Resultats de la cerca

La villa de Taliano , que va donar nom a l’església i al terme, surt esmentada l’any 961, i quatre anys més tard, el 965, l’església de Taliano fou donada a la seu de Barcelona el 1969 se’n va commemorar el millenari L’antiga parròquia surt molt documentada al llarg del temps, i consta que l’església experimentà restauracions després del 1330 i del 1439, fins que fou totalment reedificada a partir del 1574, sota la direcció del mestre de cases Antoni Mateu Sobre el seu portal renaixentista, semblant al del monestir dels Àngels de Barcelona, hi ha un relleu de sant…

Situada dins l’antic terme del castell de Gurb, fou sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, fins que l’any 1878 fou promoguda a parròquia, bé que en la pràctica, actualment ja no funciona com a tal El lloc d’Alboquers surt documentat ja l’any 964 vila que vocant Albucharios , i l’església apareix com a parròquia amb el nom d’Albocers o Albochers en la llista més primitiva de parròquies del bisbat de Vic, que pot ésser datada de mitjan segle XI Al llarg dels segles XIII i XIV surt amb els dos titulars de Sant Cugat i Sant Jaume, per coincidir…

L’església de Sant Genís de Miralles no es conserva en l’actualitat El lloc de Miralles es troba situat prop de l’aiguabarreig del riu Llobregat amb la riera de Metge el topònim es conserva en una casa i en un petit coll La primera notícia del lloc és de l’any 898 surt esmentada en un document de donació de terres, cases i vinyes al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, i s’especifica que el lloc de Miralles és dins el terme del castell d’Avià in pago bergetano in locum ubi dicitur miralias Una nova notícia del lloc, ara de l’any 962, diu que les terres de Miralles Miratges són…

Malauradament, les notícies documentals sobre aquest castell són poques Al segle XII el trobem vinculat a la família dels Òdena El 1158, en testar Ramon Guillem d’Òdena, surt esmentat com un dels mansus que cedeix a la seva filla Berengària

Només surt esmentat en el testament de Ramon de Vilademàger, datat el 1198, el qual el llegà, juntament amb el castell de Carbasí i la quadra de Sant Natzari, a la seva germana Guilleuma i a la seva neboda, anomenada també Guilleuma

Situació Mur encara notable d’aquesta antiga fortalesa, incorporada al mas modern de Santa Eugènia de la Torre, al qual ha donat nom ECSA – A Villaró La torre és situada en un serrat de la muntanya del Cogoll, en un dels turons que separen la vall de la Valira de la de Bellestar Es troba incorporada a la construcció moderna del mas de Santa Eugènia de la Torre Mapa 34–10215 Situació 31TCG712938 No hi ha cap pista que hi porti, només camins perdedors S’hi pot anar des de Bellestar, carenant des de les granges que hi ha darrere l’Escola de Capacitació Agrària Al capdamunt del primer serrat es…

L’església de Sant Cebrià devia formar part dels antics dominis del monestir de Sant Salvador de la Vedella situada en un lloc no localitzat, probablement prop de la colònia minera de Sant Corneli, fou una església dependent del bisbat d’Urgell La primera notícia de l’església de Sant Cebrià és de l’any 1040, que surt esmentada com una església parroquial dependent del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles en la seva acta de consagració, amb els seus delmes, primícies, oblacions, cementiri i viles Deinde ipsa parrochia de Sancto Cipriano cum decimis primiciis, oblationibus…

Situada dins l’antic terme del castell de Castellar No devia passar mai de capella rural La primera data és del 1078 quan surt esmentada al testament de Sendred Company, que era senyor del Castell de Castellar L’actual edifici no sembla pas que conservi cap resta romànica

Capella rural, probablement situada vers el turó de Vilacís, que surt documentada en els testament locals, com a objecte de deixa des de l’any 1217 Fins el 1432 s’han recollit vuit notícies que només deixen constància de la seva existència N’ignorem la situació i, per tant, si en resta res

Situada dins l’antic terme del castell de Castellgalí Segurament sempre ha estat l’església parroquial del terme El terme de Castellgalí surt documentat des del 924 L’església no apareix fins abans del 1154 com a parròquia de Castellgalí, i hi torna el 1232 L’església actual no respon a cap edifici romànic