Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
Sant Vicenç de Regencós
Art romànic
L’església de Sant Vicenç de Regencós no figura en els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV, on són esmentades no solament les parròquies sinó també les capelles que tenien un sacerdot adscrit Aquest fet sembla indicar que en l’esmentada centúria el lloc probablement encara no tenia església La construcció de l’actual edifici fou iniciada el 28 d’abril de 1805, segons que figura en una làpida collocada a l’exterior de l’absis, que devia substituir l’edifici anterior L’església de Sant Vicenç de Regencós fou sufragània de Sant Pere de Begur fins l’any 1788, data en…
Sant Cristòfol de l’Estela (Cabanelles)
Art romànic
L’any 1095 el prevere Ramon Amalric donà aquesta església al priorat de Lledó Aquesta possessió és confirmada per dues butlles del papa Calixt II, del 1120 i el 1123, respectivament En els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV apareix com a “ capella sancti Christophori, in parrochia sancte Marie de Stella” Les restes de la capella es troben al costat del mas anomenat de Sant Cristòfol o de Cal Magre, ara deshabitat i, en part, en ruïnes Per les seves característiques semblen pertànyer a una construcció de planta rectangular dels segles XIV o XV, la qual devia substituir…
Sant Julià del Far (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El poble del Far, a l’extrem nord-est del terme de Torrefeta, tingué el seu origen al segle XI i formà part de la quadra del proper nucli de Bellvei El lloc és esmentat l’any 1040, en què els esposos Llop Mir i Bonadona donaren a Girbert i la seva esposa Ermengarda un alou que posseïen al comtat d’Urgell, al terme de Guissona, a l’indret anomenat ipso Farello Tot i que probablement en aquest moment ja hi havia una església, encara avui no s’han trobat referències que illustrin el seu passat medieval Hom sap que era sufragània de la parròquia de Sant Julià del Llor, inclosa dins el bisbat d’…
Sant Bartomeu d’Hostafrancs (els Plans de Sió)
Art romànic
Aquesta església parroquial té una història molt poc coneguda per la manca de notícies antigues sobre els seus orígens Podem suposar que fou bastida en el mateix moment que es construí el castell d’Hostafrancs, documentat des de l’any 1073 No obstant això, en cap document dels segles XI al XIII no s’esmenta aquesta església, i cal esperar fins al segle XIV per tenir les primeres referències de l’església d’Hostafrancs L’any 1391 consta que el capellà d’Ostafranchs va contribuir amb 44 sous a la dècima de la diòcesi d’Urgell d’aquell any En el llibre de la dècima de l’any 1391 també es fa…
Marededeu de Llo
Art romànic
Marededeu Talla de la Mare de Déu que es conservava en la capella adossada a can Coll Arxiu Mas En una petita capella arredossada a can Coll es conservava una talla de la Mare de Déu en Majestat, dita de Llo Potser aquesta capella va substituir una església dedicada a la Mare de Déu El cas és que la marededeu presenta alguna semblança amb la de Cornellà, cosa que no ens ha de sorprendre si recordem que d’ençà de l’any 1102, el comte de la Cerdanya, Guillem Jordà, havia fet donació de l’església de Sant Fructuós de Llo a Santa Maria de Cornellà Sorprèn la gran semblança de la…
Sant Llorenç de Rocallaura (Vallbona de les Monges)
Art romànic
El poble de Rocallaura és situat dalt d’un turó de la serra que fa de partió de la vall del Maldanell amb els fondos que baixen del Belltall L’església parroquial de Sant Llorenç de Rocallaura, que centra l’actual nucli de població, havia format part en un primer moment del bisbat de Vic tanmateix, entre els anys 1146 i 1154 fou cedida pel prelat vigatà a la mitra de Tarragona, en el reordenament de la diòcesi fet sota l’arxiepiscopat de Bernat Tort Posteriorment, Sant Llorenç de Rocallaura figura en la relació d’esglésies que contribuïren a la dècima papal recaptada els anys 1279 i 1280 a l’…
Pont de Tragó de Noguera (Os de Balaguer)
Art romànic
Situació Pont negat per les aigües de l’embassament de Santa Anna, del qual resta només una arcada i els dos estreps ECSA - J Giralt El pont de Tragó, negat actualment per les aigües de l’embassament de Santa Anna, és situat a un quilòmetre escàs, en direcció N, del poble abandonat de Tragó de Noguera, just al davant de la serra de Blancafort Mapa 32-13327 Situació 31TCG013474 S’hi pot accedir amb barca o bé aprofitant l’època en què el nivell de les aigües de l’embassament és bastant baix s’hi arriba pel pas de la Hirena, via natural del riu Noguera Ribagorçana a l’alçada de la serra de…
Sant Feliu de Guàrdia de Noguera
Art romànic
A mig vessant del turó on és situat el castell de la Guàrdia i la seva església dedicada a sant Feliu, és localitzen les ruïnes d’una església, dedicada també a sant Feliu, en un indret on és creu que hi havia hagut la primitiva població de la Guàrdia abans de traslladar-se al seu actual emplaçament Aquesta església hauria estat la primitiva església parroquial de la Guàrdia, més tard traslladada, juntament amb el poble L’actual església parroquial de la Guàrdia —sota l’advocació de la Mare de Déu del Remei—fou reconstruïda completament al segle XVIII, per la qual cosa no és possible saber si…
Mare de Déu de la Consolació de Gratallops
Art romànic
Situació Interior de l’església, que conserva bona part de la nau romànica primitiva coberta amb volta de canó lleugerament apuntada Arxiu Gavín Aquesta capella és situada sobre un turó a uns 3 km al nord del poble de Gratallops Mapa 32-444444 Situació 31TCF138645 A uns 2 km de Gratallops en direcció a la Vilella Baixa, surt de la carretera T-710 una pista a mà dreta que mena a l’ermita JAA Història No es té cap notícia del moment fundacional d’aquesta ermita posada inicialment sota l’advocació de la Mare de Déu de Gràcia El 1544 la fàbrica romànica va ser transformada en bona part, per obra…
Sant Isidre de Castigaleu
Art romànic
Situació Rústic edifici que conserva l’absis romànic, objecte d’una restauració recent ECSA - JA Adell L’església de Sant Isidre és al cim d’un serrat que domina, per ponent, el nucli urbà de Castigaleu Mapa 32-11 251 Situació 31TBG992758 Per a anar-hi cal prendre una pista que surt davant de la façana nord de l’actual església parroquial, en direcció nord Cal seguir-la uns 2 km fins a trobar una cruïlla a l’esquerra, d’on neix una pista, només apta per a vehicles tot terreny, que s’enfila al serrat, on és visible l’església JAA Història Ara per ara la història de Sant Isidre és incerta…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina