Situació
Mur encara notable d’aquesta antiga fortalesa, incorporada al mas modern de Santa Eugènia de la Torre, al qual ha donat nom.
ECSA – A. Villaró
La torre és situada en un serrat de la muntanya del Cogoll, en un dels turons que separen la vall de la Valira de la de Bellestar. Es troba incorporada a la construcció moderna del mas de Santa Eugènia de la Torre.
Mapa: 34–10(215). Situació: 31TCG712938.
No hi ha cap pista que hi porti, només camins perdedors. S’hi pot anar des de Bellestar, carenant des de les granges que hi ha darrere l’Escola de Capacitació Agrària. Al capdamunt del primer serrat es troba un camp encara conreat; del seu extrem nord en surt un camí força fressat que, durant una mitja hora, mena directament a les ruïnes del mas, després de travessar dos barrancs.
Un altre possible camí és des d’Anserall, al quilòmetre 3 de la C-145, de la Seu a Andorra. Del poble surt una pista forestal que porta al rec que arriba fins a Aravell i Bellestar. Abans de trobar un aqüeducte, surt un caminal que s’enfila torrent amunt, fins a arribar a un coll. Les ruïnes del mas són a la banda de ponent del coll, dominant la Seu i el terme de Bellestar.
Història
La toponímia de la zona revela la presència d’una torre l’any 912; en l’acta de consagració de l’església de Santa Eugènia diu que es troba, “in loco nuncupandum Torre […] in villa vocitata Torre”. Sens dubte es tracta de la mateixa construcció que es pot observar avui, bé que modificada i incorporada a construccions posteriors.
Torre
No hi ha elements que permetin identificar la torre documentada al segle X amb cap de les estructures actuals. Tot i això, adossada al mas hi ha una edificació que podria ser una fortificació força posterior; té una planta rectangular d’uns 6 m × 7 m. Se’n conserva bé una paret, la de migdia, d’uns 7 m d’alçada. Hi ha una espitllera oberta al primer nivell i restes d’una finestra a uns 5 m d’alçada, prop de la cantonada. No hi ha indicis de cap més obertura. L’estat de ruïna de les edificacions que l’envolten —el mas de Santa Eugènia— i l’embardissament de l’entorn fan difícil l’obtenció de més dades.
Bibliografia
- Baraut, 1978, vol. I, pàg. 81; Pujol, 1984, pàgs. 575–577.