Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Liber dotationum antiquarum praesentis ecclesiae vicensis
Art romànic
Un fragment del foli 110, amb dues inicials “I”, dibuixades amb colors diferents blau, vermell i verd, sense apunt previ G Llop Manuscrit en pergamí que consta de 152 folis 37,5 x 8,5 cm i en el qual hom recull amb lletra del segle XIII, en negre, i epígrafs en vermell, el conjunt d’antigues donacions i privilegis de la catedral de Vic La manca de notícies de les activitats del taller de Vic durant aquest segle queda excusada pel coneixement de la presència del copista Pere Madriguera, sacerdot, que recopilà en un únic volum totes les donacions anteriors per ordre d’Andreu d’…
Castell de Queragut
Situació Aspecte d’aquesta important fortalesa que fou bastida aprofitant tot l’espai del cim d’una penya rocallosa ECSA - A Roura Queragut és el poble més meridional del Donasà, situat a uns 4 km del coll de les Ares, límit nord del Capcir El castell és situat al cim d’una roca prominent que s’alça al vessant suau de la vall, al costat del poble Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 42′ 3″ N - Long 2° 5′ 58″ E Si venim del Capcir, podem anar a Queragut per la D-32 si venim del nord, podem seguir la D-16 i passar per Ròsa i Lo Pla Hom es pot aproximar al castell des del poble L’accés és difícil, ja…
De Locis Sanctis de Beda i d’altres textos (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 151 De Locis Sanctis Foli 4, decorat amb una estructura arquitectònica, ornamentada molt modestament hom hi ha situat les llegendes dels llocs de la Passió Arxiu Mas Còdex compost per 168 folis 13 × 21,20 cm, escrits en lletra minúscula carolina amb tinta negra i epígrafs en vermell, que conté una miscellània d’obres de Beda, sant Isidor i sant Agustí, entre d’altres textos * La seva decoració, no gaire abundant, a penes ha estat comentada per alguns investigadors anteriors R Beer * el considera una producció de mitjan segle XI i crida l’atenció sobre la…
Vila medieval de Guissona
Art romànic
Situació Important vila que centra la plana del matix nom, al nord de la Segarra ECSA-Arxiu Ajuntament de Guissona La vila de Guissona, al nord de la comarca, centra la plana del mateix nom Els vestigis de les antigues muralles de la població són al sector nord del nucli antic Mapa 34-14 361 Situació 31TCG579275 Per a arribar a Guissona des de Cervera, cal prendre la carretera L-311 en direcció nord CPO Història Els orígens de la vila de Guissona s’han de relacionar amb l’antiga ciutat romana de Iesso , fundada en un indret on ja havia existit un poblament ibèric Es creu que la ciutat de…
Sant Esteve de Cervelló o Santa Maria de Cervelló o dels Socors
Art romànic
Situació Vista general de l’antiga parròquia de Cervelló situada en un esperó rocós al peu del castell ECSA - JA Adell L’església és situada al vessant de llevant del penyal on hi ha el castell de Cervelló, sota mateix d’aquest i sobre la riera anomenada avui Can Sala, antiga riera de Santa Creu Mapa 36-16420 Situació 31TDF127823 Per arribar-hi cal seguir la N-II pel mig del poble de Cervelló i, passada la seva parròquia modernista, agafar en direcció a migdia el trencall que duu a Can Pitarra i a Can Sala de Baix, el qual s’ha de seguir fins al punt on enllaça amb la carretera de la…
Castell de Monells (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes del castell, al costat de tramuntana Hi és visible un mur de poca alçada que té una filada d’espitlleres, altes i estretes F Baltà El castell de Monells era emplaçat damunt un pujol, a l’extrem de migdia de la població de Monells, al “barri del Castell”, que s’estén als seus peus fins al marge dret del Rissec Aquest riu separa aquest nucli del veïnat dit “barri de la Riera”, on hi ha l’església parroquial Mapa 334M781 Situació 31TDG997469 La vila de Monells es troba a 2 km de Corçà per la carretera local de Corçà a Bordils Un cop situats a la notable…
L’organització religiosa de la Vall d’Aran
Art romànic
Fins al 1801 la Vall d’Aran va pertànyer a la diòcesi de Sent Bertrand de Comenge i fins el 23 de febrer de 1803 no fou adjudicada al bisbe de la Seu d’Urgell, com a compensació de la pèrdua de mitja Cerdanya, soferta per aquesta diòcesi amb motiu de la Revolució Francesa i del concordat de Pius VII del juliol de 1801 pactat amb Napoleó Els arxius de la diòcesi de Sent Bertrand, ara conservats als Archives Departamentales de l’Haute Garonne, de Tolosa de Llenguadoc, segons una recerca o enquesta efectuada recentment per Josèp M Boya i Busquets, no conserven documents anteriors al 1284…
El marc històric del romànic del Perapertusès
Presentació Vista aèria del sector original de la comarca, amb el castell de Pèirapertusa, que li dóna nom, a primer terme, I, al fons, el grau de Maurin i l’esperó de Querbús ECSA - F Tellosa La Fenolleda i el Perapertusès són dues comarques o països totalment vinculats en els aspectes polític i religiós fins al començament de l’edat mitjana és per això que s’han tractat conjuntament fins a la seva ocupació pels carolingis en la introducció o estudi que sobre les èpoques prehistòrica, protohistòrica, romana i visigòtica ha fet J Abélanet a l’inici del marc històric de la Fenolleda Allí ens…
Estructuració i administració territorial en el marc històric del romànic de la Cerdanya
Art romànic
Introducció La base estructural dels primitius comtats catalans, essencialment autònoma, es basà en la realitat geogràfica de les valls, les quals, en ocasions, conformaven els pagi Aquest sembla ser també el cas del comtat de Cerdanya Segons Font i Rius, aquesta antiga divisió territorial i administrativa —el pagus - tenia el seu origen en el període romà o en un d’anterior En època visigòtica designa les petites aldees rurals o les cases de pagès, però en època alt-medieval perd el sentit fiscal i manté el territorial, i és difícil de determinar de manera exacta el seu significat político-…
El marc històric del romànic del Baix Cinca
Art romànic
Antecedents Jaciment del Pilaret de Santa Quitèria, a la riba esquerra del Cinca i al nord de Fraga, amb troballes datades des de l’època ibèrica fins a la paleocristiana ECSA - JI Rodríguez La comarca del Baix Cinca presenta una situació estratègica, ja que es troba a l’aiguabarreig dels tres rius de més cabal dels Països Catalans, l’Ebre, el Cinca i el Segre, valls que afaiçonen entre les serres una mena de passadís estret, amb riques terrasses fluvials, i amb comunicacions privilegiades que menen directament cap a la Ibèria interior Els feréstecs i despoblats altiplans dels Monegres, a…