Resultats de la cerca

Al roc de Sant Pere d’Andorra la Vella hi havia les ruïnes d’una capella, de planta tipològicament romànica, que actualment han desaparegut Pel que fa a la documentació escrita sobre aquesta església, hi ha un text del 1003, en el qual Sendred, batlle del comte d’Urgell, fa una donació a Santa Maria de la Seu d’Urgell En aquest document apareixen unes terres que pertanyen al terme de Sant Pere, que cal situar a la vall d’Andorra la Vella, bé que és difícil de situar-lo a partir de les aportacions que dona l’esmentat document

Capella situada al castell de la Bulella, en una torrassa del costat de llevant de la fortalesa El seu origen s’ha de situar al final del segle XIII, moment en què el castell de la Bulella es transformà en una pabordia de Santa Maria de Cornellà El primer esment directe de l’església és, però, del 1499

Aquesta torre apareix esmentada el 1285, quan s’afirma que Sant Miquel de Cuixà tenia una torre a la vall d’Urús “ in turre vallis de Urucz ”, en la qual el paborde de Cerdanya d’aquest monestir rebia tots els censos, quarters, terços i rèdits Cuixà era senyor d’Urús des de l’any 965, gràcies a una donació testamentària del comte Sunifred II de Cerdanya Potser cal situar aquesta torre al puig d’Urús, prop de l’ermita de Sant Grau

Molt probablement hi hagué a Castillo un monestir femení o doble tal vegada relacionat amb Orema, segons hom pot deduir de la donació que una tal Cenó sanctimonialis amb el seu fill Fedac van fer al monestir d’Ovarra i a l’abat Ató II d’una vinya a la vila de Castillo, al lloc dit Gausac Ramon d’Abadal data aquest document de vers el 988, però, segons els testimonis, cal situar-lo a la mort de Sanç III de Pamplona 1036-1040

Situació Vista de les ruïnes, molt malmeses, d’aquesta antiga capella castellera ECSA - J Cruanyes i LI Claver La capella de Sant Miquel del castell de Castellvell es situada arran de la cinglera, al costat de la torre del castell Mapa 35-16419 Situació 31TCF811775 Des de l’església de Sant Sadurní, situada als seus peus, surt un corriol que s’enfila en una forta pujada de difícil accés, i que mena dalt del turó en uns 30 minuts també es pot pujar per una pista en mal estat que surt del costat del pont de la riera de Marmellar, abans d’arribar a Ribafort, i que va per darrere de la carena…

Ermita desapareguda que possiblement cal situar vora l’Ombriu de Sant Simó Segons la llegenda, aquesta capella commemorava la capitulació de Fraga el dia de la festivitat de sant Simó i sant Judes, ço és, el 28 d’octubre de 1149 quatre dies després que Lleida Sembla que centrà un antic domini dels comtes de Pallars que passà després als templers 1174, 1190 Segons J Salarrullana, la casa ermita de sant Simó passà finalment en poder dels frares hospitalers 1317, per extinció d’aquell orde, i constituí una quadra dins el terme de Fraga

Una “ecclesia Sancte Marie de Insulis” és esmentada en documents de Sant Benet de Bages, dels anys 1062 i 1073, en delimitacions de terres situades també prop de la riera de Marfà Això fa que puguem situar-la més o menys a l’indret on el 1639 es va erigir l’actual santuari de la Mare de Déu de la Tosca, ampliat els anys 1668, 1673 i 1914, potser com a record de l’antiga església, tot i que això no es pugui provar per la distància que separa totes dues advocacions

La capella de Sant Andreu és situada al costat del mas de Fontaneda o Fontanella, terme de l’antic municipi de Fígols d’Organyà Encara que les característiques de l’edifici actual no permeten de situar el moment de la seva construcció, l’origen medieval del lloc queda confirmat, car el lloc de Fontanella consta, en el Spill … del vescomtat de Castellbò, realitzat al final del segle XV, com a despoblat Tanmateix, l’any 1860 hi ha documentada encara la masia de Fontanella, dins del terme de Fígols Actualment la capella no té culte

El santuari o capella de Santa Bàrbara és emplaçat al cim de la muntanya del seu nom, a 854 m d’altitud, que separa la vall d’Osor o de Santa Creu de l’Anglès Consta documentalment el 1310, en un testament del mas Sarsanedes d’Osor, i, per tant, cal situar-ne l’origen com a mínim dintre el segle XIII L’edifici, ara en camí de ruïna pròxima, té elements gòtics dels segles XIV o XV Era lloc de molta devoció dins l’antiga demarcació parroquial de Sant Martí Sapresa

No hem pogut trobar cap notícia històrica dels orígens d’aquest edifici, que cal situar en l’època alt-medieval De l’edifici que es conserva avui no podem veure’n cap vestigi romànic d’interès És possible que les reformes que sofrí el temple l’any 1761 feren perdre el poc que restava d’època original La part frontal de l’edifici, fins a mitja nau, fou afegida l’any 1866 i coberta amb una teulada de dos vessants embigats Podria haver estat part d’un atri exterior, incorporat a la planta del temple