L’antic castell de Puigdelfí, aixecat al capdamunt d’una de les cingleres que dona al Francolí, en un lloc amb clars antecedents d’època romana, ocuparia el replà que integren l’actual plaça de l’església, el temple parroquial de Sant Sebastià i els carrers que hi porten. Avui no hi ha més restes del castell que la mateixa estructura dels carrers —estrets, costeruts i amb formes sinuoses—, la toponímia dels carrers i cases, i fragments d’edificacions reaprofitades i incorporades en construccions posteriors.
La primera donació que inicià la colonització de les terres veïnes de la ciutat de Tarragona fou la del castell de Puigdelfí i el seu territori, feta a Ponç de Montoliu l’any 1066 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I. Els Montoliu mantingueren la possessió de Puigdelfí gairebé quatre segles, des de l’any 1066 fins al 1330, data en la qual passà als Requesens per mitjà del casament de Blanca, hereva de Puigdelfí, amb Berenguer de Requesens, senyor d’Altafulla i de la Nou de Gaià. Una altra versió de la introducció del llinatge dels Requesens fa esment d’una possible compra de la vila per part d’en Pere de Requesens a Humbert de Montoliu al començament del segle XIV.
Els drets reials que tenia Joan I sobre el senyoriu de Puigdelfí foren venuts, després d’un frustrat intent de permuta, juntament amb els de moltes viles i llocs camptarragonins a l’arquebisbe Ènnec de Vallterra el 1391.
Els Requesens foren senyors de Puigdelfí fins a la darreria del segle XV. La senyoria passà després temporalment al monestir de Santes Creus i finalment al capítol catedralici tarragoní, com també succeí amb el Codony i Perafort.