Resultats de la cerca
Es mostren 1791 resultats
Castell Ruf (Santa Maria de Martorelles)
Art romànic
Els primers indicis de poblament d’aquest indret es remunten a l’època ibèrica El terme del castell de Ruf és esmentat el 1060 El 1121 apareix mencionada aquesta fortalesa com a indicador geogràfic de la muntanya on es troba La primera referència pròpiament del castell de Ruf és del 1141, que Berenguer Bernat de Cabanyes el donà a la seva filla Adelaida amb totes les seves pertinences, a més del molí i totes les possessions que Berenguer Bernat té a Martorelles El 1159 la mateixa Adelaida el cedeix a Guerau, el seu marit, i als seus fills El 1175 Guerau fa testament…
Sant Miquel de Clariana de Cardener
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Clariana, no degué passar de capella vinculada a la parroquial de Sant Sadurní i, com totes les capelles del terme, depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona La notícia més antiga d’aquesta capella es troba en la butlla que l’any 1154 el papa Anastasi IV concedí a l’abat de Sant Vicenç de Cardona, en la qual confirmava les possessions de la canònica, entre les quals figuren les esglésies de Sant Sadurní i Sant Miquel de Clariana amb totes les capelles Actualment, l’església de Sant Miquel es troba al cementiri i no…
Origenis homiliae in Exodum. Iesu filii Marie. Iudicum, Numerorum, Regum, Isaiae et Ieremiae libros
Un detall del foli 30v, amb una caplletra “M” Igual com totes les d’aquest còdex, aquesta caplletra es caracteritza per la seva extrema senzillesa Museu Episcopal de Vic Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 20 es tracta d’un manuscrit de 161 folis de 25 x 17 cm, escrit en lletra Carolina de mides petites * , la decoració del qual consisteix en un grup de caplletres traçades amb tinta de color vermell i realçades en tons grocs El còdex apareix esmentat en l’inventari de l’any 1368 J Gudiol i Cunill el considera fruit del final del segle XII, procedent de la catedral de Vic L’…
Cal Comte (Badalona)
Art romànic
A partir del segle XI trobem documentats alguns alous de la zona de Pomar El 1025 Godmar de Pomar actuava en un judici L’any 1031 Eimeric donava un alou consistent en una casa i vinyes al costat del camí de Campsentelles, i el 1068 se’n va vendre un altre al costat del camí de Sant Romà De tots els alous d’aquesta zona, el més important fou el de cal Comte, establert sobre una villa romana, prop de les sepultures olerdolanes de Can Buscà, i documentat des del 1030 Possiblement aquest alou es pot identificar amb el dels Godmar, i fins i tot podria ser el mateix que comprà el bisbe Godmar l’any…
Sepultures properes al Mas Forner (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Damunt dues penyes properes al mas Forner de Serrateix hi ha sengles tombes excavades a la roca Aquestes sepultures figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 98,8 — y 44,2 31 TCG 988442 Aquestes dues tombes són separades l’una de l’altra un centenar de metres s’hi pot arribar des del mas Forner, baixant cap a migjorn uns 500 m o, potser, encara més bé, des del mas Cots, anant, també, uns 500 m vers l’est Totes dues són situades entremig dels camps, damunt d’una codina i d’una roca la més propera al…
Sant Nicolau d’Andaní (Alfarràs)
Art romànic
L’antic poble d’Andaní és a 1 km del nucli vell d’Alfarràs de fet, constitueix avui dia un raval del cap de municipi, ja que les noves construccions d’ambdós nuclis es toquen En origen, Andaní fou una almúnia andalusina, la qual fou conquerida pel comte Ermengol VI d’Urgell en el mateix moment que conquistà Alfarràs i Almenar, és a dir, el 1147 En aquest mateix any els seus habitants, conjuntament amb els d’Alfarràs, reberen del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, una carta de poblament Com en el cas del veí nucli d’Alfarràs, és molt probable que l’església parroquial de Sant Nicolau fos…
Torre Peirela (Castelló de Farfanya)
Art romànic
Aquesta torre, situada en un indret desconegut del terme de Castelló de Farfanya, és documentada l’any 1164 Consta que en aquest any Guillem de Meià, la seva esposa Estefania i llur fill Guillem donaren al monestir de Poblet una “ turrem que vocatur Peirela ” amb totes les seves pertinences, per a remei de llurs ànimes
Sant Julià d’Avellanet (els Masos)
Art romànic
Les restes d’aquesta església són al llogaret dit la Sagristia És documentada des de l’any 1277, en què Jaubert de Barberà va vendre als homes de Prada totes les albergues de les seves possessions que eren en el terme de Sant Julià d’Avellanet N’hi ha notícies encara al segle XVII
Santa Maria de Palau o del Castell (Bagà)
Art romànic
L’església de Santa Maria de Palau, coneguda inicialment com a Santa Maria del Castell, és l’església més antiga construïda dins els murs de la vila medieval de Bagà bastida com a capella particular o oratori del castell dels barons de Pinós al principi del segle XIII, possiblement abans que el noble Galceran III atorgués la carta de població l’any 1233 La capella, molt propera a la nova vila, molt més que la parroquial de Sant Esteve, acollia els vilatans en totes les celebracions religioses i aquest fet provocà conflictes de jurisdicció eclesiàstica L’any 1255 el degà del…
Sant Joan de Burgo (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
La vila de Burgo, jurisdiccionalment integrada a la Vall d’Àneu, i pertant, possessió dels comtes del Pallars Sobirà, fou durant un període de temps desconegut possessió del llunyà monestir de Sant Miquel de Cuixà L’any 1036, el comte Bernat I de Pallars Sobirà i la seva mare Estefania vengueren la vila de Burgo a Miró Bardina L’any 1046, els fills d’un Miró, que devia ser l’anterior Miró Bardina, en compliment de les disposicions testamentàries del seu pare, feren donació al monestir de Cuixà de tota la vila de Burgos , situada a la Vall d’Àneu, al comtat de Pallars, amb totes…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina