Situació
Interior de l’església, formada per una nau rectangular coberta amb volta de canó molt deformada, sostinguda per arcs torals força apuntats.
ECSA - J. Figuerola
L’església de Sant Andreu de Farena es troba al capdamunt de la petita població de Farena, en un promontori tocant al riu Brugent, enmig d’un eixamplament de la seva vall. Les cases es disposen en forma de semicercle al voltant de l’església i seguint la forma de l’antiga muralla que protegia el poble.
Mapa; 33-17(445). Situació: 31TCF399753.
S’hi arriba per mitjà de la carretera que surt de la Riba i, seguint el curs del riu Brugent, mena al poble. (JFM)
Història
Aquesta església no apareix consignada en cap de les relacions d’esglésies de l’arquebisbat de Tarragona dels segles XII i XIII. Segurament en aquesta època ja era sufragània de Sant Pere de Mont-ral. Aquesta situació es confirma l’any 1772, que el Pla de Vicaries redotà la parròquia de Mont-ral amb l’església de Farena. L’any 1867, d’acord amb l’“Arreglo Parroquial del Arzobispado”, Sant Andreu de Farena fou erigida en parròquia. (MMFG)
Església
Aquest temple exemplifica la petita església rural romànica del segle XII, amb moltes transformacions i ampliacions al llarg del temps.
Planta de l’església, que ha sofert moltes transformacions i ampliacions.
J. Figuerola
És formada per una nau rectangular amb asimetries, de poca amplada, sense absis diferenciat, orientada a llevant i coberta amb una volta de canó molt deformada i amb tres arcs torals apuntats de pedra ben treballada. Al mur de ponent s’alça un campanar de cadireta de dos ulls, refet, i al nord, tocant a la plaça de l’església, hi ha dues portes contigües d’arc de mig punt amb dovelles ben treballades i de grans dimensions. Una d’aquestes portes, la de més a ponent, està tapiada i conté, per l’interior, un armari.
Al mig del mur de l’absis, remarcat per un arc de mig punt, es desclou una petita finestra de doble esqueixada i arc de mig punt.
Per mitjà d’arcs de mig punt s’han obert a cada costat del presbiteri dos cossos afegits a la nau; el del costat sud és una capella, i el del sector nord, la sagristia. De la mateixa manera s’han afegit dues capelles més a banda i banda del primer tram de volta, tocant a l’absis.
A l’últim tram de nau hi ha un banc de maçoneria al voltant dels murs, com una bancada de suport del mur.
L’aparell de tot l’edifici és fet amb carreus irregulars seguint filades horitzontals desiguals, amb les cantonades i el campanar fets amb pedres més grans i ben escairades. (JFM)
Bibliografia
- Cruañes, 1990, pàgs. 39-40.