Resultats de la cerca

Al costat de la masia de Cal Noia, prop de la riera de Marmellar, hi ha una capella d’una nau, modernitzada I arrebossada exteriorment Conserva a l’interior unes arcades fetes de manera molt matussera Ha estat tan modificada que ha perdut fins i tot la seva orientació inicial No s’ha trobat fins ara cap document que l’esmenti abans del segle XIII, però que les seves arrels són antigues ho poden demostrar l’existència, prop seu, a la masia de Comallonga, d’unes sepultures excavades a la roca molt desfigurades, d’origen medieval, que volen recordar les formes antropomorfes

L’església de Sant Salvador fou, segons alguns autors, la capella del castell de Montdony, les ruïnes del qual s’alcen en un turó al sud del poble de Montalbà de l’Església, prop del Roc de Sant Salvador precisament el nom del poble prové d’aquesta església desapareguda Una de les primeres mencions documentals que hi fan referència data de l’any 1255 en el testament de Bernat Hug I, senyor de Serrallonga, el qual llegà al clergue que la regia una determinada suma de diners Uns quants anys més tard, el 1267, l’església de Sant Salvador tornà a ésser beneficiària d’un nou llegat testamentari,…

La manca de referències documentals als castells de la Vall de Cardos per als segles XI-XIII pot ser un indici d’una implantació tardana del feudalisme que estaria en correlació amb la resistència que hi oposaren les comunitats vilatanes Cal recordar que al començament del segle XII la comunitat d’homes lliures de Cardós, aliats amb el bisbe de la Seu, encara era prou poderosa per a enderrocar el castell de Tírvia i impedir que es tornés a construir El castell de Ribera no és documentat fins el 1281 que, després de la derrota de Balaguer, el comte Arnau Roger de Pallars hagué de…

No es coneix amb certesa l’emplaçament d’aquest castell, però el més versemblant és que es trobés prop de l’església parroquial de Santa Eulàlia de Timoneda Es es mentat “ kastro Timoneta ” l’any 926 en el document de venda d’una vinya situada dins el seu terme Torna a aparèixer citat en una convinença feudal del 1047, signada entre Arnau i Bernat de Dac —possiblement fills del Dac documentat l’any 999 en la venda de l’església de Santa Margarida i el mas de la seva vora, posseïdor d’alous a Timoneda —, d’una banda, i Otmar de Sunifred, de l’altra, en virtut de la qual els primers concedien…

Bloc de pedra encastat damunt el portal d’una casa del poble, provinent possiblement de l’església de Sant Julià F Junyent-A Mazcuñan A Garòs, damunt el portal d’una casa del poble casa Gironí, situada al carrer de Poladeres, hi ha encastat un bloc de pedra que té esculpit un crismó, inscrit en un cercle i flanquejat per dues creus de braços patents i mànec En relació amb l’anàlisi del crismó ens volem remetre a l’estudi de la portada de tramuntana de l’església d’Era Purificacion de Maria de Bossòst en aquest mateix volum És freqüent que aquest element vagi acompanyat de dues creus podem…

Situació Ruïnes d’un dels habitatges d’aquest jaciment situat a la carretera que porta a l’estació d’esquí de Boí-Taüll ESG Les restes d’aquest hàbitat pastoral es troben a l’indret de les Costes o de les Costanes, a una altitud de 1 900 m, al peu del serrat dels Hortons, dominant pel NE el pla de l’Ermita de Sant Quirc, situat més amunt de Taüll seguint el barranc de Boí Pel vessant de solell, apareixen una vintena d’estructures rectangulars, la major part molt malmeses Mapa 33-9 181 Situació 31TCH247089 Per a arribar-hi, cal agafar la carretera que des de Taüll puja cap a l’estació d’esquí…

Situació Vista exterior de l’església, amb la capçalera L Prat Ja des del segle XI aquesta església apareix esmentada, amb sant Quirze com a titular, situada dins la parròquia i el terme del castell de Llobera de Solsonès, municipi al qual pertany Mapa 329M781 Situació 31TCG728437 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Torà fins a trobar al cap de 8,500 km, a mà dreta, un trencall on s’indica que el camí porta a la Coma 1,200 km Una vegada al mas d’aquest nom, l’església es troba a uns 400 m, distància que cal fer a peu En tenen la clau a la Coma , i s’hi celebra culte molt…

De l’església de Santa Eulàlia, a la vall de Lavansa, no s’ha localitzat cap vestigi arquitectònic que faci possible la seva localització geogràfica, ni tan sols un topònim que pugui recordar el lloc on havia estat El primer esment d’aquesta església és del 849, que l’abat de Tresponts reconeix a favor de l’arxiprest Froilà la possessió de les esglésies de Santa Eulàlia i Sant Joan a la vall de Lavansa Posteriorment, el 1016, l’abat de Sant Andreu de Tresponts venia al bisbe de la Seu d’Urgell l’església de Santa Eulàlia, situada “ in comitatu Urgellensis in termino de Corneliana…

Aquesta torre i les construccions properes eren situades al Serrat del Sabater, una elevació que domina la confluència del barranc de Vall-llebrera amb el Segre La carretera que va d’Artesa de Segre a Tremp hi passa pel costat L’indret on hi havia el vilatge medieval Serrat del Sabater I era a sobre mateix d’un marcat revolt de la carretera vella La torre, en canvi, era al capdamunt del turó Serrat del Sabater II No hi ha cap dada documental coneguda que faci referència a aquest indret Cal recordar, però, que la contrada d’Artesa de Segre fou conquerida definitivament pels…

Dos plafons de fusta calada —segons una fotografia del 1907— semblants als plafons laterals del banc de Sant Climent de Taüll, conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya Arxiu Mas A l’Institut Amatller d’Art Hispànic de Barcelona, ja fa uns anys, vaig descobrir que una fotografia clixé núm MB-2 054 del 1907 era documentada com el banc de Taüll exactament deia “Museo de Arte de Cataluña Banco de Tahull” La fotografia és la que reproduïm acompanyant aquest article Es tracta de dos plafons de fusta calada articulats a uns muntants semblants als del banc procedent de Durro estudiat també en…