Resultats de la cerca

En el seu testament publicat el 1071 Ramon Miró deixà el puig d’Hortoneda amb el castell d’Olient “ ipso podio de Ortoneda simul cum ipso castro de Ulien ” al seu fill Pere L’any 1081 Pere Udalard donà al monestir de Gerri un capmàs situat “ in castro de ipsa Turre Dulien ” en acció de gràcies per haver recuperat el castell, recuperació que atribuí a un miracle fet per intercessió de Santa Maria i de Sant Vicenç Sabem que Udalard era nebot de Sunyer, fill del comte Ramon els anys 1097 i 1101, abans d’emprendre el seu pelegrinatge a Jerusalem, donà al monestir de Gerri dos homes…

El primer esment del lloc de Malpartit és de l’any 1174, moment en què el comte d’Urgell Ermengol VII i el rei Alfons I endegaren la tasca de nova repoblació d’aquest sector integrat aleshores a l’àrea de la Llitera i atorgaren conjuntament una acta de població a Castellblanc de Llitera, que més endavant rebria el nom de Malpartit Al segle XIII, el castell, la vila i el territori de Malpartit consten com a domini dels templers de Gardeny Cal suposar que la construcció de l’església parroquial del lloc es va fer en un moment proper a la carta de poblament del 1174 Tot i això, la primera menció…

Necròpoli Enterrament excavat a la roca del castell, descobert l’any 1962 en una campanya d’obres Aquesta foto fou obtinguda l’abril de 1962, poc abans que la tomba fos novament colgada J Boixadera En l’excellent marc arquitectònic que és el castell de Cardona sabem de l’existència d’un enterrament excavat a la roca El punt en concret on es va trobar és conegut amb dos noms diferents La Galilea o Els Porxos Pintats La seva descoberta data de l’any 1962, però no es donà a conèixer fins fa ben poc En el context d’un treball de recuperació de materials i documentació arqueològica en…

No sabem de cap vestigi que permeti localitzar-ne la ubicació Després de la invasió sarraïna, el comte Guifré el Pelós emprengué la recuperació i el repoblament de Catalunya, a tramuntana dels comtats d’Urgell i de Cerdanya Cap a l’any 875 reorganitzà la vall de Lord, que, segons diu Villanueva, s’estenia des del veïnatge de Cardona fins al coll de Tuixén i des de Canalda fins al torrent d’Agrevolet Posteriorment, l’any 1068, el comte Ermengol d’Urgell, dit també Ermengol de Gerb, atorgà als habitants d’aquesta zona una carta de privilegi i franquesa, alhora que els confirmà les…

Es desconeix exactament on era situat aquest castell, tot i que és probable que es trobés entre la Manresana i les Oluges, dins la marca del comtat de Berga Apareix documentat per primera vegada entre el 1072 i el 1095, en què el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera prestà jurament de fidelitat als comtes de Cerdanya Guillem Ramon I i la seva esposa Sança pels castells de Castellnou, la Manresana, Brufaganyes i l’Oluja En el testament de Ramon Miró del 1079 hom constata que tenia béns a Bufa grannes En el seu testament del 1105, Ferrer, fill del vescomte Guerau II Ponç de Cabrera, deixà a la…

A les comarques d’influència tarragonina s’han localitzat al llarg del segle XX un nombrós grup de necròpolis, en llur major part amb enterraments de cista o caixa de pedra o lloses Aquestes necròpolis * , però, no es reparteixen de manera homogènia pel territori estudiat, ja que mentre a la Conca de Barberà en trobem dinou, al Tarragonès només se n’ha localitzat una Molts d’aquests enterraments, descoberts per gent del lloc o per erudits locals o historiadors, ara han desaparegut o se n’ha perdut la traça o la situació dels que encara existeixen i tenen certa envergadura, se’n fa l’estudi…

Situació Algunes mostres de ceràmica altmedieval i de destrals o relies d’aixada de pedra polibasàltica, que es localitzaren al jaciment JF Clariana El jaciment arqueològic de Rocafonda, situat dins el veïnat del mateix nom, es troba a l’extrem N de la ciutat de Mataró, a la confluència entre la carretera de Valldeix i la plaça pintor Cusachs, a la part baixa del turó de Vista Alegre Mapa 37-15393 Situació 31TDF545998 JFCR Dipòsits Durant la breu excavació que hi dugué a terme l’any 1981 la Secció Arqueològica del Museu Comarcal del Maresme, es descobriren unes restes de construccions, un…

Situació Interior de l’església un cop acabada l’excavació del 1986, on es poden veure els murs laterals i la capçalera de l’església primitiva JR González L’antiga església parroquial de Sant Joan de Térmens es troba vora les restes de l’antic castell, a la part alta de la població Mapa 32-14359 Situació 31TCG137213 S’arriba al temple, ara convertit en centre cultural, pel carrer Major, que puja des de la plaça del mateix nom, l’autèntic nexe entre la vila vella i la nova Història Durant l’etapa que el castell de Térmens fou dels Anglesola no tenim cap prova de la construcció d’una església…

A les comarques d’influència tarragonina s’han localitzat al llarg del segle XX un nombrós grup de necròpolis * , en llur major part amb enterraments de cista o caixa de pedra o lloses Aquestes necròpolis, però, no es reparteixen de manera homogènia pel territori estudiat, ja que mentre a la Conca de Barberà en trobem dinou, al Tarragonès només se n’ha localitzat una Molts d’aquests enterraments, descoberts per gent del lloc o per erudits locals o historiadors, ara han desaparegut o se n’ha perdut la traça o la situació dels que encara existeixen i tenen certa envergadura, se’n fa l’estudi…

El castell d’Arbeca era situat al capdamunt del petit turó que domina el poble, a l’extrem sud-est de la comarca Encara en resten alguns vestigis tardans No es té cap referència sobre el castell d’Arbeca fins força temps després de la caiguda de Lleida el 1149 Berenguer de Torroja, conseller de Ramon Berenguer IV, va obtenir la senyoria del lloc el 1156, probablement per cessió del mateix comte de Barcelona, però el primer esment del castell no apareix fins al testament de Guillem de Roca de 1225 L’any 1218 foren estipulats els capítols matrimonials d’Agnès de Torroja, que havia de contraure…