Situació
Ruïnes de la capella de Sant Pere del castell de Paracolls, a la qual manca tot el sector de ponent.
ECSA - A. Roura
La capella de Sant Pere és situada damunt de l’esperó rocós, a l’extrem de tramuntana del conjunt de les ruïnes de la fortalesa de Paracolls, prop del caire de l’escarpat que cau vers l’engorjat dels Banys de Molig. Fou bastida aprofitant l’espai d’un petit replà del rocam, que va ser anivellat artificialment en bona part. Per a accedir-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent.
Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 38’ 42” N - Long. 2° 23’ 15” E.
Història
De la capella de Sant Pere tan sols es disposa, fins avui, de dues referències documentals ja tardanes. La primera, que l’esmenta de manera indirecta, data de l’any 1299, en una escriptura per la qual Ramon Vidal, de Mosset, vengué a Ramon Sifre, de Campome, vuit peces de terra a Molig, una de les quals afrontava amb el torrent “que baixa del prat de Sant Pere”. Posteriorment, l’any 1420, aquesta capella és anomenada Sant Pere del Castell.
Església
Aquesta petita església consta d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, el qual està una mica desplaçat vers el sud respecte de l’eix longitudinal de l’edifici. Fa 6,50 m de llargada total i la nau té una amplada màxima de 3,10 m (mides interiors).
Es manté dret, excepte la façana de ponent, enderrocada, de la qual només resta la part baixa, de poca alçada. Es dreçava damunt d’una estructura força curiosa, a base d’un doble arc de descàrrega, rebaixat i molt ampli, originat pel desnivell i la irregularitat de la roca natural en aquest punt.
L’absis és cobert per una volta de quart d’esfera, precedida per un curt espai presbiteral amb volta de canó. Uns plecs de mig punt, fets amb dovelles curtes i força amples, configuren les diferències de nivell vers la nau. Aquesta és coberta amb una volta de canó seguit. Totes les voltes són de pedruscall morterat i hi resten empremtes de les llates de fusta de les cintres que s’utilitzaren en la seva construcció.
En el costat de migdia de la nau hi havia la porta d’entrada, que actualment és força desfigurada. L’arc extern, que era de mig punt, és destruït. Resten els carreus escairats dels brancals. Un d’aquests carreus destaca del conjunt per haver estat tallat en marbre rosat, ja que tot l’edifici és fet amb blocs de granit del terreny geològic del mateix indret. L’arc intern de la porta, que roman sencer, és de mig punt i fet amb dovelles força ben tallades, curtes i amples.
L’única finestra que s’ha conservat és situada al fons de l’hemicicle de l’absis. La seva obertura és reduïda, de doble esqueixada; al vessant extern presenta un arquet de mig punt de dovelles petites i curtes, sense polir, mentre que a l’interior pren la forma rectangular, amb una llosa per llinda.
A l’interior de la capella i en el mur septentrional de la nau hi ha una mena de gran nínxol rectangular, que en la seva estructura actual sembla el fruit d’una reforma tardana. S’hi veuen elements antics reutilitzats, que més endavant precisarem.
A la capella s’identifiquen bàsicament dos tipus d’aparell. Són més clarament diferenciables en els paraments externs, que no han estat gens alterats.
Tota la façana de migdia de la nau i la meitat sud de l’absis presenten un aparell fet amb carreus de mida petita i mitjana, escairats, però deixats sense polir, que formen filades força regulars. A la nau destaquen un parell de llargues filades, en les quals uns rengles de carreus grans, quadrangulars, alternen amb altres de carreus allargats i estrets que s’han col·locat verticalment.
En el mur septentrional de la nau i a la meitat de l’absis del mateix costat, l’aparell es caracteritza per l’ús de blocs de granit de mida més aviat petita, simples rebles que només han estat trencats; es disposen de manera ben irregular, amarats en morter que és ben visible entre les pedres. A la part superior del mur de la nau es veuen unes filades a base de lloses inclinades, sense formar un opus spicatum ben marcat. També en aquest parament, a la part baixa, es mantenen ben visibles les juntes incises a base de traços simples, però ben marcats i de força gruix. Aquestes incisions en el morter també s’observen a l’absis i en alguns punts dels aparells interiors, si bé molt més destruïdes.
La finestra situada al centre de l’absis —a la qual ja ens hem referit— es troba justament en el punt d’unió dels dos tipus d’aparell descrits. Aquesta obertura correspon, amb tota evidència, a la construcció de petits carreus afilerats del sector meridional de l’edifici. Com ja hem indicat, a l’interior de la capella la diferència entre els dos aparells resta menys clara. Es pot assegurar, tanmateix, que l’esmentat aparell de carreu de la banda sud de l’edifici, a l’interior, comprendria tot l’absis; és a dir, tot el parament del seu mur semicircular.
Per les seves característiques formals, la capella, obra rústega i de marcada simplicitat, respon a uns tipus arquitectònics propis del romànic del segle XI. Malgrat les reduïdes dimensions de l’edifici, podem constatar-hi, curiosament, els dos tipus de construcció que, en línies generals, s’observen a tot el conjunt de les ruïnes del castell de Paracolls.
Com a hipòtesi de treball —i en certa manera d’acord amb les nostres conclusions sobre el conjunt del castell—, podríem suposar que la part bastida amb un aparell més rústec, de pedres trencades amb incisions en els junts morterats, pot correspondre a la primera meitat del segle XI, sense negligir la possibilitat d’una datació encara una mica més antiga. Hi hagué una important reconstrucció, de la qual són testimonis l’aparell de carreus escairats i sense polir, la finestra de l’absis i les voltes, que respon a les característiques del romànic “llombard” —tot i la inexistència de la típica decoració arquitectònica— de cap a mitjan segle XI o de la segona meitat d’aquest segle.
Com ja hem indicat, en els murs de la capella —concretament en els paraments de l’interior— es detecten alguns elements arquitectònics de procedència desconeguda; és possible que siguin de les parts destruïdes del mateix edifici, que hi han estat reutilitzats com a simples materials de construcció. Es troben, principalment, en els muntants del nínxol o espai enfondit del mur septentrional de la nau, i per tant hi deuen haver estat col·locats en època tardana, o almenys posterior a la de construcció de la capella.
En l’esmentat nínxol es pot veure una base de columna, de granit, de la qual només resta un tor i una escocia. Hi ha també dos carreus de marbre rosat; un d’ells té una destacada motllura en bocell, en un dels caires, i l’altre té un dels costats bisellat. A l’espai presbiteral hi ha encastada una possible dovella d’arc, de granit, la qual té unes línies incises a la superfície i el caire motllurat.
Bibliografia
- Cazes, 1990, pàg. 98