Resultats de la cerca

Fou conquerit en la minoria d’edat del comte Ramon IV de Pallars Jussà per Arnau Mir de Tost Guillem Guitard de Caboet el deixà al seu fill Bernat en el seu testament del 1110 Consta en el fogatjament del 1381, amb dotze focs, en mans de Berenguer d’Abella i inscrit dins la vegueria de Pallars Des del segle XV formà part de la baronia d’Abella Les restes del castell, conegudes com la torre del Baró, és troben en el turó on hi ha bastit el poble

El lloc de la Clusa apareix esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell El castell de la Clua, àmpliament documentat al llarg dels segles XI i XII, fou venut pel comte Ermengol l’any 1029 a Bonfill i a la seva muller Amaltruda Posteriorment, l’any 1042, Amaltruda i els seus fills donaren el castell de la Clua, amb els seus termes i pertinences, a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell, possessió reconeguda en la butlla del papa Urbà II del 1099 Segons la donació del 1042, el castell era situat al terme de Sant Martí i limitava a llevant amb el castell de Madrona…

Fins ara, un únic document datat l’any 1076 testimonia l’existència de l’església de Castellnou de Bassella Consta, segons l’esmentada escriptura, que els marmessors de Dalmau i Ermessenda donaren per manament d’aquests a Santa Maria de la Seu, un alou al terme de la Clua, exceptuant tanmateix la tasca de la collita, la qual l’havien deixat als clergues de Sancti Simeonis perquè preguessin per les seves ànimes El lloc de Castell nou de Basella restava inclòs segons el fogatjament efectuat vers l’any 1381, dins la vegueria de Cervera, i era possessió del bisbe d’Urgell L’edifici…

Tot i la manca de referències documentals, la seva història s’associa a la del veí castell de Toralla, que des del segle XII és troba en mans de la família homònima, feudatària dels comtes de Pallars L’any 1163 el cavaller Alamany de Toralla, penedit pels danys que havia infringit a l’església de Santa Maria d’Organyà, li féu donació de tot l’honor que posseïa “ in kastrum de Torallola ” Al primer terç del segle XVII Torallola consta, al costat de Toralla, Serradell i altres, com un domini de Lluís de Toralla, dins la sots-vegueria de Pallars L’any 1831 n’era titular la família…

El llogaret de la Pobla de Ferran és situat a la banda nord-occidental del terme, sobre un petit tossal de 705 m d’altitud Aquest indret, pràcticament deshabitat des de l’inici d’aquest segle, s’originà a l’edat mitjana a l’entorn d’un castell, del qual s’ha localitzat fins a l’actualitat una referència documental ja tardana Consta que a la darreria del segle XIV, en concret l’any 1384, el ciutadà barceloní Jaume Galliners permutà amb el monestir de Santes Creus el castell de la Sala de Comalats pel de Ferran, ambdós situats dins la vegueria de Montblanc D’aquesta antiga…

Fins ara la documentació ha aportat ben poques notícies sobre l’església de Sant Climent, de la qual es té una referència de la tercera dècada del segle XI Consta, per una acta testamentària datada el 1037, que el testador, un sagristà de Santa Maria de la Seu dit Seniofred, llegà ad Sancti Clemente… Chavane el seu antifoner, i ultra això, deixà també als dos preveres que la regien un sou a cadascun Tres segles i escaig després, en les relacions de la dècima de la diòcesi d’Urgell de l’any 1391, consta que el capellà de l’església de Cava satisféu per aquest impost una lliura i tres sous El…

El llogaret de Peranera és al bell mig de la vall que li dóna el nom, a la banda nord-est del terme del Pont de Suert El seu topònim, ‘pedra negra’, guarda relació amb els importants jaciments d’hulla que hi ha a banda i banda de la vall A l’inici del segle XI, el lloc de Petra Nigra és citat com a límit territorial de la vila de Raons La fortalesa de Peranera, que dominava el pas d’Erta de Sas, és esmentada l’any 1120, quan Miró Guerreta, conjuntament amb la seva muller i llurs fills, concedí al monestir de Lavaix un home del castell de Peranera en compensació dels mals que li havia…

El lloc de Torrelameu apareix esmentat l’any 1093 com una heretat o almúnia andalusina que pertanyia a Balaguer L’indret fou conquerit pel comte d’Urgell, Ermengol VI, vers el 1147 1 fou integrat a la comanda templera de Corbins posteriorment, quan s’abolí l’orde dels templers el 1317, Torrelameu passà a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, sota el domini del qual figura en els fogatjaments de l’any 1381, quan el lloc és mencionat amb el nom de Torre de Mahó De fet, fou possessió dels hospitalers fins a la desamortització Després de la desmembració del comtat d’Urgell, Torrelameu…

El poble de Malpàs es troba al sud del terme, a la part baixa del riuet de Peranera, i és visible des d’altres llocs de la vall Malauradament no hi ha gaires referències documentals del lloc de Malpàs Vers l’any 1090, en la rememoració dels greuges que presentà el comte Ramon IV de Pallars Jussà contra Artau II de Pallars Sobirà, es diu que aquest havia trencat la Treva del Senyor ad Mala , que tant podria tractarse de Malpàs com de Malavella Des de la segona meitat del segle XII, el lloc i castell de Malpàs formaren part de la baronia d’Erill Així, Marina d’Erill deixà en testament l’any…

El poble de la Figuerosa és emplaçat al vessant sud-oest del turó de Molí de Vent 422 m d’altitud Del seu antic castell, a redós del qual s’originà la vila, tan sols resta el seti on s’alçava, dalt d’un turó que domina la població Les primeres referències de la Figuerosa parlen de la seva conquesta per part del comte Ermengol IV d’Urgell, el qual l’any 1075 donà el lloc i el castell d’ipsa Figerosa , situat al terme de Guissona, a Arnau Traver Poc després, el 1098, el nucli de la Figuerosa és esmentat en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona A l’inici del segle XII, l…