Resultats de la cerca

Planta general d’aquestes importants fortaleses de frontera, amb indicació del seu perímetre murat amb torres de base quadrada J Castellví i S Got Castellví, a partir de R Grau i L Bousquet A menys de 4 km de la frontera francoespanyola del Pertús, a banda i banda de la CN-9, dins del terme municipal de les Cluses Vallespir, s’aixequen les imposants ruïnes de dos forts romans Ei nom de les Cluses deriva de l’apellatiu genèric clausurae , mot que es donà a les fortaleses de frontera de l’imperi Romà Aquestes fortaleses eren situades al pas de la Via Domitia , a mig camí de les estacions d’ ad…

Aquest fragment és documentat ja el 1874 al Museu Arqueològic de Tarragona, des d’on es va traslladar al Museu Paleocristià, cap al 1940 Actualment es troba al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv 3144 És de marbre blanc i fa 0,25 × 0,6 m És un fragment que conté un relleu amb la figura de sant Pere, que vesteix túnica i pallium porta un rotlle a la mà esquerra i fa el gest de beneir, i a la banda esquerra de l’escena es veu una cortina lligada El revers de la peça presenta una inscripció del segle XIV que fa referència a la dona de Bernardini d Ultinella Bernardí…

Entre els segles IV i VI funcionaven a les comarques lleidatanes, entre els rius Segre i Cinca, un seguit de villes romanes ornades d’esplèndids mosaics de paviment, que testimonien la riquesa i cultura dels seus amos Tret del cas del Romeral, la major part d’aquestes villes foren localitzades en el curs de prospeccions, per la qual cosa ignorem l’evolució i la cronologia precises a què pertanyen els mosaics Per això cal comparar les seves composicions i motius amb d’altres de millor datats, que ens mostren els gustos i les tendències de l’època L’inventari que segueix és només una mostra, de…

Introducció Foli del Beatus de Girona , on es poden veure dues esglésies sobreposades, la superior amb una corona votiva sobre l’altar ECSA - G Llop L’ocupació de Narbona, l’any 759, per les tropes del rei Pipí el Breu , i la presa de Barcelona, l’any 801, pel seu nét Lluís el Piadós , rei d’Aquitània, portaren un canvi substancial en les comunitats cristianes de l’antiga província metropolitana Narbonense i en les dela part nord-oriental dela Tarraconense …