Resultats de la cerca

L’antiga capella del castell d’Anglès, documentada des del 1281, depenia inicialment de la parròquia de Santa Maria d’Anglès o de la Cellera d’Anglès, fins que esdevingué parròquia independent el 1594, en augmentar el nucli del castell L’antiga capella fou ampliada al segle XVI i refeta a partir de l’any 1629, en estil renaixentista tardà Ocupa la part alta de la població ocupada abans pel desaparegut castell aquest últim és documentat des del 1242

Actualment Vinfaro, Minfaro o Munfaro és el nom d’una partida del terme d’Alfés Aquesta partida es troba al marge dret de la vall del riu de Set, en el seu últim tram abans d’abocar les seves aigües a l’horta Malgrat pertànyer al Segrià, s’inscriu en un paisatge pla i estepari, on esporàdicament s’eleven alguns tossals Sobre un d’aquests tossals s’alcen les ruïnes del que fou el castell de Vinfaro La primera menció documental del lloc i el castell és de l’any 1148 A l’inici del segle XVII, Vinfaro només devia tenir dos focs, que es van mantenir fins a la guerra de Successió Després el lloc…

Es tracta d’un dels castells més desconeguts d’aquest sector de la Segarra Es fa molt difícil situar-lo geogràficament Tanmateix, caldria localitzar-lo, potser, a l’enclavament del Mas d’en Porta, o potser més a llevant, ja en terme del municipi de Torrefeta La referència més antiga d’aquesta fortalesa es troba en la venda dels castells de Claret i Valltallada de l’any 1082, on es reconeix que el terme d’aquest últim limitava a llevant amb el castellus Raduffi També s’esmenta el chastel Raduff en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 Segons aquest document la canònica…

No es tenen notícies dels primers temps d’aquest castell És molt possible que hagués sorgit als segles XI o XIIcom a desmembració d’algun dels termes veïns Durant els primers anys després de la repoblació aquest indret era dels Cervera Estenen notícies del lloc des del 1120, any en què Bernat féu testament i llegà a la seva filla Maria els drets que tenia a Móra, que el seu pare bescanvià pels que tenia a Granyanella L’any 1172 el terme de la Móra és esmentat com una de les afrontacions, a ponent, del terme del castell de Granyanella El 1372 era senyor del lloc Joan Berenguer Saportella i a…

El poble de Massalcoreig es localitza a l’extrem sud de la comarca, a uns 30 km al sud-est de Lleida i a uns 6 km al sud de Fraga, al marge esquerre de l’últim tram del riu Cinca, poc abans de fusionar-se amb el Segre L’origen del topònim s’ha de buscar en la construcció àrab manzil Qurays , que designa un assentament Quaraysi dels àrabs del nord Segurament, la conquesta d’aquest territori s’hauria de relacionar amb la caiguda de Fraga l’any 1149 La construcció de l’edifici parroquial es devia fer parallelament a la colonització del lloc L’església no surt esmentada en l’ Ordinatio ecclesiae…

Aquest monestir es localitzava a l’actual partida de l’Hospitalet, entorn de la rotonda de sortida de l’autovia vers Fondarella Tingué a càrrec seu un hospital del camí ral Els orígens d’aquest monestir es remunten vers l’any 1220, en què els senyors del lloc, Guillem II d’Anglesola i la seva muller Sibilla de Cardona, hi fundaren un hospital L’any 1224 l’hospital fou donat a l’abadia premostratesa de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes perquè hi establís un priorat amb tres canonges preveres La casa aviat va tenir una gran empenta El 1231 tenia nou membres i el seu superior duia el…

Casal o gran casa forta de la partida del mateix nom, situada al sud del terme, al límit amb Vila-seca de Solcina L’any 1169 l’arquebisbe Hug de Cervelló feu establiment d’un mas que era prop del torrent de Porpres a favor de N Calbó, amb pacte de tenir-lo en feu per l’església de Tarragona, la qual percebria els delmes i les primícies corresponents En aquesta donació no s’esmenta el nom del mas, però, pels límits territorials que proporciona el document, hom coincideix a assenyalar que es tracta de la primera referència del mas Calbó En aquests moments el mas era conegut amb el nom de mas de…

El petit poble de Sucs és situat a uns 25 km a l’oest de Lleida, un cop passada la serra del Coscollar, últim relleu abans d’arribar al pla de Lleida Es té notícia del lloc de Subes en la delimitació del terme del castell de Montsó de l’any 1092 feta pel monarca aragonès Pere I Sembla que un cop conquerit aquest sector, tal com succeí amb Gimenells, el terme de Sucs restà sota el domini reial La colonització d’aquest lloc es devia iniciar ben aviat Si més no, això és el que fa suposar el fet que l’església de Sucs figuri en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis de l’any 1168 Segons aquest mateix…

Situació La parròquia de Santa Creu de Joglars és situada en el municipi d’Olost, en una petita depressió entre les poblacions d’Olost i Prats de Lluçanès, just al centre geogràfic de la subcomarca del Lluçanès Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 150000, full 293 x 22,3 —y 51,2 31 tdg 223512 La població de Santa Creu de Joglars, formada per conjunts de cases que formen carrers separats, es troba al peu de la carretera de Vic a Berga per Gironella, 1,5 km després del trencall que ve de la de Sant Quirze de Besora L’església, separada de les cases, és en un petit pla a mà…

Situació Vista d’aquest possible oratori rupestre M Solà Per anar-hi cal seguir la carretera d’Igualada als Prats de Rei, anomenada de les Malloles Al pla de Pedrafita, en el quilòmetre 4 cal agafar un camí a mà esquerra que mena a Ca n’Espanyol, ja que aquest probable lloc de culte o ermitatge es pot localitzar sota l’esmentada carretera entre els masos de Cal Barrusca i Ca n’Espanyol, més a prop d’aquest últim i a una altitud de 700 m És envoltat de camps de conreu de cereals i la gent del lloc l’anomena El Roc Foradat Mapa 35-14362 Situació 31TCG809161 Jaciment arqueològic Aquest possible…