Resultats de la cerca

Es documenta a partir del 968, però aviat desaparegué de la documentació i el seu terme es fragmentà entre els nous castells de Fornils i de Rupit No es coneixen restes de l’antic edifici del castell que hom suposa que deuria estar tocant la cinglera prop de l’Agullola

Aquesta església és situada al despoblat de la Fullola, al costat del castell del mateix nom, al NE del terme municipal, tocant al Perelló No se’n tenen referències documentals, però és molt possible que tingui un origen anterior al segle XIV El lloc fou repoblat mitjançant dues cartes de poblament atorgades els anys 1208 i 1216

Aquesta església és la capella del veïnat de Miravall, situat al sud de Juneda, tocant al terme de Castelldans Se’n té notícia per primera vegada en la visita pastoral del bisbat de Lleida de l‘any 1361, en què consta que era sufragània de la parròquia de Santa Maria de Castelldans Actualment és un edifici refet, amb una façana amb trets renaixentistes

Situada dins l’antic terme de Múnter, tocant al mas Comelles, fou sempre una capella dependent del mas Comelles i vinculada a la parròquia de Sant Esteve de Múnter Tenia sant Josep com a cotitular de la capella Les primeres notícies es remunten a l’any 1247, quan tenia un benefici fundat La capella actual no sembla conservar res de l’antiga edificació del segle XIII

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Palou No degué passar de capella rural El lloc és documentat des del 978 i l’església apareix esmentada el 1285 Es devia aixecar en l’actual puig de Sant Daniel, tocant a la riera Fonollosa, però no és palesa cap resta que permeti de distingir cap part de l’edifici

Situació Interior de l’església, formada per una nau rectangular coberta amb volta de canó molt deformada, sostinguda per arcs torals força apuntats ECSA - J Figuerola L’església de Sant Andreu de Farena es troba al capdamunt de la petita població de Farena, en un promontori tocant al riu Brugent, enmig d’un eixamplament de la seva vall Les cases es disposen en forma de semicercle al voltant de l’església i seguint la forma de l’antiga muralla que protegia el poble Mapa 33-17445 Situació 31TCF399753 S’hi arriba per mitjà de la carretera que surt de la Riba i, seguint el curs del…

Parròquia del poble del Cogul, situat a l’extrem de ponent de la comarca, tocant al Segrià L’edifici actual és una construcció barroca del segle XVIII Segurament ja existia una església al Cogul al segle XIII, predecessora de l’actual Això s’entreveu d’una referència recollida en la dècima papal del bisbat de Lleida del 1279 en què s’esmenta el capellà de Granyena i el Cogul, poblacions que devien compartir el rector

Aquesta església fou la parròquia del terme del castell d’Escumó, documentat des de l’any 1068 En un primer moment fou una dependència de la pabordia de Mur, però més endavant acabà subjecta a l’abadiat d’Àger Així consta l’any 1648 Actualment no resta cap vestigi d’aquesta església i se’n desconeix el titular Cal cercar el seu emplaçament a prop del castell d’Escumó, a l’est del terme municipal, tocant a l’Ametlla del Montsec Escumó, segons el fogatjament del 1381, era del paborde de Mur i tenia tres focs

Torre d’origen islàmic edificada al sud-est del terme de Bellcaire i tocant a Filella El 1091 consta com a simple almúnia d’Alfiz , encara que en la segona repoblació de Bellcaire, el 1139, hom diu que la torre d’Afif i el seu terme són limítrofs d’altres termes de torres com la Faneca, el Penal amb el seu albacar i Filella La darrera referència a aquesta torre i el seu terme es troba el 1162, com a límit d’un alou atorgat a Bellcaire pels comtes Ermengol VII i Dolça a favor de Jaume Genovès La identificació actual d’aquest topònim podria correspondre al mas Picollà

La primera referència històrica del castell de Montargull és de l’any 1196, en què Berenguer d’Anglesola i la seva esposa Anglesa atorgaren a Santa Maria de Solsona els drets que tenien en la condomina de Rossell, en canvi de la parellada d’alou que el seu pare Bernat d’Anglesola havia promès pel castell de Montargull i per la malifeta que havia fet al castell de la Fuliola Segons els fogatjaments del segle XIV el terme era dels Anglesola Actualment, al lloc que ocupaven l’església i el castell de Montargull hi ha la masia del Mingot, al nord-oest del poble d’Anglesola, tocant a…