Situació
Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’església és situada a la riba dreta del riu de Varradòs, prop de les bordes de Sant Joan d’Arròs, en un indret encatifat de vegetació, que raneja a la pista que mena a Vilamòs.
Mapa: 148M781. Situació: 31TCH153350.
S’hi arriba per la pista que mena a Varradòs i al Salt del Pix. Després d’unes corbes molt pronunciades, s’inicia, a mà esquerra, la pista, en força mal estat, que es dirigeix a Vilamòs, a mà esquerra de la qual, i al cap d’l km de recorregut, hi ha la capella, amagada al marge, entre d’altres construccions.
Església
L’edifici, renovat i restaurat, consta d’una nau única, capçada a llevant per un absis semicircular ornat amb un fris d’arcuacions llombardes. Un espai presbiteral enllaça la nau amb l’absis, ensems que en fa la degradació.
La nau és coberta amb una volta de canó de mig punt, reforçada amb arcs torals (ara només en resta un). L’absis és abrigallat amb una volta d’un quart d’esfera, mentre que el cos presbiteral admet, com la nau, una volta de canó de mig punt.
Exteriorment, l’edifici palesa clarament una acusada remodelació, conjuntament amb una restauració evident. Tant l’una com l’altra li llevaren el caire primitiu, ensems que en suprimiren alguns elements (porta, finestres) o n’emmascararen d’altres, com és el cas dels murs.
Vista exterior del mur de l'absis amb un detall del fris, a base d’arcuacions cegues i dents de serra, que el decora.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’únic element decoratiu apareix a l’absis, on hi ha una cornisa escociada, sota la qual s’encasta un fris en dents de serra, sostingut per un fris d’arcuacions cegues que recolzen definitivament sobre petites mènsules. Al centre de l’absis hi ha una finestra, acabada en un arc monolític que arrenca a partir de dos simples muntants.
L’aparell ha estat molt retocat, bé que s’hi constaten alguns carreus que mostren unes incisions en forma d’espina de peix.
L’edifici es conserva bé.
L’estructura de les arcuacions, tallades en un sol bloc, situa aquest element, i amb ell l’església, dins les formes del segle XII.