineda Mapa L37-14364 Situació 31TDG407266 Per arribar-hi cal agafar el mateix camí que, sortint d’Aiguafreda, segueix la riera de l’Avencó i passa prop de la capella de Sant Salvador A partir d’aquí, 4 km més amunt, es troba la Casa Nova de Sant Miquel, prop del camí on cal deixar el cotxe i prendre un corriol de forta pujada cap a tramuntana s’hi arriba amb cosa d’un…
Castell de Fornells (Fornells de la Selva)
Art romànic
El topònim d’aquest castell és de fàcil confusió amb aquells corresponents al de Fornils, prop de Rupit, i amb el de Fórnols de Cadí El “kastrum de Fornels cum omni ipso alodio quod in circuitu predicti kastri habebat” fou llegat per Bernat Ermengol “Bernardi Ermengaudi” al comte Ramon Berenguer I, segons consta en el Liber feudorum major , en un document del maig de 1048 També s’hi indicava que el castell passaria al seu fill, que el tindria sota la tutela del comte La vinculació d’aquest document amb el topònim és confirmada pel fet que el testamentari fa altres donacions dels seus béns a…