Aquest monestir es localitzava a l’actual partida de l’Hospitalet, entorn de la rotonda de sortida de l’autovia vers Fondarella. Tingué a càrrec seu un hospital del camí ral. Els orígens d’aquest monestir es remunten vers l’any 1220, en què els senyors del lloc, Guillem II d’Anglesola i la seva muller Sibil·la de Cardona, hi fundaren un hospital. L’any 1224 l’hospital fou donat a l’abadia premostratesa de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes perquè hi establís un priorat amb tres canonges preveres. La casa aviat va tenir una gran empenta. El 1231 tenia nou membres i el seu superior duia el títol d’abat. El 1285 el monestir tenia vuit religiosos. En les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 hom esmenta, dins el deganat d’Urgell, a la diòcesi de Vic, “el prior de l’hospital de la senyora Sibil·la”, sens dubte una referència al prior de Sant Nicolau. El primer any el prior pagà 56 sous jaquesos i 110 sous menys 3 diners; el segon contribuí amb 103 sous menys 2 diners.
Al segle XIV s’inicià la decadència del monestir. L’any 1505 se n’esmenta l’últim prior. Poc després el monestir es convertí en una simple comanda regida per un sacerdot regular, documentat ja el 1510. L’última vegada que les fonts esmenten el monestir és l’any 1592. A mitjan segle XVII l’hospital i l’església de Sant Nicolau ja eren arruïnats.