L’església de Sant Cebrià devia formar part dels antics dominis del monestir de Sant Salvador de la Vedella; situada en un lloc no localitzat, probablement prop de la colònia minera de Sant Corneli, fou una església dependent del bisbat d’Urgell. La primera notícia de l’església de Sant Cebrià és de l’any 1040, que surt esmentada com una església parroquial dependent del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles en la seva acta de consagració, amb els seus delmes, primícies, oblacions, cementiri i viles (Deinde ipsa parrochia de Sancto Cipriano cum decimis primiciis, oblationibus atque ciminteriis, cum villis suis). L’any 1322 un home de Fígols va vendre el mas Soldevila de la parròquia de Sant Cebrià de “lavadera” o “labadia”. Fra Gabriel de Tavèrnoles, l’any 1433, arrendà per tres anys, al preu de vint florins cada any, els rèdits que rebia de les parròquies de Sant Salvador de la Vedella i de Sant Cebrià (sancti Sepriani de la Badia), al rector de la Nou, Pere d’Olm. L’església devia desaparèixer a la baixa edat mitjana car no apareix esmentada en la documentació posterior. Fins ara no n’hem pogut localitzar la situació. El segle XVIII surt esmentada l’església de Sant Cebrià o Sant Corneli com a sufragània de l’església de Sant Salvador de la Vedella.