Resultats de la cerca
Es mostren 349 resultats
Alcuini opusculum de vitiis et virtutibus cardinalibus. Liber contra simoniacos
Un detall de la part inferior del foli 18, amb la representació d’un enfrontament entre animals G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 46, aquest manuscrit en pergamí és constituït per 69 folis 22×18 cm correspon al núm 46 del catàleg de Gudiol i al CIV del de Villanueva Procedeix de l’Arxiu Capitular de Vic * i és una obra datada del segle XII i realitzada per diverses mans Un fragment del foli 62v, al peu del qual figuren unes inicials molt simples amb una sola tinta Estem davant un moment de decadència de l’ scriptorium de Vic Museu Episcopal de Vic La seva illustració…
De Sumo Bono, de sant Isidor
Foli 1v, en el qual apareix una caplletra “S” que conserva els motius tradicionals de l’ scriptorium de Vic, bé que aquí els colors han experimentat un canvi G Llop El Museu Episcopal de Vic conserva un segon exemplar de l’obra De Summo Bono de sant Isidor, que té el núm 202 del catàleg de Gudiol * i que no prové de l’antic fons de l’Arxiu Capitular, sinó d’una posterior adquisició del Museu De fet, a la coberta del llibre hi ha una llegenda que diu Sum monasterii Bte Mariae de Stagno , força indicativa És un manuscrit en pergamí de 134 folis de 21,3 x 18 cm escrits en lletra…
Usus eclesiastici scundum consuetudinem Urgellitane sedis et episcopatus
Art romànic
Detall del foli 1 del còdex, potser un foli afegit al manuscrit original, en el qual hi ha una caplletra “O” que suggereix, bé que vagament, una sèrie d’elements vegetals ornamentals Museu Episcopal de Vic Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 131, aquest manuscrit, després d’haver sofert algunes mutilacions, té actualment 50 folis manquen pàgines en el cos central del còdex Fa 20×15 cm, i ha estat fet amb lletra gòtica, del final del segle XII, amb tinta negra i vermella * La decoració consisteix en inicials molt simples i senzilles a dues tintes i amb uns tocs, en algunes, de…
Far o torre de Cotlliure
Art romànic
Situació L’església parroquial de Santa Maria de Cotlliure aprofita com a base del seu campanar aquest far o torre erigit al segle XIII ECSA - Rambol Aquest antic far o torre és adossat a l’actual parròquia de Santa Maria de Cotlliure, de la qual és la part inferior del campanar Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 45,6” N - Long 3° 5’ 10,8” E La vila de Cotlliure és 26 km al sud de Perpinyà, per la carretera N-114 L’església de Santa Maria és situada al port d’Amunt de Cotlliure Història No es coneixen, fins avui, referències històriques documentals d’aquesta construcció d’origen medieval Molt…
Fons romànic del Museu Vicenç Ros (Martorell)
Art romànic
El museu El Museu Municipal Vicenç Ros fou creat el 1945 per Vicenç Ros i Batllevell 1883-1970, alcalde de Martorell 1924-30, 1940-51, i Isidre Clopas i Batlle 1913, historiador i cronista de la vila El fons del museu és integrat per una de les colleccions de ceràmica més importants del país, donació del fundador, i per materials arqueològics i etnogràfics diversos, la majoria procedents de Martorell El museu és installat a l’església de l’antic convent de Caputxins segle XVII FBG El fons Relleu Procedència Sant Genís de Rocafort Martorell Datació segles XII-XIII Mides 16 × 24 cm Núm d'…
Sant Pere del castell de Paracolls (Campome)
Art romànic
Situació Ruïnes de la capella de Sant Pere del castell de Paracolls, a la qual manca tot el sector de ponent ECSA - A Roura La capella de Sant Pere és situada damunt de l’esperó rocós, a l’extrem de tramuntana del conjunt de les ruïnes de la fortalesa de Paracolls, prop del caire de l’escarpat que cau vers l’engorjat dels Banys de Molig Fou bastida aprofitant l’espai d’un petit replà del rocam, que va ser anivellat artificialment en bona part Per a accedir-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 42” N - Long 2° 23’ 15” E…
Comentari de Boeci a les Categories d’Aristòtil. Liber de Magistro, d’Agustí. Tebaida d’Estaci (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 83 Comentari de Boeci a les Categories d’Aristòtil Liber de Magistro, d’Agustí Tebaida Una de les tres caplletres que constitueixen la decoració d’aquest còdex la “Q”, del foli 10v, decorada amb motius fitomòrfics simples, amb negre i amb taques de color taronja Arxiu Mas Còdex compost per 117 folis 20,50 × 28,70 cm, escrits en lletra carolina del segle X, que contenen, en primer lloc, el Comentari de Boeci a les Categories d’Aristòtil folis 1-104 "Anicii Manlii Severini Boetii viri clarisimi ex consulum ordinibus editio prima super…
Sant Joan d’Arròs (Vielha)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera F Junyent-A Mazcuñan L’església és situada a la riba dreta del riu de Varradòs, prop de les bordes de Sant Joan d’Arròs, en un indret encatifat de vegetació, que raneja a la pista que mena a Vilamòs Mapa 148M781 Situació 31TCH153350 S’hi arriba per la pista que mena a Varradòs i al Salt del Pix Després d’unes corbes molt pronunciades, s’inicia, a mà esquerra, la pista, en força mal estat, que es dirigeix a Vilamòs, a mà esquerra de la qual, i al cap d’l km de recorregut, hi ha la capella, amagada al marge, entre d’…
Sant Salvador de Vilanova d’Espoia (la Torre de Claramunt)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, sobrealçada i fortificada en època tardana F Junyent i A Mazcuñán L’església s’aixeca al bell mig del poble de Vilanova d’Espoia, situat a la banda meridional del terme, a la capçalera del riu de Gost Mapa 35-15391 Situació 31TCF877972 S’hi va des d’Igualada per la carretera que duu a Vilafranca i Sitges A un quilòmetre aproximadament de la cruïlla de Capellades, a mà dreta, hi ha un trencall, ben senyalitzat, que hi mena uns 3 km Cal demanar la clau al mossèn del poble FJM-AMB Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de…
Castell de Talamanca
Art romànic
Aquest castell tenia al seu càrrec la defensa d’un terme que no diferiria gaire de l’actual del municipi Creiem que en un principi podria haver format part d’un terme més gran anomenat Néspola que tenia el seu centre en el castell de Rocafort El castell de Talamanca apareix citat per primera vegada el 967 El domini eminent degué dependre dels comtes de Barcelona, encara que no tenim cap acta que ho demostri El domini feudal correspongué als Cardona, si és que no l’havien comprat als comtes de bon principi La possessió dels Cardona només es constata el 1086 al seu testament, Ramon Folc I el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina