Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Castell d’Hostoles (les Planes d’Hostoles)
Art romànic
Situació Perspectiva aèria de les ruïnes del castell J Todó-TAVISA Les restes dels murs del castell d’Hostoles són situades al cim d’un turó, des del qual podem albirar una bona part de la vall alta del riu Brugent Mapa 295M781 Situació 31TDG613579 Seguint la carretera que va d’Olot a Amer i Girona, entre Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles, hi ha a mà esquerra el castell d’Hostoles Poc abans d’arribar al quilòmetre 30, en passar al costat d’unes installacions hípiques, cal deixar l’auto Des d’aquest punt hem d’agafar un corriol que segueix la carena del…
L’organització religiosa de la Ribagorça a l’època feudal
Art romànic
Introducció A la Ribagorça, un territori marginal, la cura d’ànimes restà majoritàriament en mans de les comunitats religioses i de la iniciativa particular En aquest context, prosperaren tant les immunitats monàstiques com els patrons laics d’esglésies, encapçalats pels mateixos comtes, mentre que l’estructura episcopal va haver d’obrir-se pas amb grans dificultats i, en realitat, només va poder reeixir a partir de la implantació de la reforma gregoriana que delimità i destrià la jurisdicció eclesiàstica Així doncs, el pes de la tradició explica en bona part la importància de monestirs i…
Santa Maria de Manlleu
Situació La vila de Manlleu té per base la gran recolzada que forma el riu Ter, quan capgira la seva orientació de nord a sud per donar lloc a diversos meandres vers l’est fins que aconsegueix atènyer les Guilleries Es troba al centre dela Plana de Vic i en el sector més fondal Justament al sector més enlairat dela vila hi ha l’església parroquial, perfectament visible des de qualsevol punt Aquesta església figura situada en el mapa del Servei…
La Ribagorça entre els segles VIIII XII
Art romànic
La marca tolosana El naixement de nuclis de resistència en aquestes valls, en principi sense una línia d’evolució unitària, sembla produir-se cap a la fi del segle VIII a recer d’una ocupació musulmana més aviat simbòlica, d’unes estructures sòcio-econòmiques primitives i cada vegada més desconnectades de la terra plana, i de l’entrada en acció dels carolingis, fet que donà prioritat a les ancestrals relacions aquitanes, mentre la vall de l’Ebre era l’escenari de contínues lluites per l’hegemonia entre els governants muladís i els emirs cordovesos Per bé que no hem de creure en migracions en…