Resultats de la cerca

El poble de Vilargell, documentat des del 976, és situat al sud de Sant Joan de Pladecorts, entre les viles de Ceret i Morellàs, a la banda dreta del Tec De la seva antiga església, dedicada a sant Julià, hom té notícia per una escriptura datada l’any 1009 segons aquest document, l’abadia de Santa Maria d’Arles va rebre la donació d’un alou situat al Vallespir, al territori de Vivers i de Sant Joan de Pladecorts, el qual confrontava amb l’església de Sant Julià Posteriorment, aquest temple és mencionat l’any 1409 En l’actualitat no resta cap vestigi d’aquesta antiga església romànica, la qual…

Aquest castell, fos o no d’origen sarraí, devia pertànyer primerament als religiosos de Sant Vicenç de Pedrabona o de Garraf, a qui el rei Alfons I i Albert de Castellvell concediren el terme entre el 1170 i el 1171 En devia ser castlà Pere de Déu A partir del 1263 Porrera va passar a ser domini del monestir cartoixà d’Escaladei, que comprà l’indret als canonges de Garraf per 1 300 morabetins El castell s’alçava a la part més alterosa de la vila, segons consta per la toponímia, tot i que avui no n’hi ha cap rastre visible En aquest lloc, al segle passat hi havia “l’era del…

El castell d’Ancinhan, del qual no es coneixen notícies documentals, es trobava al capdamunt d’un turó anomenat el Serradet, tallat al NE per un cingle Aquesta construcció no ha deixat cap vestigi, excepte en la toponímia l’indret on s’alçava és conegut com Lo Castelhàs Al lloc del seu emplaçament no hi ha res més que el substrat rocós, ocupat avui pel dipòsit d’aigua del poble El poble d’Ancinhan s’estén a redós d’aquest turó Les cases són disposades en graderia sobre un vessant limitat al NE per un fort pendent A l’extrem sud-est de la població hi ha una porta d’arc de mig punt…

El llogaret de Forn és situat a l’antic terme de Fígols d’Organyà, prop del veïnat de Caferna En el seu terme hi ha les restes, molt minses i cobertes per la vegetació, de l’església de Sant Miquel i Sant Esteve, sufragània de la parròquia de Fórnols De l’església no es tenen noticies històriques, tan sols un parell de documents esmenten el lloc Un d’ells data del 1015, que es ven una terra situada “ in comitatu Orgilitano, in apendicio de Forno, in loco ubi dicitur Mainadel… ” l’altre, de l’any 1032, pel qual els comtes Ermengol i Constança vengueren un alou situat al terme de Lavansa,…

L’antic poble de Castellviny es troba enclavat al cap de l’anomenat penyal de Castellviny 1000 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Pallaresa, damunt del poble la Bastida de Sort i equidistant dels nuclis de Pujalt i Olp Si fem cas de la toponímia, en aquest indret hi podria haver el castell d’Enviny, encara que la distància entre Enviny i Castellviny és considerable Vers el 970 es documenta la villa Imbicinio que segurament correspon a l’actual llogaret d’Enviny, i el castell és esmentat per primera vegada l’any 1081 com el terme on es localitza un capmàs que el comte Artau I…

Antiga església, ara totalment desapareguda, situada a l’emplaçament de l’actual monestir de Sant Jeroni de la Murtra El 1025 trobem documentat Rigolf de Poià, i el 1031 Guillem Rigolf, que dóna a Sant Cugat unes vinyes de Poià Potser es devia tractar d’un mateix propietari important, els descendents del qual van portar durant diverses generacions el mateix nom de Rigolf Fins i tot en la toponímia el nom de puig Rigolf va acabar substituint el de Poià Dins l’alou dels Rigolf trobem esmentada des del 1143 la capella de Sant Martí de Poià, a la qual Maria Rigolf llegava un camp…

El cronista D Monfar i Sors reporta una notícia segons la qual l’any 1080 els comtes d’Urgell, Ermengol IV i Adelaida de Provença, donaren la tercera part del castell d’Alteta l’església de Santa Maria de Solsona Val a dir que aquest castell ha estat identificat amb Altet vora Fullola, però probablement es tracta d’Alcet de Ribagorça De fet, el mateix comte Ermengol IV lliurà l’any 1083 a la canònica solsonina dos homes, Martí i Ambrós, que es trobaven en el castell de Gavasa, amb els delmes, les primícies, els censos, i una parellada d’alou en aquest terme, “ in loco que vocant…

El castell d’Elins era situat dins l’antic terme de Pallerols del Cantó, que antigament s’anomenava “Vall d’Elins”, la qual va donar nom al cenobi de Santa Cecília d’Elins Les notícies més antigues d’aquest castell són de l’any 839, en què Aconci vengué a Sisebut, bisbe d’Urgell, uns horts, un dels quals era situat prop del camí que anava al castell d’Elins L’any 878 el levita Sibara, Adila i la seva esposa Ulíbula van vendre a Astoald i a la seva muller Sisenanda una peça de terra que era situada “in locum dicitur subtu castro Elinsi” En l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu ja s’…

No coneixem la ubicació del castell d’Estela, però, seguint la toponímia berguedana, podríem aventurar la hipòtesi de relacionar aquest castell amb el pic anomenat Cim d’Estela que s’aixeca sobre el llogarret d’Espinalbet, al municipi de Castellar del Riu Si és desconeguda la seva ubicació, gairebé també ho és la seva història, car les notícies que es conserven sobre el castell d’Estela són molt escasses L’única referència conservada sobre el castell d’Estela la trobem en un document de l’antic fons de l’arxiu del monestir de Santa Maria de Serrateix, datat l’any 983, en el qual…

L’existència d’aquest castell és un xic hipotètica Es trobava al comtat de Besalú, i la seva parròquia depenia del bisbat de Girona fins a mitjan segle XII, que passà al de Vic El seu terme, fins i tot geogràficament, pertany a la comarca de la Garrotxa, però com que des de mitjan segle XIII, era unit al monestir de Sant Joan de les Abadesses, el eu territori s’ha unit al municipi de Sant Joan El terme d’aquest suposat castell es correspondria amb el de la parròquia de Santa Llúcia de Puigmal Les primeres notícies de la parròquia són anteriors al 1150, quan estava sota el domini del monestir…