Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Santa Maria de la Bisbal del Penedès
Art romànic
Aquesta església és la parroquial del terme L’actual temple és de construcció moderna, neogòtica, amb una nau central i dues laterals El campanar és una torre vuitavada d’aspecte medieval La primera referència de Santa Maria de la Bisbal és de l’any 1240, en què es documenta un tal Berenguer, prevere, com a clericus de Episcopale A la tributació de la dècima papal de l’any 1279, la parròquia de la Bisbal satisfé un cànon de 57 sous, inferior al d’Albinyana 61 sous i al de Sant Jaume dels Domenys 80 sous, però superior al del Montmell 35 sous La primera visita pastoral coneguda, l’efectuà el…
Santa Maria de Gàver (Estaràs)
Art romànic
Situació Vista de conjunt de l’església des de la part de migdia ECSA-I Estany L’antiga església parroquial de Santa Maria és situada al capdamunt del poble de Gàver, al costat de les ruïnes del castell Mapa 34-14 361 Situació 31TCG664166 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior XSB Història El lloc de Gàver és documentat per primera vegada el 1015, any en què formava part de la marca extrema del comtat de Berga Tot i aquesta vinculació amb el comtat berguedà, la parròquia de Gàver va pertànyer des dels seus inicis fins al 1957 al bisbat de Vic,…
Sant Pere del castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat sud-oest, amb la torre mestra del castell a segon terme ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada dins el recinte del castell de Boi-xadors Si hom vol visitar l’església, ha de demanar prèviament la clau al rector de Sant Pere Sallavinera FJM-AMB Mapa 35-14362 Situació 31TCG816256 Història La notícia més antiga referent a l’església de Sant Pere data del 1015 i és coetània als primers esments del castell de Boixadors D’aquest primer període resta una part primitiva —que correspon al tram de ponent de la nau— amb fragments d’arcuacions…
El marc històric del romànic de la Vall d’Aran
Art romànic
Antecedents Enfrontar-se amb el passat de la Vall d’Aran és una tasca summament ingrata a causa de la gran manca de documentació que hi ha fins ja avançat el segle XII i, després, aquesta és encara molt genèrica i, fins i tot, imprecisa No disposem de cap acta de consagració d’església ni de cap document antic de l’època inicial del romànic que ens permeti de conèixer detalls relatius a la vida i a l’economia de la Vall És per aquest motiu que ens veiem obligats a consignar les poques dades que hem pogut recollir de les obres publicades per definir una evolució històrica gairebé sempre només…
L’organització eclesiàstica medieval de l’Anoia
Art romànic
Bisbats i deganats Mapa de l'Anoia, amb la senyalització dels tres bisbats que en època medieval es repartien el seu territori i amb indicació de totes les esglésies conegudes anteriors al 1300 Vegeu Esglésies de l’Anoia anteriors al 1300 C Puigferrat i F Sabaté Bàsicament, els bisbats s’estenen seguint el comtat del qual procedeixen Així, l’actual Anoia fou dividida entre tres bisbats el de Barcelona, que ocupava la zona sud corresponent al comtat de Barcelona, el bisbat de Vic, que s’establia a les terres del comtat de Manresa, i el bisbat d’Urgell, que ocupava el poc espai reservat al…
L’organització eclesiàstica del Pallars
Art romànic
Les relacions del Pallars amb els bisbats Tot i els esforços de Pascual per demostrar l’existència d’una diòcesi pròpia al Pallars al llarg de l’alta edat mitjana, el cert és que aquesta no va arribar a existir mai Durant l’antiguitat í a l’època visigòtica, les esglésies pallareses estigueren sota la subjecció de la diòcesi de Lleida, però la conquesta d’aquesta ciutat per part dels musulmans trencà els lligams existents Per aquesta raó, quan els francs alliberaren els territoris del Pallars i de la Ribagorça, foren atribuïts a la diòcesi d’Urgell Tanmateix, sembla que la seu urgellesa només…
La societat pallaresa a l’edat mitjana
Art romànic
La composició social La manca de veritables nuclis urbans, que només comencen a insinuar-se tímidament vers el segle XIII, dóna a la societat pallaresa un caràcter eminentment rural i alhora força tradicionalista Dos grups conformen bàsicament la societat dels segles XI al XIII el d’aquells que tenen accés al poder i als beneficis que genera, i el de la resta No és tracta, però, de grups homogenis dins de cadascun d’ells hi ha diferents graus, segons la riquesa o la capacitat d’ascensió social El primer grup era format per la noblesa tant laica com eclesiàstica, el segon, per la pàgesia en…
La societat pallaresa a l’edat mitjana
Art romànic
La composició social La manca de veritables nuclis urbans, que només comencen a insinuar-se tímidament vers el segle XIII, dona a la societat pallaresa un caràcter eminentment rural i alhora força tradicionalista Dos grups conformen bàsicament la societat dels segles XI al XIII el d’aquells que tenen accés al poder i als beneficis que genera, i el de la resta No és tracta, però, de grups homogenis dins de cadascun d’ells hi ha diferents graus, segons la riquesa o la capacitat d’ascensió social El primer grup era format per la noblesa tant laica com eclesiàstica, el segon, per la pagesia en…
L’organització territorial religiosa del Solsonès
Art romànic
La diòcesi Mapa del Solsonès amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Calderer-L Prat-J Vigué Vegeu Esglésies del Solsonès anteriors al 1300 L’organització diocesana del Solsonès no té cap complicació Tota la comarca depengué sempre de la diòcesi d’Urgell, tot i que la relació de parròquies de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell no precisa els límits meridionals A migjorn de la parròquia de Solsona només hi consta la sufragània de Joval Això va fer creure a mossèn Serra i Vilaró que la resta del territori a migjorn de Joval, per…
L’organització religiosa de la Ribagorça a l’època feudal
Art romànic
Introducció A la Ribagorça, un territori marginal, la cura d’ànimes restà majoritàriament en mans de les comunitats religioses i de la iniciativa particular En aquest context, prosperaren tant les immunitats monàstiques com els patrons laics d’esglésies, encapçalats pels mateixos comtes, mentre que l’estructura episcopal va haver d’obrir-se pas amb grans dificultats i, en realitat, només va poder reeixir a partir de la implantació de la reforma gregoriana que delimità i destrià la jurisdicció eclesiàstica Així doncs, el pes de la tradició explica en bona part la importància de monestirs i…